Colòmbia: 5 claus per entendre l’escàndol polític que sacseja el país sud-americà

La política sol ser pròdiga en paradoxes. Gustavo Petro va arribar al Palau Nariño, la seu de la presidència de Colòmbia, sota la certesa que l’oposició envestiria el seu programa de transformacions. Un any després, el primer president d’esquerres de la història del país sud-americà, pren nota que l’enemic intern, encarnat per la figura del seu fill Nicolás, al capdavant d’un estrepitós escàndol de corrupció, s’ha convertit en el seu principal problema. La polarització amb la dreta ha donat lloc a una altra disputa, la que ha sigut anomenada «Petro contra Petro». Un culebró En una columna al diari de Bogotà El Espectador, Felipe Zuleta Lleras va considerar que la imputació per blanqueig de diners contra Nicolás i la seva exdona Daysuris Vásquez té, d’un costat, la seva deriva judicial, a partir de la decisió del fill d’explicar tot el que sap sobre el finançament il·legal de la campanya paterna del 2022, a canvi d’una reducció de la pena i la llibertat provisional. Alhora, la història inclou «tots els condiments» d’un culebró a diverses bandes. Un nen que neix a província, fruit de la trobada entre una dona humil i un guerriller del M-19 que decideix anar-se’n a la muntanya. El pare retorna després de sis anys, es beneficia dels acords de pau amb el llavors president, Virgilio Barco (1986-1990), i inicia una carrera política que, després de passar per l’alcaldia de Bogotà i el Senat el porta a la presidència. En aquest camí, Petro assigna «al fill abandonat» que coordini la seva campanya a la costa Carib. El pare guanya les eleccions. Tot sembla anar sobre rodes fins que arriba el descarrilament. Despit i venjança La trama té de tot: maletes amb efectiu, poder, traïció, sexe, infidelitat, testaferros, despeses sumptuoses, apartaments amb piscina, cotxes Mercedes-Benz, extorsions i operacions estètiques. Possiblement, no hauria arribat a coneixement públic tan ràpid de no haver esclatat el matrimoni de Nicolás. El fill del president va gravar il·legalment les seves converses amb Vásquez. Li retreu haver sortit amb el seu «pitjor enemic». Les malediccions van d’un telèfon a l’altre. Ell troba una forma de revenja tan coneguda pels televidents: comença una aventura sentimental amb una amiga de Daysuris, Laura Ojeda. Morta de gelosia, l’exdona no té millor idea que interceptar les comunicacions privades d’ella, un delicte pel qual també va ser imputada. No només es nega a donar-li el divorci al seu marit: encén el ventilador amb una entrevista a Semana. Tot explota. Petro recorda a la revista Cambio que mai havia criat el seu fill i que els seus altres fills són rectes com el pare. A més, li demana a la fiscalia que investigui el primogènit. La baralla personal va esdevenir a partir d’aquell moment un assumpte polític. Un historial d’il·legalitats La pregunta sobre el començament de les aventures del fill troba una primera resposta el 2021, un any abans de les eleccions, quan Nicolás i la seva exdona van iniciar una carrera sense fre de recerca del benefici personal sobre la base de recursos que havien de ser destinats a l’activitat política o l’acció social en la Governació de l’Atlàntic. Res es compara amb els nexes que s’entaulen, ja en campanya, amb l’exnarcotraficant Samuel Santander Lopesierra, qui havia estat pres 18 anys als Estats Units i portava el malnom d’‘Home Marlboro’ per la seva també condició de gran contrabandista de cigarrets. Nicolás va rebre al seu torn diners de Gabriel Hilsaca, fill d’Alfonso ‘el Turco’ Hilsaca, a qui se’l vinculava amb paramilitars d’extrema dreta. El tercer dels finançadors assenyalat és un empresari de dubtosa reputació i amb dos oncles en presons nord-americanes per qüestions de droga. Aquestes sumes van ser en part invertides en la campanya i, a més, destinades a una vida hedonista. Altres noms han sorgit de les primeres declaracions del fill caigut en desgràcia. El seu pare, va dir al fiscal, mai va estar al corrent d’aquests jocs. L’arrest A la matinada del 29 de juliol, el mandatari es va assabentar de l’operació policial contra el seu fill. Immediatament, va escriure a la xarxa X (anteriorment coneguda com a Twitter): «Com a persona i pare em dol molt tanta autodestrucció i el fet que un dels meus fills passi per la presó; com a president de la República asseguro que la fiscalia tingui totes les garanties de part meva per procedir d’acord amb la llei. Al meu fill li desitjo sort i força. Que aquests successos forgin el seu caràcter i pugui reflexionar sobre els seus propis errors. Com vaig afirmar davant el fiscal general no intervindré ni pressionaré les seves decisions; que el dret guiï lliurement el procés». El refilet, va assenyalar la revista Cambio, va ser «impecable» des del punt de vista institucional, «però distant i fred per al pare d’una persona que passava pel pitjor moment de la seva vida». El president, de fet, va utilitzar paraules condemnatòries com «autodestrucció». D’acord amb la publicació, Gustavo Petro es va referir durament a Nicolás en una reunió privada. Va dir que «des de molt jove tenia mals costums». La relació estava trencada. Final obert El fill, desconcertat per la quantitat de proves en contra seu que té el fiscal Mario Andrés Burgos, decideix col·laborar. El pare comenta: «Tant de bo algun dia pugui parlar amb ell i perdonar-nos. Com ja vaig dir, no pressionaré com a president la justícia en el seu cas, els funcionaris judicials que intervinguin en el seu procés seran per mi respectats. La campanya no va rebre diners de caràcter il·lícit i de l’ocorregut em vaig assabentar per una reunió que vaig tenir amb l’exdona de Nicolás». El seu últim missatge va insinuar una possible reconciliació futura. «Espero que neixi de la seva nova parella un net que pugui conèixer el seu pare en llibertat, jo vaig conèixer Nicolás a les reixes de la meva presó. Fins i tot en el més terrible s’aprèn». I el «terrible» també sotja el pare compungit. L’escàndol tindrà el seu capítol en la Comissió d’Acusació i Investigació de la Cambra de Representants. L’oposició de dretes intentarà arribar a una majoria per iniciar un judici polític. La vicepresidenta, Francia Márquez, va defensar l’honorabilitat de Gustavo Petro. Gran part de la coalició d’esquerres va fer el mateix. El cert és que sota aquestes circumstàncies, el segon any de Govern veu enfosquit el seu horitzó de fets. El president ha rebut un cop que pot deixar una cicatriu indeleble en els anys de gestió que li queden i, potser, fins al final dels seus dies.

Colòmbia: 5 claus per entendre l’escàndol polític que sacseja el país sud-americà

Llums, ombres i escàndols d’un any en la presidència de Colòmbia de Gustavo Petro

El més llegit