El desembarcament de l’OTAN a Àsia inquieta la Xina

El guardià de les fràgils democràcies o un catalitzador de guerres allà on s’acosta. Els debats sobre l’OTAN han arribat a Àsia amb l’incipient desembarcament de l’organització militar. Austràlia, Nova Zelanda, Corea del Sud i el Japó han repetit com a convidats aquesta setmana a la cimera de Vílnius després d’haver debutat a la madrilenya de l’any passat. Aquesta presència i la possible obertura de la primera oficina al continent asiàtic solidifiquen una tendència que inquieta la Xina. El país asiàtic va disfrutar d’una generosa atenció en el comunicat d’una reunió que tenia la guerra a Ucraïna com a principal assumpte. De la Xina va esmentar les «polítiques coercitives», l’«aprofundiment en l’aliança estratègica» amb Rússia i l’ús de la seva economia «per crear dependències i augmentar la seva influència». «La Xina està desafiant l’ordre internacional basat en regles, rebutjant la condemna de Rússia, amenaçant Taiwan i portant a terme un augment militar substancial», va dir Jens Stoltenberg, secretari general d’una organització que representa el 10% de la població global i compta amb el 56% de la despesa de defensa mundial. La Xina responia l’endemà amb els arguments previsibles: acusava l’OTAN de calumniar-la i de perseverar en la mentalitat de guerra freda. La seva premsa va anar més enllà: l’OTAN porta els conflictes a tots els racons del món, és la «destral i la llança» dels Estats Units, és vista com «un terrible monstre» per tots els països asiàtics... Divisió a Àsia El continent més poblat del món permet variades sensibilitats. El recurs xinès a la via dels fets consumats en aigües disputades del Mar del Sud de la Xina i certa fatxenderia ha generat frecs i ressentiments cap a Pequín, però a la zona hi persisteix la certesa que és preferible arreglar els conflictes sense influències externes. I, en qualsevol cas, es tem tant la Xina com el risc que la pulsió bel·licista de Washington porti el desastre a la regió. Als «Quatre de l’Àsia-Pacífic» o AP4, en canvi, se’ls veu feliços com a convidats a la taula otanista. Hi han arribat per diferents camins. El Japó és el tossut peó de Washington a la zona i acumula plets històrics amb Pequín, els conservadors al govern sud-coreà han liquidat l’equidistància entre les dues potències, el deteriorament de les relacions sinoaustralianes encara no ha estat arreglat pel nou Executiu d’esquerres i Nova Zelanda segueix la inèrcia. «Tot i que els quatre països temen, fins a cert punt, una Xina cada vegada més agressiva i assertiva, temo que el que principalment volen és portar-se bé amb els EUA», jutja Peter Kuznick, historiador de l’American University i analista d’Àsia. «La presència de l’OTAN augmenta la possibilitat d’una guerra. Mentre la major part del Sud Global manté un saludable escepticisme i es distancia del militarisme nord-americà, com veiem en el seu rebuig a sumar-se a les sancions a Rússia, alguns països el segueixen cegament o oportunistament pel camí de la guerra», afegeix. «L’OTAN augmenta la possibilitat d’una guerra a Àsia» Peter Kuznick historiador de l’American University Els AP4 tenen sobrades raons per no menysprear Washington. Corea del Sud i el Japó han confiat durant dècades en el seu paraigua militar davant els excessos nord-coreans. Austràlia i Nova Zelanda integren els Cinc Ulls junt amb els Estats Units, el Canadà i el Regne Unit. És una organització per intercanviar informació sensible que, segons l’exanalista Edward Snowden, «no respon a les lleis conegudes dels seus propis països». Queixes de la Xina Amuntegava ja la Xina laments per l’aclaparadora presència nord-americana: Desenes de milers de tropes a Corea del Sud i el Japó durant dècades, més de 300 bases militars al seu voltant, noves aliances supranacionals de Defensa com l’AUKUS i el QUAD al Pacífic amb l’objectiu de frenar el seu auge... I llavors va transcendir que l’OTAN pretenia obrir a Tòquio la seva primera oficina asiàtica. La idea va sorgir en una visita de Stoltenberg al Japó mesos enrere: una oficina per «facilitar el diàleg», ocupada per un civil sense competències militars. Aquest perfil baix tampoc va eludir la fogosa resposta de la Xina, que veu en l’OTAN l’arma expansionista de Washington i el causant de la barrabassada a Ucraïna. També es va oposar França argumentant que violaria l’abast geogràfic dels estatuts. La Casa Blanca va comptar amb el previsible suport japonès. «La seguretat d’Europa i de l’Indopacífic són inseparables», va afirmar el primer ministre, Fumio Kishida. La cimera de Vílnius havia de servir per aprovar-la, però no hi va haver mencions en el comunicat final. El mitjà japonès Nikkei Asia ha revelat que la frase que al·ludia a les negociacions per a la seva obertura va ser esborrada en l’últim minut, probablement pel veto francès. Stoltenberg va negar després la mort de la proposta i va anunciar «consideracions futures». «Afortunadament, França, Alemanya i d’altres no estan d’acord amb l’hostilitat nord-americana envers la Xina i les seves polítiques provocadores, ja sigui a Taiwan o al Mar del Sud de la Xina. Han bloquejat un comunicat anti-Xina més fort. Volen augmentar les relacions econòmiques amb la Xina, i no soscavar-les, com els EUA han intentat. És notable la falta de mencions a l’oficina de l’OTAN a Tòquio. Almenys fins a cert punt, sembla que els caps freds han prevalgut temporalment», opina Kuznick. L’expert dubta d’una arquitectura de defensa que no ha evitat els conflictes a Occident. Ho va expressar amb clarividència l’ex primer ministre australià, Paul Keating: «Els europeus han estat lluitant entre ells els últims 300 anys i ens han donat a la resta dues guerres mundials en l’últim segle. Exportar aquest maliciós verí a Àsia equivaldria a donar la benvinguda a la plaga».

El desembarcament de l’OTAN a Àsia inquieta la Xina

Biden assegura que l’entrada avui d’Ucraïna a l’OTAN posaria en marxa la Tercera Guerra Mundial

Nova cimera històrica de l’OTAN

El més llegit