Suècia es posa en alerta per l’anunci de noves cremes de l’Alcorà

«El perill en la vida pública aquests dies és alt. Estem molt preocupats i hem reforçat les mesures de seguretat», ha afirmat el primer ministre suec, el conservador Ulf Kristersson, en vista de l’anunci de noves convocatòries de cremes o profanacions de l’Alcorà per a la setmana vinent. Des del Govern –una coalició de centredreta amb els ultradretans Demòcrates Suecs (DS) com a aliats externs– s’ha condemnat cadascun d’aquests actes al territori. I també ha recordat que estan sota l’empara de les lleis sueques i sota el precepte de la llibertat d’expressió. Un precepte que a Suècia és gairebé un senyal d’identitat nacional. Però que de sobte topa no només amb el perill per a la vida pública, pels disturbis que pugui provocar dins o fora del país o a escala diplomàtica, sinó també pels possibles efectes col·laterals sobre l’ ingrés a l’OTAN. El mateix Kristersson i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, van anunciar abans de la cimera passada de l’Aliança, a Vílnius, que Turquia aixecava el bloqueig mantingut durant mesos a la incorporació del país nòrdic. Continua pendent, però, la ratificació per part del Parlament turc, cosa que teòricament ha de passar a la tardor. L’atenta mirada de Turquia Suècia no és l’únic soci europeu afectat per les provocadores cremes del llibre sagrat dels musulmans, però sí que ho és quant a les conseqüències que pot portar-li des de països com Turquia. Les provocadores accions –que la Unió Europea (UE) ha condemnat a través del cap de la diplomàcia, Josep Borrell– es van posar en marxa fa uns mesos des de Dinamarca, a través del neonazi suecodanès Rasmus Paludan. Va començar amb les cremes de l’Alcorà a barris danesos amb una alta proporció de població immigrant fa uns anys i fins i tot va fundar un partit aixecat per la seva relativa notorietat –Rumb Ferm–, que el 2019 es va quedar a les portes d’ingressar al Parlament danès. Després de successius problemes amb la justícia del seu país, Paludan, advocat de professió, va decidir estendre el radi a Suècia, país del qual va adquirir la nacionalitat. Aquí ha portat a terme els últims mesos noves cremes, a les qual s’han afegit ara altres individus de personalitat o motivacions més aviat confuses. El més destacat ha sigut un refugiat iraquià, de 37 anys i anomenat Salwan Momika, arribat a Suècia el 2019 i resident juntament amb dos fills en una localitat pròxima a Estocolm. Mitjans suecs l’identifiquen com a originari d’una família cristiana, que va deixar el nord de l’Iraq sota l’assetjament de l’Estat Islàmic (EI). Un cop a Suècia, es va declarar ateu i militant de la ultradretana DS. Fa unes setmanes va desencadenar les protestes entre el món islàmic al cremar un Alcorà davant la mesquita més gran d’Estocolm. Va explicar que no pretén causar danys al seu país d’acollida, sinó promoure la prohibició de l’Alcorà. Orquestrat per Rússia A aquesta acció hi va seguir la que més problemes diplomàtics ha causat a Suècia, convocada precisament davant de l’ambaixada de l’Iraq a Estocolm. Sota un desplegament mediàtic notable, va trepitjar –tot i que no va cremar– l’Alcorà. La vigília de la seva acció, profusament difosa per les xarxes socials, centenars de manifestants havien assaltat i incendiat l’ambaixada sueca a Bagdad, mentre el Govern iraquià anunciava l’expulsió de l’ambaixadora del país nòrdic. Bagdad, com Jordània, Turquia, els Emirats i el conjunt del món islàmic retreuen a Estocolm que aquestes accions no només rebin l’autorització policial corresponent, sinó que també se les doti del cordó policial de seguretat. Aquests actes –majoritàriament individuals o amb dues persones, l’activista i un acompanyant que ho filma i ho difon– assoleixen una màxima ressonància amb el mínim esforç per part dels actors, les motivacions dels quals van des de l’agitació ultradretana fins a motius més tèrbols. Momika, amb asil a Suècia i amenaçat pel món islàmic, apareixia davant de l’ambaixada iraquiana amb ulleres de sol i el seu somriure desafiador, trepitjant l’Alcorà, protegit per les tanques de seguretat policials de les protestes i els insults que li adreçaven grups de manifestants, principalment musulmans també residents a Suècia. El ministre suec de Protecció Civil, Carl-Oskar Bohlin, considera que darrere d’aquestes accions hi ha una campanya de desinformació orquestrada des de Moscou contra Suècia, un país que encara no ha completat l’ingrés a l’OTAN. Una disjuntiva constant El següent acte, després dels de Paludan i Momika, ha tingut lloc fa uns dies a Dinamarca, on un grup anomenat Patriotes Danesos va profanar l’Alcorà. L’aliança de Govern de la socialdemòcrata Mette Frederiksen, com la coalició dretana de Kristersson, va condemnar l’acte, però va argumentar així mateix que està a l’empara de la legislació vigent. Al ser en format reduït, tampoc es considera una alteració greu de l’ordre públic. Suècia ha reforçat les forces de seguretat en vista del perill que els disturbis que fins ara s’han produït fora de les seves fronteres arribin al territori nacional. Es pot recordar que entre les objeccions turques mantingudes durant mesos al seu ingrés a l’OTAN hi ha les acusacions d’Ankara que Estocolm dona refugi a enemics de l’islam, opositors i terroristes kurds. Les provocacions de Paludan, Momika i altres grups semblants sacsegen la societat sueca i també danesa, l’opinió pública de la qual es comença a plantejar seriosament si es poden considerar en la llibertat d’expressió o si són incitació a la violència islamòfoba. Suècia ha defensat durant dècades el seu model de societat oberta, ancorat a la Constitució i malgrat els traumes nacionals del passat –el més greu, l’assassinat el 1986 a ple carrer del llavors primer ministre, Olof Palme, quan anava caminant del cine a casa seva, de nit i sense escorta policial.

El més llegit