Investigacions policials espanyoles acrediten crims de guerra a Ucraïna

Dos míssils russos Iskander es van endur aquest dilluns les vides de 7 civils i en van ferir 88 més a la ciutat de Pokrovsk, al Donbass, al destruir un restaurant, un hotel i l’illa de vivendes que els envoltaven. Una nova massacre aporta relleu a la llista dels crims de guerra a Ucraïna, i dona fonament a l’avís del comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, a Logronyo fa dues setmanes, després de la reunió de ministres europeus del seu sector: els crims de guerra es perseguiran, «es farà responsables els que els han comès» i la UE continuarà ajudant la Fiscalia General d’Ucraïna «en la investigació dels delictes, l’atenció a les víctimes i la construcció d’un registre de danys per al Consell d’Europa». I això apunta al suggeriment de l’eurocomissari de donar continuïtat a les missions policials europees que han ajudat Ucraïna en la certificació de crims comesos per la Federació Russa al seu territori. Entre aquests grups d’investigació hi ha un d’espanyol, constituït per 20 policies i guàrdies civils. Les proves que van obtenir a l’hivern ja estan en mans de la fiscalia ucraïnesa. Indagacions entre ruïnes Indagacions entre ruïnesPot ser que avui els records dels integrants de l’Equip Policial de Suport (EPS) que Espanya va enviar a Ucraïna siguin sobretot les nits sense llum a l’àrea de Kíiv, o les hores entre apunts i informes al refugi antibombes, o, en fi, la desesperació de la població. Però el que queda són les dades i les reconstruccions que van aconseguir per a la investigació a 10 escenaris d’atacs russos. Cada un havia sigut bombardejat almenys dues setmanes abans, cada un dues o tres vegades, i cada un amb diverses explosions de bombes, drons o míssils. «La destrucció de centrals elèctriques i de calefacció tenien un gran impacte en la població –ratifica O. P., comandant de la Guàrdia Civil i cap de l’EPS. Afectaven realment la moral de la gent, tot i que estaven determinats a continuar lluitant.» El tipus de crim que li ha tocat investigar a l’equip espanyol és la destrucció d’infraestructures crítiques. Les àrees d’indagació han sigut les restes de subestacions elèctriques, centrals termoelèctriques i zones residencials devastades. Des de l’hivern Rússia té convertides en objectiu de guerra les plantes de cogeneració, les calderes i les torres d’alta tensió, i deixa sense llum ni calefacció, en una gèlida foscor, les víctimes. Aquesta mena de sabotatge és una manera d’atac a la població civil, assenyalat com a crim de guerra per la Convenció de Ginebra. Però sovint els policies i guàrdies espanyols es trobaven devastat no tant l’objectiu buscat per l’artilleria russa, sinó també –o al seu lloc– les vivendes, comerços i oficines del voltant. «Era freqüent –confirma el comandant. El míssil arribava a la zona, però o estava mal llançat o les mesures antimíssils a terra li feien perdre la trajectòria i rebentava un edifici residencial». Així havia passat en un dels treballs a Víxhorod, al nord de Kíiv. Un míssil que buscava una central elèctrica va acabar destruint «les cases d’un barri obrer i deprimit. Va caure a 20 metres d’un parc infantil...», recorda el cap de la missió. El saldo va ser de 10 morts i 30 ferits. Un altre lot per a la suma de 9.369 civils morts i 16.646 ferits que compta l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans. Fúnebres escenes Fúnebres escenes«L’objectiu d’aquests atacs era fer patir la població», assegura O. P. Els agents de l’EPS ho veien en directe. Van deixar amics en la fiscalia i la policia ucraïneses. Ara, després d’algun gran bombardeig, els escriuen des d’Espanya: «¿Esteu bé? ¿I les vostres famílies?». Kíiv i l’oblast de Kíiv van ser la principal zona de treball del grup. Amb 8.300 milions d’euros en danys a infraestructures –segons la Kyiv School of Economics–, és una de les regions més atacades per aquesta estratègia russa de deixar sense sostre, aigua o energia la població. Després d’unes indagacions a Khàrkiv va ser aconsellable centrar-se en la regió de Kíiv. Khàrkiv quedava a l’abast de l’artilleria russa, «i les condicions de seguretat eren complexes», recorda O. P. Als especialistes en anàlisi forense i mapatge els facilitaven escorta, a més d’agents del Servei de Seguretat Interior d’Ucraïna, un equip del Grup d’Acció Ràpida (GAR) de la Guàrdia Civil i geos de la Policia. Coordinaven el grup dos especialistes de l’àrea d’intel·ligència: el comandant O. P. treballa en el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil; el seu segon, el vicecoordinador, ha sigut un inspector en cap de la Comissaria General d’Informació de la Policia. Ningú a l’EPS portava uniforme, per evitar que els russos consideressin com a força militar els que estaven en una missió policial. Els espanyols es plantejaven en principi una tasca triple: suport forense per a la identificació de causes de mort, modelats 3D d’escenaris de delictes amb escàners i drons, i una identificació d’explosius i armament prohibit per agents TEDAX. El segon objectiu es va convertir en el principal de la missió. En un viatge de preparació previ, O. P. va visitar diversos dipòsits de cadàvers ucraïnesos. Va comprovar com d’escassos estan en mitjans, i com els cossos els arribaven superant la seva capacitat de reacció: a un dipòsit amb capacitat per a una autòpsia al dia hi van arribar 3.000 morts en un mes. El malson de la guerra extrema a Ucraïna la seva cruesa. En una d’aquestes visites, a Vorodianka, a 50 quilòmetres de Kíiv, per manca d’espai en el dipòsit de cadàvers els ucraïnesos tenien guardats molts cossos al carrer, en un contenidor refrigerat, a la porta del dipòsit de cadàvers. Un míssil rus va encertar en la cambra frigorífica, i tot el carrer va quedar esquitxat de morts. Treballar al refugi Treballar al refugiDades electròniques i infogràfiques i proves fotogràfiques recollides per l’EPS es troben en mans del fiscal ucraïnès Andrí Konstin. Són proves recollides de dia i ordenades de nit. Els investigadors enviats per Interior necessitaven la llum del dia per agafar dades. «Quan es ponia el sol, ens n’anàvem a l’hotel a fer-ne el tractament», explica el coordinador de la missió. Però poques vegades es podia treballar a la comoditat de l’hotel. Durant l’estada de l’equip espanyol, sobre les àrees en les quals eren van caure 144 míssils i drons suïcides; O. P. recorda que rebien alertes antiaèries per un sistema alhora antic i modern: «A la ciutat hi sonaven sirenes com de la Segona Guerra Mundial, i també avisava una ‘app’, amb una alerta al mòbil. Però moltes vegades podies sentir a més el motor del dron. La gent ja s’ha fet a aquest so». Quan sonava l’alarma baixaven a la planta -1 de l’hotel, al refugi. «I allà hi podies estar 20 minuts... o cinc hores», recorda el comandant. Els agents hi baixaven els ordinadors per continuar treballant. El bombardeig nocturn és insidiós, esgotador. «La gent es ficava al llit aviat, perquè no tenen llum ni calefacció. Però si et fiques al llit a les onze, i a mitjanit et treuen del llit per anar al refugi, i així dia rere dia... acabes nerviós, cansat. Era penós veure els que no tenen soterrani anant al metro...», explica. En la seva memòria hi perduren les nits del refugi, l’olor dels dipòsits de cadàvers, el dolor dels dits gelats quan es treuen del guant per agafar el mòbil, uns kiïvians portant-los, com a regal, verdures dels seus horts, i que els saludessin en castellà, de sobte, en una vorera de Kíiv. Eren antics nens de Txernòbil, d’aquests xavals que van anar portant aquí famílies i oenagés, per donar-los un respir. Control de danys Control de danysQuan, el 12 de maig passat, es va reunir a Varsòvia el multinacional Grup Assessor sobre Crims Atroços (ACA), el fiscal general d’Ucraïna, Andrí Kostin, va portar al fòrum un recompte de 82.000 casos de crims de guerra. Format per la UE, els Estats Units i el Regne Unit, l’ACA assessora la fiscalia ucraïnesa en la recollida de proves per a futures actuacions judicials. També en com s’ha d’entrevistar víctimes i testimonis vulnerables, com es poden recollir testimonis de presos, de nens o de víctimes de violència de gènere... Però, a més, hi ha un aspecte important en la recollida de dades per a una causa criminal: la valoració dels danys a infraestructures crítiques. Un estudi de la Kyiv School of Economics, també del maig, valora els danys causats a tota mena d’instal·lacions públiques, socials, viàries i industrials en 134.800 milions d’euros. D’aquest import, se n’emporten una tercera part les 158.000 vivendes i edificis residencials destruïts o fets malbé. Les agressions a instal·lacions energètiques ocupen també un lloc alt en la valoració de danys: 7.310 milions d’euros. Són xifres reunides per al projecte Russia will pay (Rússia pagarà), que integra diverses entitats ucraïneses.

Investigacions policials espanyoles acrediten crims de guerra a Ucraïna

Una altra matança a Ucraïna, aquesta vegada al Donbass

El més llegit