Guerra a l’est d’Europa

Bombes de dispersió, una arma que divideix l’OTAN i agreuja el risc per als civils a Ucraïna

STRINGER / AUSTRALIA

L’última vegada que les bombes de dispersió es van fer servir de manera massiva en una guerra va ser particularment cruel. Va passar cap a finals de la guerra del Líban del 2006, lliurada entre Israel i la guerrilla libanesa de Hezbol·là. En les últimes 72 hores d’aquell conflicte, quan el Consell de Seguretat de l’ONU ja havia aprovat un alto el foc i el final de la contesa era imminent, l’Exèrcit d’Israel va ruixar el sud del Líban amb quatre milions de petites bombes, segons la investigació posterior dels equips de desminatge de l’ONU. Des de la guerra del Golf no s’havia vist res igual. Aquella tempesta indiscriminada no només va fer estralls en el luctuós redoblament final de la guerra, sinó que va continuar matant molt temps després que les armes callessin. En els 16 mesos posteriors al conflicte, gairebé 200 civils –molts d’ells eren nens– van morir a l’ensopegar amb el plom de les bombes.