¿Què passa a l’Equador?: un narcoestat en potència

«L’únic que poden fer és matar-me», es cansava de repetir el candidat a la presidència de l’Equador Fernando Villavicencio al referir-se a les amenaces constants dels narcotraficants del Cartell de Sinaloa. I el van matar. Un desenllaç que com ell també acostumava a argumentar és un reflex de la veracitat del seu diagnòstic a l’afirmar que el país va camí de convertir-se en un narcoestat. Tirotejos i cotxes bomba són a l’ordre del dia. Sota la presidència de Guillermo Lasso, que intentarà revalidar el seu mandat en les eleccions del pròxim 20 d’agost, l’Equador ha anat endinsant-se en un escenari de criminalitat i inseguretat sense precentes que va assolir el seu climax el 2022. Fa aproximadament un mes, el president va declarar l’estat d’emergència, amb els seus preceptius tocs de queda, a tres províncies després de diversos assassinats relacionats amb el narcotràfic. La pregunta és per què el narcotràfic s’està apropiant i desestabilitzant el país llatinoamericà. La resposta és polièdrica i per a Carlos Espinosa Fernández de Córdoba, coordinador de Relacions Internacionals de la Universitat San Francisco de Quito (USFQ), la proximitat geogràfica a Colòmbia i el Perú, els dos productors de cocaïna, és la principal vulnerabilitat de l’Equador en relació amb el narcotràfic. Corrupció «Altres vulnerabilitats són la corrupció interna, un sistema financer dolaritzat i una extensa xarxa viària que connecta les zones de processament de Colòmbia amb els ports i aeroports equatorians», assegura l’expert, que afegeix: «L’àmplia presència estatal en un territori compacte és una fortalesa que ha ajudat a impedir l’expansió dels cultius de coca, tot i que no ha sigut capaç de frenar el tràfic de drogues i el blanqueig de diners». Per al professor de la universitat de Quito, «els efectes del narcotràfic no només se senten en la inestabilitat de l’economia (excés de liquiditat, augment d’economia informal, ús de mecanismes fraudulents com la sobrefacturació d’exportacions per al blanqueig de diners) sinó que amenacen la vida, la pau, les institucions i la democràcia». El tràfic de cocaïna és la raó de ser del narcotràfic a l’Equador, assegura. Assassinats en campanya La campanya electoral està reflectint clarament la deriva per la qual descendeix el país. L’assassinat de Fernando Villacencio no és l’única demostració de violència extrema. El candidat a l’Assemblea Rider Sánchez va ser assassinat a la província costanera d’Esmeraldas. Dies després, l’alcalde de Manta, Agustín Intriago, va morir en un atac armat en aquesta localitat, on també va perdre la vida una jove futbolista i quatre persones més van resultar ferides. La Missió d’Observació Electoral de l’OEA va emetre un comunicat després de conèixer-se la notícia de l’assassinat de Villavicencio en el qual va instar tots els candidats a enfortir les seves mesures de seguretat i les autoritats a brindar suport per garantir-la. El candidat assassinat, que malgrat ser lluny de la victòria havia escalat posicions en els sondejos, havia exercit com a periodista en una etapa anterior de la seva carrera professional. Ja llavors va fer del seu ferri discurs contra els grups criminals un dels seus principals senyals d’identitat. «Es va acabar el temps de l’amenaça, en any i mig sotmetrem el narcotràfic, no els tinc por [...] L’únic que poden fer-me és matar-me», va dir fa poc el presidenciable. I el van matar.

El més llegit