Rússia recorre a la fam com a arma de guerra i converteix el mar Negre en un nou front bèl·lic

Durant un any i mig, el mar Negre, que comparteixen sis estats, tres dels quals membres de l’OTAN, s’ha mantingut relativament al marge de les hostilitats que es desenvolupaven en territori ucraïnès després de la invasió russa: incidents navals esporàdics, bombardejos d’infraestructures portuàries, però poc més. La retirada de Rússia de l’acord del gra, que permetia a Ucraïna exportar cereals de manera segura des dels seus ports riberencs, ha malmès aquesta certa tranquil·litat. Les últimes setmanes s’han multiplicat els incidents navals entre vaixells de guerra russos i vaixells de càrrega en aigües internacionals, mentre creixen les veus a l’Aliança Atlàntica per intervenir-hi i impedir que el bloqueig naval del Kremlin converteixi la fam al món en una arma de guerra i acabi escanyant el sector agrari d’Ucraïna, vital per a la seva supervivència com a estat. «Molts dels grans» exportats gràcies al pacte vigent fins fa poc, «en especial el blat» anaven «a països en vies de desenvolupament», ha explicat a EL PERIÓDICO Carlos Mera, cap d’investigació de Mercats de Matèries Primeres a Rabobank. Fins al juliol d’aquest any, el Programa Alimentari Mundial (PAM), organisme dependent de l’ONU que distribueix aliments per a refugiats de llarga durada i desplaçats, rebia d’Ucraïna el 80% del blat que feia servir en els seus programes alimentaris. Segons dades de la difunta Iniciativa del Mar Negre, un 65% del blat ucraïnès que feia servir el corredor naval es destinava a «països en vies de desenvolupament». El 2021, abans que comencés la guerra, l’agricultura ocupava prop de l’11% del PIB ucraïnès, una xifra que s’ha reduït ostensiblement després de l’inici de les hostilitats. Creixents evidències Davant les creixents evidències que Rússia pretén escanyar l’economia del país atacat, i la certesa que les vies alternatives per a la sortida del gra –el riu Danubi, per ferrocarril fins a Romania o per carretera– són molt més oneroses, tant les autoritats de Kíiv com la mateixa OTAN han començat a elaborar plans i estratègies alternatives. A mitjans d’agost, el Servei Estatal de Navegació Marítima i Navegació Interior va anunciar l’establiment d’un «corredor temporal» per a vaixells civils que sortien dels ports de Odessa, Txornomorsk i Pivdenni, els mateixos ports inclosos en la difunta iniciativa del mar Negre. L’esmentada institució va advertir, alhora, dels riscos que existien per a la navegació en aquestes condicions, en particular les mines i la possibilitat de ser interceptats per vaixells de guerra russos. I només els capitans dels vaixells que acceptin navegar sota «aquestes condicions» serien autoritzats a salpar, diu l’anunci del corredor. Per evitar donar justificacions al bàndol rus, Oleh Txalik, portaveu de la Marina ucraïnesa, va anunciar que s’instal·larien «càmeres a tots els barcos» a fi de mostrar que es tracta només d’una «missió humanitària sense cap propòsit militar». El primer vaixell a fer servir aquesta nova via de navegació va ser el Joseph Schulte, un portacontenidors de 94.000 tones amb bandera de Hong Kong, que va arribar a Istanbul el 18 d’agost després de navegar per aigües internacionals sense novetat. No obstant, el creixent nombre d’incidents navals protagonitzats per la Marina russa ha disparat el risc d’una escalada. A mitjans d’agost, les forces russes van obrir foc contra el vaixell de càrrega Sukru Okan, de 2.155 tones, que navegava amb destí al port ucraïnès d’Izmail, assegurant que havia refusat aturar-se per ser inspeccionat. Soldats russos van abordar el vaixell des d’un helicòpter i van obligar els tripulants al pont de comandament, arma al rest, a agenollar-se, protagonitzant una tensa escena que finalment es va solucionar quan va quedar clar que es tractava d’un vaixell civil. «Pirateria» L’incident naval va desencadenar l’alarma a l’OTAN. L’almirall retirat James Stavridis, excomandant de les forces aliades a Europa entre el 2009 i el 2013 va qualificar les esmentades accions d’«equivalent a la pirateria» i destinades a soscavar les relacions comercials d’Ucraïna amb els seus socis, cosa que podria suscitar una resposta de l’Aliança Atlàntica. «Si Rússia comença a abordar vaixells o a esporuguir-los i amenaçar-los, crec probable que l’OTAN respongui donant suport a un corredor humanitari per a la navegació», va augurar. L’OTAN «podria protegir els vaixells amb avions militars o amb escorta naval», va continuar. Passi el que passi, una realitat va imposant-se amb el pas dels dies. L’activitat militar a les aigües i les costes del mar Negre va en augment, amb bombardejos, atacs i frecs a frecs constants entre les forces ucraïneses i russes, cosa que converteix aquestes aigües en una «zona de guerra tan rellevant per a l’OTAN com Ucraïna occidental», va admetre a ‘The New York Times’ Ivo Daalder, exambaixador davant l’OTAN, al capdavant del ‘think tank’ Consell de Chicago per als Afers Globals. Així doncs, el Consell OTAN-Ucraïna va decidir, el passat 26 de juliol, incrementar els vols de vigilància sobre el mar Negre amb avions no pilotats.

Rússia recorre a la fam com a arma de guerra i converteix el mar Negre en un nou front bèl·lic

Rússia posa fi a l’acord del gra per neutralitzar Ucraïna com a potència agrícola

Especial multimèdia: un any i mig de la invasió russa d’Ucraïna

El més llegit