Els conservadors britànics pressionen Sunak perquè aparqui les polítiques verdes

El Govern conservador de Rishi Sunak es troba davant un dilema: complir els objectius per assolir la neutralitat climàtica el 2050 sense que això afecti l’economia de les famílies a curt termini, en un context de crisi inflacionista i amb unes eleccions generals previstes per d’aquí a poc més d’un any. El debat ha adquirit una nova dimensió aquesta setmana dins del Partit Conservador després de la victòria contra tot pronòstic del candidat ‘torie’ en la circumscripció d’Uxbridge and South Ruislip en les eleccions parcials, una zona a l’oest de Londres afectada per l’expansió de la zona de baixes emissions de la capital britànica. El sector més dur del partit considera que la victòria en aquesta circumscripció, més dependent del vehicle privat que d’altres, és una mostra del rebuig del projecte de l’alcalde laborista, Sadiq Khan. Com a resposta al missatge de l’electorat, alguns diputats conservadors han tornat a posar a sobre de la taula un possible ajornament de les mesures que poden afectar de manera directa la butxaca dels contribuents, en un moment d’enorme dificultat econòmica per a moltes famílies, colpejades per l’augment de les despeses diàries i per la pujada del preu de les hipoteques. Difícil equilibri «Avançarem cap als compromisos de neutralitat carbònica, però ho farem d’una manera proporcionada i pragmàtica que no suposi més molèsties innecessàries i més costos en la vida de la gent», ha dit aquesta setmana Sunak. «Això no és el que m’interessa ni el que estic disposat a fer». El ministre d’Habitatge i Desenvolupament, Michael Gove, ha posat a sobre de la taula una extensió del termini màxim per canviar les calderes de gas a les llars per altres de més eficients energèticament, previst per al 2035, però ha descartat permetre la venda de vehicles de gasolina i dièsel més enllà del 2030, una de les mesures plantejades per membres del seu propi partit. L’objectiu del Govern és aconseguir un difícil equilibri entre la complaença dels votants més reticents a les polítiques verdes i la necessitat de mantenir una imatge a favor de la transició ecològica. En un programa presentat a finals de març per reduir les emissions de carboni, l’Executiu va destacar que la guerra a Ucraïna ha accelerat la necessitat de reduir la dependència dels combustibles fòssils i de fer un «canvi radical» en el sistema energètic cap a un model més net i més econòmic. L’aposta per entregar noves llicències per a l’extracció de petroli i gas al Mar del Nord sembla allunyar-lo cada vegada més d’aquest objectiu. Batalla legal Les organitzacions ecologistes han iniciat una batalla legal per mirar de frenar els nous projectes d’extracció, argumentant que no contribuiran a la reducció del preu de l’energia perquè el 80% de la producció anirà destinada a l’exportació. «El Govern està recolzant la indústria nacional del petroli i del gas, i això és realment preocupant», explica a EL PERIÓDICO Tessa Khan, la directora executiva d’Uplift, una de les organitzacions ambientalistes que ha portat a judici el Govern. L’ambivalència de l’Executiu ha sigut criticada pel seu propi assessor climàtic i president del comitè del canvi climàtic a la Cambra dels Lords, John Gummer, que va assegurar a mitjans de juny que el Regne Unit «podria ser qualificat perfectament com un país hipòcrita» en cas de tirar endavant els projectes d’explotació al Mar del Nord. Una cosa amb què coincideix Khan. «D’una banda, [els membres del Govern] estan insistint en la necessitat d’iniciar una transició tan ràpida com sigui possible, allunyada dels combustibles fòssils, i per l’altra estan utilitzant aquesta preocupació per la seguretat energètica com una excusa per obrir nous jaciments de petroli. No es poden fer les dues coses alhora», denuncia l’activista. Solució dubtosa Una de les apostes del Govern per compensar les emissions derivades de l’explotació de nous jaciments, equivalents segons Greenpeace a les de 14 milions de cotxes durant un any, és la d’impulsar el desenvolupament i instal·lació de sistemes per captar i emmagatzemar emissions de carboni en els nuclis industrials. Una mesura que encara està en fase d’investigació, tot i que l’Executiu ja ha anunciat la seva intenció de destinar 20.000 milions de lliures (uns 23.000 milions d’euros) en la seva implementació en els pròxims anys. Les organitzacions ambientalistes, però, es mostren escèptiques i apunten que l’objectiu del Govern de capturar desenes de milions de tones de carboni a l’any a partir del 2030 no és realista.

Els conservadors britànics pressionen Sunak perquè aparqui les polítiques verdes

Onades de calor extrema i falta de pluges: així serà el clima del Regne Unit en els pròxims anys

Una investigació destapa que més de 50 diputats britànics tenen accions en secret

El més llegit