Ilià Iaixin, opositor rus empresonat: «Goebbels tindria molt a aprendre dels propagandistes de Putin»

Dir en públic que la matança de civils ucraïnesos a Butxa va ser cosa de l’exèrcit rus no li va sortir gratis a l’opositor Ilià Iaixin. Fa anys que per aquest dissident es posiciona obertament en contra del Govern de Vladímir Putin i els seus postulats, juntament amb altres noms com Aleksei Navalni – també empresonat – o Boris Nemtsov –assassinat en ple centre de Moscou–. I el que la justícia russa va qualificar de «desacreditar l’Exèrcit rus» li va costar una condemna de vuit anys i mig de presó. Abans que el traslladessin a una colònia penal, una institució heretada de la Unió Soviètica, va poder respondre a través dels seus advocats les preguntes d’EL PERIÓDICO. Aviat el traslladaran a una colònia penal. ¿A què creu que es deu aquest trasllat? Així és aquest procés. La primera vegada que es deté algú se’l manté a la presó durant el procés d’investigació i el procediment penitenciari. Una vegada aprovat el veredicte, l’arrestat és condemnat oficialment i se l’envia a la colònia penal, on porta un uniforme especial i generalment, ha de treballar produint. Aviat em portaran a un d’aquests llocs, tot i que encara no se’n coneixen els detalls. Quan va saber la seva condemna, va apuntar que Putin no duraria tant temps en el càrrec. ¿Com veu el futur més pròxim per al mateix Putin? Al desencadenar una guerra contra Ucraïna, Putin també va accelerar els processos històrics dins de l’Estat rus. Avui s’ha convertit en una figura absolutament tòxica que arruïna la vida d’absolutament tothom. Destrueix físicament un país veí, provoca una crisi alimentària i energètica al món, amenaça la seguretat europea, brandeix armes nuclears. Alhora, va treure a l’establishment rus el confort domèstic habitual, i es va tornar inconvenient per a la seva pròpia burocràcia i oligarquia. Va privar el poble de Rússia d’estabilitat i seguretat, posant les nostres ciutats sota atac, enviant desenes de milers dels nostres ciutadans a la mort. No vaig mentir el dia del meu veredicte: realment no entenc com, en les condicions actuals, Putin es podrà mantenir en el poder vuit anys més (...). Considero Vladímir Putin un criminal de guerra responsable de la sang i llàgrimes de centenars de milers de persones. Per tant, m’agradaria veure’l a la Haia: rere les reixes al Tribunal Penal Internacional, que, per cert, ja va emetre una ordre d’arrest contra ell. Admeto que si els generals i alts funcionaris del Kremlin reben garanties fiables de seguretat personal per part de la comunitat internacional, poden prendre mesures decisives contra el seu actual líder i intentar entregar-lo a les autoritats judicials [...]. [...]. Tot i que si Occident es dona per vençut, redueix el nivell d’assistència a Kíiv i congela el conflicte segons l’escenari dels «acords de Minsk» de 2014-2015, llavors és possible que Putin encara pugui estabilitzar la situació política al país, calmar les elits i retenir el poder. ¿Creu que és possible en el futur que Occident i Rússia tinguin bones relacions? Crec que hi ha molt més en comú entre Rússia i Occident del que se sol pensar. Tolstoi i Remarque, Txaikovski i Chopin, Malèvitx i Picasso són part del mateix espai cultural. Tsiolkovski, Vernadski, Einstein, Curie, el patrimoni científic comú. Per a nosaltres és beneficiós estar junts, integrar-nos mútuament, cooperar en els àmbits econòmic, social i humanitari. [...] Sovint (Putin) es compara amb l’emperador Pere I, però el gran emperador rus va obrir una finestra a Europa. Putin ha tapat aquesta finestra amb taulons podrits i està convertint el nostre país en una gasolinera xinesa. Així mateix, aquest procés no és irreversible [...] Des del meu punt de vista, els polítics occidentals, els personatges públics i els periodistes no haurien de percebre el nostre poble i el nostre Govern com un sol ens. És important entendre que la societat russa també és una víctima del règim de Putin. Va sotmetre els ciutadans a la repressió, la intimidació i la manipulació propagandística durant anys. ¿Ha conegut altres dissidents a la presó? ¿Com segueix l’actualitat des d’allà? Actualment hi ha centenars de presos polítics a Rússia i el seu nombre augmenta cada dia. Els presos polítics no se’ls posa junts a la mateixa cel·la, però de vegades coincideixen als furgons o en espais comuns. Per exemple vaig conèixer activistes que van sortir al carrer contra la guerra d’Ucraïna els primers dies de la invasió. Moltes vegades aquestes trobades van acompanyades d’abraçades càlides i desitjos de llibertat mútua. Hi ha un televisor a la meva cel·la, però francament, no hi ha cap informació objectiva, ni tan sols s’assembla a la veritat. Crec que si una persona s’alimenta cada dia d’aquest tipus d’informació aviat es convertirà en un zombi. Tot i així, de tant en tant la miro amb compte. És important per a mi entendre quines tècniques utilitza el Kremlin per manipular la consciència col·lectiva. I en puc donar fe: Goebbels tindria molt a aprendre dels propagandistes de Putin. En una entrevista amb un altre mitjà, va esmentar que funcionaris de presons mostraven descontentament amb el Govern. ¿Com va ser la conversa amb ells? Em va sorprendre que, entre el personal penitenciari, hi hagi bastanta gent crítica amb les autoritats i fins i tot simpatitzant amb l’oposició. Almenys, més dels que esperava. Les raons, aparentment, són de naturalesa social. Els funcionaris reben salaris petits i s’enfronten sistemàticament a hores extres no remunerades i humiliacions per part de les autoritats. En general aquest sistema és típic de l’Estat rus modern. Gairebé totes les estructures oficials tenen un lideratge corrupte i empleats corrents que reben engrunes, i a qui ningú aprecia o respecta. I admeto que aquestes persones poden convertir-se en aliats potencials de l’oposició perquè també volen canvis.

Ilià Iaixin, opositor rus empresonat: «Goebbels tindria molt a aprendre dels propagandistes de Putin»

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

El més llegit