El cop d’Estat al Níger accentua la pèrdua d’influència francesa a l’Àfrica

El risc d’un efecte dòmino. Les autoritats franceses viuen amb un evident sentiment de déjà-vu el cop d’Estat al Níger. Després dels canvis de règim a Mali el 2020 i Burkina Faso el 2022, una història semblant es repeteix en un altre país del Sahel. L’arribada al poder de la nova junta militar a Niamey amenaça amb una altra retirada forçada de la presència militar gal·la en aquesta inestable zona del nord de l’Àfrica. Suposaria un cop dur per a la declinant influència de França al continent africà. La retòrica antifrancesa, resultant d’una barreja del ressentiment pel passat colonial, el fracàs de l’operació Barkhane per estabilitzar la zona i l’oportunisme per part de les autoritats castrenses, és utilitzada com a carburant per legitimar el cop d’Estat. Imatges semblants a les de l’any passat a Burkina Faso s’han reproduït al Níger. Així ha passat amb manifestacions contra l’ambaixada de França, amb eslògans contra el president Emmanuel Macron que el titllen de «mentider» i amb manifestants amb banderes russes. Aquesta hostilitat entre París i Niamey s’ha accentuat aquesta setmana: les noves autoritats van acusar l’expotència colonial de violar el seu espai aeri –tancat des de diumenge– i «alliberar terroristes» amb el suposat objectiu de desestabilitzar el règim. País africà amb més presència militar francesa País africà amb més presència militar francesaUna nuvolada d’incertesa cobreix el futur del Níger. La Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao)prioritza la via diplomàtica per tornar el poder al president deposat, Mohamed Bazoum, però no descarta una intervenció militar. En el cas que es consolidés l’Executiu colpista, suposaria tot un revés per a França. De fet, amenaçaria la presència en territori nigerí de 1.500 soldats francesos, desplegats en el marc de les operacions antigihadistes Serval i Barkhane, iniciades el 2013. També debilitaria els vincles econòmics amb un país que aporta a Europa el 25% de les importacions d’urani, un mineral imprescindible per al sector nuclear. Després de les retirades forçades de Mali i Burkina Faso, Macron havia elegit el Níger com un territori clau en la reorganització de la presència militar francesa al Sahel. Però el cop d’Estat del 26 de juliol el va agafar amb el peu canviat. Juntament amb Djibouti, és el país africà amb més tropes franceses (5.650 a tot el continent). Malgrat que la junta a Niamey no ha demanat oficialment que se’n vagin, sí que va denunciar la setmana passada «els acords de cooperació en l’àmbit de la seguretat i la defensa» amb París. «No puc deixar que diguin que l’operació Barkhane ha sigut un fracàs», va declarar recentment el ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, davant les crítiques als països africans, però també a França, pels escassos resultats de la seva intervenció militar al Sahel. Tot i que amb aquesta operació s’han abatut uns 3.000 gihadistes i nombrosos dirigents de les branques locals d’Estat Islàmic i Al-Qaida, la presència d’aquests grups a la zona continua sent igual d’important que fa una dècada. Un creixent sentiment antifrancès Un creixent sentiment antifrancèsLa intervenció militar gal·la durant pràcticament una dècada ha alimentat l’hostilitat contra l’antiga potència colonial, així com altres actors occidentals presents al Níger, com els Estats Units o la Unió Europea. Segons un informe recent de l’Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI), «aquests discursos ja no es limiten, com en el passat, a les elits intel·lectuals, sinó que han penetrat amb força entre les categories populars». «Hi ha una geometria variable en les condemnes per part de França dels cops d’Estat a la regió. Si els militars al Níger haguessin deposat el president, però haguessin mantingut els vincles amb París, segurament la condemna per part de les autoritats franceses no hauria sigut tan ferma. Macron assegura que la Françàfrica s’ha acabat, però amb el seu comportament al Níger o al Txad –allà va recolzar un cop d’Estat– reprodueix els mateixos mecanismes neocolonials», explica en declaracions a EL PERIÓDICO l’historiador Amzat Boukari-Yabaria. Segons aquest militant panafricanista, el fracàs de les polítiques d’ajuda i cooperació econòmica –no han servit perquè el Níger deixi de ser un dels països més pobres del món– i la dura gestió migratòria –la UE va convertir aquest país en un actor clau en la seva externalització de les fronteres, sense que això faciliti la concessió de visats– també han afavorit aquest sentiment antifrancès. No obstant, Boukari-Yabaria considera que aquesta successió de cops d’Estat al Sahel es deu, sobretot, al fet d’«haver apostat per la militarització com l’única solució als problemes a la regió». «Resultarà molt complicat per a França continuar a la zona si no canvia la seva manera de relacionar-se amb aquests països», afirma aquest expert.

El cop d’Estat al Níger accentua la pèrdua d’influència francesa a l’Àfrica

¿Què està passant al Níger? Tres claus per entendre el cop d’Estat

Els països veïns del Níger demanen prioritzar la via diplomàtica a una intervenció militar

El més llegit