Així és Jack Smith, el fiscal que ha fet història amb la imputació federal de Trump

Com Donald Trump, dimarts Jack Smith no va dir ni una paraula davant el jutge Jonathan Goodman a la sala de la planta 13 de l’edifici de tribunals federals Wilkie D Ferguson Jr. de Miami. Com Trump, Smith va mantenir elrostre seriós. L’expresident i el fiscal especial que l’investiga entraven allà aquell dia en un capítol negre de la història dels Estats Units, la primera imputació amb càrrecs federals d’un president, en actiu o retirat. I tots dos compartien el silenci, seriosos, però els seus camins fins allà i les seves circumstàncies no podien ser més diferents. Smith, de 54 anys, és l’home que el 18 de novembre, tres dies després que Trump anunciés formalment la seva carrera presidencial per a 2024, va ser proclamat pel fiscal general dels EUA, Merrick Garland, com el fiscal especial que Justícia posava al capdavant de les dues investigacions que el departament tenia obertes contra Trump: pels esforços per rebutjar els resultats de les presidencials i impedir la transició pacífica del poder a Joe Biden que van culminar amb l’assalt al Capitoli, indagacions que encara estan obertes, i per la gestió irregular de documents classificats quan va abandonar la Casa Blanca, el cas que l’ha portat ara a la històrica imputació amb 37 càrrecs per set delictes federals. Era un encàrrec que no podia rebutjar algú com John Luman Smith. Des que va sortir de Harvard després de passar per la universitat estatal de Nova York a Oneonta, a 200 quilòmetres del seu Clay natal, al nord de l’estat, ha passat pràcticament tota la seva vida professional, tret d’un breu parèntesi treballant en l’advocacia privada per a la corporació privada d’hospitals més gran, dedicat al servei públic de la justícia. La carrera Entre 1994 i 1999 va estar a la fiscalia de Manhattan, la mateixa que ara, liderada per Alvin Bragg, també ha fet història a l’imputar Trump amb càrrecs penals estatals pel cas dels pagaments per haver silenciat Stormy Daniels. Després va passar gairebé una dècada a la fiscalia del districte est a Brooklyn, on va treballar en gairebé un centenar de casos penals contra bandes, crim violent, frau i corrupció. Tan aviat perseguia els policies que van sodomitzar brutalment l’immigrant haitià Abner Louima com el cap d’una banda que havia assassinat dos agents de paisà. Després de treballar dos anys al tribunal de la Haia, Smith va tornar als EUA per integrar-se a la Secció d’Integritat Pública del Departament de Justícia. Després se’n va anar a la fiscalia de Nashville (Tennessee), on va estar al front de manera interina. El 2018 va tornar a la Haia, on ha estat perseguint crims de guerra al Tribunal Especial per a Kosovo, on va aconseguir la condemna de Salih Mustafa, excomandant de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo, i la imputació de l’expresident Hashim Thaci, un cas que va haver de deixar en mans d’altres al rebre la trucada de Garland. En tota aquesta trajectòria, Smith s’ha llaurat una reputació de treballador incansable i dur, tenaç i independent, tan acurat i talentós en l’advocacia com en la gestió dels seus equips. També com «l’investigador més meticulós i creatiu», com va dir un antic col·lega seu a ‘The New York Times’. «Si el cas es pot perseguir, ho farà. No té por de res», va afirmar a Reuters un altre antic col·lega. Indubtablement també és un home ferotge i competitiu fora dels tribunals, entregat als més de 100 triatlons i nou ironmans que ha completat, tot i que no va començar a nedar seriosament fins als 30 anys i ha patit sobre la bici dos accidents greus. Imperatius morals i verí polític L’antic col·lega a la fiscalia de Brooklyn va explicar que Smith va anar a la Haia «atret tant pel repte com la importància, l’imperatiu moral» d’aquesta missió. La que li ha encarregat Garland toca encara més de prop algú que, en una entrevista el 2018 amb una publicació esportiva, va respondre d’aquesta manera quan se li va preguntar per quina impressió volia deixar en la gent: «Com la majoria, crec, vull dedicar les meves energies a fer de la meva comunitat i del món un lloc millor on creixi la meva filla», Josie, nascuda del seu matrimoni amb la documentalista Katy Chevigny. La seva missió ara és una causa inevitablement enverinada políticament. Amb el nomenament de Smith, el Departament de Justicia, una entitat que, tot i que ha de funcionar de manera independent del president, forma part del seu govern, mirava de reforçar i remarcar aquesta independència davant la inèdita situació d’haver de perseguir judicialment un rival polític de Biden. Però això no ha evitat que Trump, els seus defensors i seguidors i els mitjans conservadors parlin de politització i acusin i insultin tant Biden i Garland com, especialment, Smith. No hi ha límits per al republicà. Poc importa que Smith estigui políticament registrat com independent: entre insults com «esbirro», «llunàtic» i «feixista», Trump cola acusacions, sense mostrar-ne proves, de partidisme i parcialitat. Ha compartit articles que destaquen que la dona de Smith va produir un documental de Michelle Obama i que ha donat diners a polítiques i a causes demòcrates, i recorden fins i tot els vincles de la seva finada sogra amb organitzacions vinculades a George Soros i Hillary Clinton. Trump també ha mirat de retratar Smith com un «perdedor» remarcant casos que al seu temps, en diferents fiscalies, no van arribar a bon port, o algun en què la condemna que va aconseguir va ser després revocada pel Tribunal Suprem. Però fins i tot James Trusty, un dels advocats de Trump que va abandonar la seva defensa l’endemà que es conegués la imputació federal, ha definit Smith com un «rival formidable». El fiscal especial, per la seva banda, mostra una freda determinació malgrat la campanya d’assetjament i la calúmnia. I ressona la frase que va pronunciar fa anys, quan algú va qüestionar que diverses investigacions no haguessin acabat en judicis o condemnes: «Si fos el tipus de persona que es deixa intimidar, buscaria una altra feina», va dir llavors. Fets davant de paraules Divendres, quan es va fer públic el document de la imputació de Trump, Smith va comparèixer davant de la premsa per fer una breu declaració de dos minuts. «L’adhesió a l’Estat de dret és un principi fonamental del Departament de Justícia i el compromís de la nostra nació amb l’Estat de dret marca un exemple per al món», va dir. «Tenim un conjunt de lleis en aquest país i s’apliquen a tot el món». Quatre dies després es va asseure en un banc de la segona fila al tribunal de Miami, darrere dels tres representants de la fiscalia, a uns sis metres de Trump i els seus advocats. Durant els gairebé 50 minuts que va durar la sessió, Smith es va mantenir incòlume. Tot i que és conegut en el món legal pel seu estil en la cort, aquella vegada va deixar que parlessin altres, com ha deixat que parli el detallat plec de càrrecs que ha elaborat, una narració demolidora que recorre la retenció il·legal de documents classificats posant en perill la seguretat nacional, els esforços i la conspiració per intentar ocultar-los i obstruir la investigació del Govern i el fals testimoni. Un cop acabada la sessió, Smith va marxar sense mirar enrere.

El més llegit