Taiwan assaja la seva defensa d’una hipotètica invasió xinesa

Els soldats vermells avancen sense resistència després de prendre la platja en helicòpters i vehicles amfibis. De sobte, trenca el fragor. De les dunes sorgeixen tancs i variades baluernes blindades, les tropes blaves aixequen barricades i excaven rases per entorpir l’avanç enemic, llancen granades de fum i altres explosius... Vint minuts després ha acabat tot, els invasors han sigut repel·lits i la bandera taiwanesa oneja sobre la sorra. És un simulacre en una de l’escassa vintena de platges de l’illa que permeten un desembarcament a l’estil de Normandia i forma part de les maniobres ‘Han Kuang’, amb les quals Taiwan prepara aquesta setmana la seva defensa en diferents escenaris d’invasió. Les ha practicat sense excepció durant quatre dècades entre el passotisme mediàtic però aquestpresumpte risc de guerra que plana en els últims temps les ha tret de la clandestinitat. Els observadors remarquen un canvi en magnitud i realisme de les maniobres, que han passat de la representació operística a l’assaig quirúrgic contra escenaris d’atacs. En aquest trànsit s’han afegit nous exercicis per protegir infraestructures crítiques com l’aeroport i els nusos de comunicacions. A l’aeroport de Taoyuan, el principal de l’illa, van lluitar dimarts durant mitja hora els vermells contra els blaus al cel i les pistes d’aterratge amb el mateix resultat de la platja. La inspiració, ha reconegut Taipei, va arribar de l’atac rus a l’aeroport de Kíiv a l’inici de la guerra que les tropes ucraïneses van repel·lir. En el control d’aquesta infraestructura confiava Moscou per enviar forces d’assalt sense pausa i liquidar el conflicte amb rapidesa. Obrir rutes marítimes Un altre exercici consisteix a obrir rutes marítimes davant un presumpte bloqueig. Aquest bloqueig, per mar i aire, va ser assajat per l’Exèrcit d’Alliberament Popular per donar-li a entendre a Taipei el seu emprenyament per la visita a l’illa de l’expresidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi. L’Exèrcit de l’illa ha afinat durant tota la setmana la seva cooperació amb bombers, policies i població civil. A l’illa se senten aquests dies les alarmes antiaèries que inicien les carreres als refugis. Consisteix, va aclarir la presidenta, Tsai Ing-wen, a involucrar tothom: «Necessitem partir del concepte d’una societat completa de defensa per integrar i utilitzar els recursos de l’Exèrcit, del Govern central, dels governs locals i dels sectors civils, i coordinar totes les unitats perquè treballin juntes», va dir aquesta setmana. A Tsai se l’ha vist en totes les edicions de les maniobres quan ja expira el seu segon mandat, sovint amb l’uniforme militar verd. Els taiwanesos mostren menys fervor que la seva presidenta pels rutinaris jocs de guerra. També els deixen freds els xinesos: després de les maniobres que van seguir la visita de Pelosi, les més grans de la història i presentades en bona part de la premsa global com el corol·lari d’una invasió imminent i inevitable, el 78% dels taiwanesos revelaven en una enquesta que no se sentien preocupats. Efecte dissuasori Des del Govern, en canvi, jutgen imprescindible l’efecte dissuasori de les maniobres. Ho aclaria al maig el ministre de Defensa, Chiu Kuo-cheng: «Hi ha dos tipus de persones que sempre estan atentes al que fem; la gent de Taiwan, ja que ens entrenem sense parar per protegir-la, i els enemics, ja que treballem sense parar per vèncer-los. Si fem bé la nostra feina, els primers continuaran somrient; si incomplim els nostres deures, els segons tindran via lliure». Les tensions a l’estret de Formosa quan a Taiwan governa el Partit Progressista Democràtic es donen per descomptades. Les relacions sino-nord-americanes, en canvi, disfruten d’un tímid desglaç després de la romeria a Pequín de diversos alts càrrecs de la Casa Blanca. El seu final sembla imminent: Washington anunciarà ben aviat una altra venda d’armes a Taipei per valor de més de 300 milions de dòlars, segons l’agència Reuters.

El més llegit