El febrer del 2019, l’Otacon Party de la ciutat de Buenos Aires, un espai dedicat als fanàtics de l’anime i altres variants del còmic, va tenir un inesperat capítol polític: l’aparició del «capità Anarco Llibertari», disposat a combatre els Estats que dispensen ajudes als menys afavorits. Vestia un vestit groc i negre. Una mà sostenia una llança amb tres espigues d’acer. La capa, arran de terra. Darrere del seu antifaç s’amagava Javier Milei. Quan els seguidors de l’economista, majoritàriament joves, van començar a disfressar-se de la mateixa manera, la ultradreta argentina, històricament minoritària, havia guanyat una batalla cultural que acaba de materialitzar-se en les primàries. Milei es presenta socialment com el flagell de la «casta», per promoure la llei de la selva del capital de la mateixa elit que diu combatre. Diumenge a la nit, quan sembla haver arribat a la seva cimera, alliberat de tot pudor, no va fer més que recordar amb la seva veuassa d’excantant d’una banda imitadora dels Rolling Stones, Everest, la missió que s’havia autoassignat aquell estiu en què es va presentar com un superheroi: acabar «amb l’aberració de la justícia social».