La guerra entre Rússia i Ucraïna també es lliura al cel (i Elon Musk hi té molt a dir)

Gairebé cada setmana, un coet de la companyia SpaceX s’enlaira des de les estacions espacials de Florida i Califòrnia, als Estats Units. Cada aeronau posa en òrbita desenes de satèl·lits de fins a 30 metres d’envergadura i 260 quilograms. A diferència dels que es destinen a l’observació meteorològica, aquests artefactes queden suspesos a tan sols 550 quilòmetres de la superfície terrestre, una distància «curta» que els permet portar internet d’alta velocitat a gairebé tots els racons del planeta. Ara com ara, la xarxa Starlink, propietat del magnat Elon Musk, ha desplegat un total de 4.541 satèl·lits, cosa que representa més del 62% dels 7.313 artefactes artificials que continuen actius, segons una anàlisi de l’astrònom Jonathan McDowell. N’hi ha tants en òrbita que es confonen amb estrelles fugaces. Des del cel, el que passi a la Terra pot semblar aliè i minúscul. No obstant, aquesta constel·lació satel·litària està sent crucial en la guerra entre Rússia i Ucraïna, un rol que inquieta governs de tot el món. L’1 de març del 2022, Kíiv cremava. Una setmana després de posar en marxa la invasió militar del seu país veí, Moscou bombardejava la torre de televisió de la capital ucraïnesa en un clar intent de silenciar la seva activa campanya propagandística a les xarxes socials. Tot i que la infanteria i l’artilleria han determinat el curs de 18 mesos de conflicte, l’accés a internet ha sigut crucial per garantir la supervivència d’Ucraïna. «El nostre govern ha pogut ser operatiu perquè tenia Starlink sobre el cap», ha reconegut Olha Stefaníxina, vice primera ministra d’Integració Europea i Euroatlàntica. A les fosques, la resistència militar i civil hauria sigut impossible. «El nostre govern ha pogut ser operatiu perquè tenia Starlink sobre el cap» Olha Stefaníxina Vice Primera Ministra d’Integració Europea i Euroatlàntica Crucial per a la guerra En els primers compassos de la guerra, els combats van interrompre les comunicacions al sud-est del país. Va ser llavors quan el ministre ucraïnès de Transformació Digital, Mikhailo Fédorov, va demanar ajuda a Musk. El multimilionari va respondre activant el servei de banda ampla per satèl·lit de Starlink i des d’aleshores ha enviat més de 42.000 terminals que porten internet allà on no arriben les torres de telefonia mòbil ni els cables de fibra òptica. «Va ser el principi d’una gran història, perquè les tecnologies de Starlink han canviat aquesta guerra», va assegurar Fédorov el novembre passat. L’accés a una extensa xarxa d’internet satel·litària ha permès mantenir la societat ucraïnesa en línia i els hospitals en funcionament, evitar el col·lapse de molts negocis i articular la batalla informativa. Convertida en la «base de tota la infraestructura de comunicacions», Starlink ha sigut clau per connectar l’Estat Major ucraïnès i les tropes, coordinar atacs navals i amb drons (120 des de començament d’any) i agilitzar les operacions dels serveis d’intel·ligència per recollir informació de les tropes enemigues. Així, Ucraïna ha pogut avantatjar Rússia, que no preveu activar els seus serveis d’internet satel·litària fins al 2027. «El Kremlin ha confiat en sistemes de ràdio molt més arcaics, de vegades sense encriptar, cosa que ha provocat la mort de diversos generals al ser les seves emissions detectades per Kíiv», explica Christian D. Villanueva, analista militar i director de la revista ‘Ejércitos’. Musk domina el cel Fundada l’any 2002, SpaceX ha anat guanyant pes fins a convertir-se en un actor indispensable al camp aeroespacial. La valoració actual s’acosta als 150.000 milions de dòlars, cosa que la situa entre les 80 empreses més valuoses del món. Amb els satèl·lits de baixa òrbita, Starlink proporciona internet a més de 50 països dels cinc continents. «En el dia d’avui no hi ha cap alternativa que ofereixi el que ofereix Starlink, atès el grau de cobertura, la resiliència de la xarxa i la velocitat de les dades», afegeix Villanueva. «Ara com ara no hi ha cap alternativa que ofereixi la cobertura, resiliència de xarxa i velocitat de dades que ofereix Starlink» Christian D. Villanueva Analista militar i director de la revista ‘Ejércitos’ SpaceX domina un mercat cada vegada més estratègic. Aquest èxit també beu del suport que li ha donat el Govern dels EUA, un dels seus principals clients. Des de la NASA fins a les Forces Armades nord-americanes han recorregut als seus coets i satèl·lits militars tant per a l’exploració espacial com per a tasques de vigilància. Des del 2003, l’empresa de Musk ha sigut regada amb 15.300 milions de dòlars en subsidis públics, segons ‘The Information’. Dependència preocupant Tot això ha fet que Musk ostenti molt més poder que la majoria de governs. «Entre Tesla, Starlink i Twitter, pot ser que tingui al cap més dades econòmiques mundials en temps real que ningú», va tuitejar l’abril passat en to jocós. El milmilionari nord-americà controla una anhelada tecnologia que és molt cara de desplegar, pot decidir unilateralment quins països desconnecta d’internet i accedir a la informació sensible que viatja pels seus satèl·lits. «Entre Tesla, Starlink i Twitter, pot ser que tingui més dades econòmiques mundials en temps real que ningú» Elon Musk Empresari, inversor i magnat tecnològic La dependència d’un personatge tan erràtic i impredictible com Musk desperta no pocs temors. La percepció ucraïnesa s’ha anat esquerdant a mesura que el magnat ha suggerit que Kíiv hauria de reconèixer territoris annexionats per Rússia com Crimea per arribar a un acord de pau. La seva decisió de restringir l’accés a Starlink per llançar atacs ha obligat els de Volodímir Zelenski a buscar altres vies per executar la seva estratègia militar. Des de l’inici de la guerra, almenys nou països han parlat amb funcionaris dels EUA sobre el poder que pasta Musk, segons una investigació de ‘The New York Times’. Les «tremendes preocupacions» de nacions com Taiwan s’expressen en privat per no enfadar l’empresari. Tot i així, Villanueva assenyala que «hi ha una diferència entre les declaracions de Musk per defensar la seva empresa o per afany de protagonisme i el que ha fet a la pràctica, mantenint el subministrament a Ucraïna». Tot i que SpaceX ha venut aquest suport logístic com un gest caritatiu, documents obtinguts per ‘The Washington Post’ van revelar que la Casa Blanca hauria finançat parcialment l’operació amb més de tres milions de dòlars de les arques públiques. Polònia, amb una aportació de 5,9 milions, i el Regne Unit també haurien contribuït al desplegament d’aquests satèl·lits. Musk va assegurar a l’octubre que no podia finançar indefinidament les seves donacions privades a Ucraïna, que tenen un cost mensual que superaria els 20 milions de dòlars. Al juny, el Pentàgon va tancar un contracte amb la companyia per comprar les seves terminals; l’import que tindria no ha sigut revelat.

La guerra entre Rússia i Ucraïna també es lliura al cel (i Elon Musk hi té molt a dir)

De TikTok a Starlink: la tecnologia que ajuda Ucraïna a contenir la invasió de Rússia

Segueix en directe l’última hora del conflicte militar a l’est d’Europa

El més llegit