Petroli i influència econòmica: les claus de l’entrada de països del Pròxim Orient en els BRICS

Gairebé una quarantena de països es volien unir als BRICS, el grup integrat pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. Uns 23 van sol·licitar formalment fer-ho, però només sis van ser els elegits en la cimera de la setmana passada a Johannesburg. La gran majoria d’ells es troben a la regió del Pròxim Orient i el nord de l’Àfrica, sinònim de petroli i gas. Per això, molts analistes, al conèixer la llista oficial de convidats, s’han atrevit a fer broma que els BRICS s’haurien de dir ara BRICS més OPEP, amb referència a l’Organització de Països Exportadors de Petroli. Però, tot i que els membres originals tenen la seva mirada posada en les necessitats energètiques del moment, l’Aràbia Saudita, l’Iran, Egipte i els Emirats Àrabs Units també persegueixen els seus propis interessos en el si del grup. Tot i que els BRICS no pretenen ser una entitat anti Occident, l’allunyament de Washington del món àrab ha mogut molts d’aquests governs a buscar alternatives a la seva còmoda empara. Les posicions d’aquests nous quatre països són diferents, ja que l’Aràbia Saudita i Emirats busquen, d’alguna manera, equilibrar les relacions entre l’est i l’oest, sense haver de desentendre’s del tot dels beneficis de continuar a prop dels Estats Units. Per la seva part, Iran i Egipte, immersos en crisis econòmiques de diferent nivell, busquen beneficiar-se’n financerament. Per a règims com el saudita i, sobretot, l’iranià, l’entrada en el grup els pot permetre escapar-se de l’aïllament internacional en què porten anys instal·lats, sense que els seus nous amics posin sobre la taula el seu historial d’abusos als drets humans. Adeu als Estats Units Els Emirats ja han acceptat l’oferta del bloc. S’espera que l’Iran i Egipte facin el mateix aviat. L’Aràbia Saudita, no obstant, encara està considerant la proposta, tot i que probablement l’accepti. El desencant amb Occident, encarnat en el distanciament nord-americà, és el denominador comú per al ‘sí’. Els saudites i emiratians són aliats de Washington des de fa molt temps, durant el qual han gaudit d’àmplia protecció en aquesta volàtil regió. En els últims anys, i sobretot després de l’arribada del president Joe Biden a la Casa Blanca, la seva política exterior ha deixat enrere la regió. A aquest abandonament, les monarquies petrolieres del Golf Pèrsic s’han refet amb noves aliances, més pròximes a la Xina, la presa de les seves pròpies decisions en matèria energètica i un acostament històric a Teheran, enemic dels nord-americans. «Ser membre dels BRICS ofereix un camí perquè l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units equilibrin les seves respectives relacions amb els EUA amb els seus interessos a aprofundir els vincles econòmics amb la Xina», afirma Michelle Grise, investigadora principal de polítiques de la corporació RAND a Al-Jazeera. Mentre el seu comerç amb l’Índia també floreix, la ciutat-estat de Dubai ha acollit desenes de russos fugits de les sancions occidentals al seu país després de la seva invasió d’Ucraïna. Per a l’Iran, «l’expansió dels BRICS mostra que l’enfocament unilateral està en camí de decaure», va dir el seu president Ebrahim Raisi segons la cadena de televisió iraniana Al-Alam. Amb les segones reserves de gas més grans del món i una quarta part de les reserves de petroli del Pròxim Orient, el règim dels aiatol·làs busca enfortir els seus vincles econòmics i polítics amb aliats no occidentals. D’alguna manera, estendre una invitació a l’Iran és tota una declaració d’intencions per part del grup. A punt de complir-se el primer aniversari de les protestes multitudinàries causades per la mort de la jove Masha Amini i que van provocar una crisi de legitimitat encara per resoldre, els BRICS donen al país aïllat i sancionat una victòria política clau. Al mig del dur pes de les sancions, l’Iran ha recolzat els esforços dels BRICS per deixar de dependre del dòlar dels EUA i així escapar-se de la dominació nord-americana del sistema financer global. Meitat de la producció de petroli Al seu torn, el món notarà l’impacte de l’entrada d’aquestes sis noves nacions l’any vinent. Els BRICS+ concentren el 46% de la població mundial, el 29,3% del PIB mundial i el 25,1% de les exportacions mundials. Però potser el més destacat sigui que compten amb el 43,1% de la producció mundial de petroli. «Amb aquestes incorporacions, els BRICS s’han convertit en un bloc amb una influència potencialment significativa sobre el cru mundial i els mecanismes financers amb què es comercialitza», explica Ayham Kamel, cap de l’equip d’investigació del Pròxim Orient i Nord de l’Àfrica del Grup Euràsia, a Al-Jazeera. En aquest camí, els membres dels BRICS han insistit en la importància d’allunyar-se del dòlar per comerciar més fàcilment entre si utilitzant les divises locals. Si els esforços dels BRICS+ avancen, els EUA perdrien així la seva hegemonia, també la seva capacitat de decidir qui és un pària o no, i, en definitiva, el seu paper de guardià mundial. Tot i que molts temen que l’entrada de nous països al grup després de tretze anys de convivència alteri la seva estabilitat, els països del Pròxim Orient ja estan fent acostaments paral·lels. En l’últim any, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units han restablert relacions amb l’Iran i la cooperació en el si de l’OPEP va en augment. El nou món es va perfilant des del Sud Global.

Petroli i influència econòmica: les claus de l’entrada de països del Pròxim Orient en els BRICS

La reconciliació entre l’Iran i l’Aràbia Saudita reconfigura el mapa d’aliances del Pròxim Orient

Ampliació dels BRICS: ¿un pas cap al multilateralisme o un desafiament a Occident?

El més llegit