Banys de masses i ‘selfies’, el nou Putin en els 500 dies de l’ofensiva russa a Ucraïna

A Rússia, la pandèmia de la covid-19 no va semblar importar-li ni a la població ni a les autoritats, que van aprovar mesures laxes que no solien ser respectades. Una excepció molt destacada va ser el president rus, Vladímir Putin, i el seu entorn, que des que la pandèmia va començar, exigia requisits molt específics a qualsevol persona que hagués de tenir contacte amb ell. Els periodistes que anessin a la seva roda de premsa anual, per exemple, havien de presentar tres PCR negatives i ser ruixats a l’entrada del recinte amb desinfectant. Durant les visites de líders estrangers, en moltes ocasions optava per mantenir la distància en unes llargues taules que fins i tot van sorprendre polítics com Emmanuel Macron, el president francès. Després de l’intent de Wagner de fa dues setmanes, l’actitud del líder rus ha canviat radicalment, mostrant-se més obert i més procliu a ser pròxim amb el rus mitjà. Les imatges de Ievgueni Prigojin, el líder dels mercenaris Wagner, abandonant la meridional Rostov del Do victorejat per alguns civils es van haver de veure al Kremlin, una cosa que afegit al mateix motí, va obligar el Kremlin a canviar d’actitud. El 29 de juny es va veure Putin a Daguestan, també al sud de Rússia, fent-se un bany de masses en el qual es va permetre als presents acostar-se al líder rus i fins i tot fer-se fotografies amb ell. Res a veure amb les quarantenes a les quals obligava qualsevol que hagués de ser a prop, fins i tot a líders com el president bielorús, Aleksándr Lukaixenko, o els veterans de la Segona Guerra Mundial durant la desfilada del Dia de la Victòria. A més de voler canviar la imatge i mostrar que Putin compta amb suport popular, més enllà dels propagandistes de la televisió estatal, també a través d’aquests canals públics s’ha retransmès amb tots els ets i uts el registre de l’antic domicili de Prigojin, intentant desacreditar-lo amb les imatges que van mostrar el que hi va trobar la policia. L’elecció de la república del Daguestan per a un dels seus banys de masses no és casual. El que es pretenia és que Putin topés cara a cara amb el poble daguestanès, d’una altra ètnia diferent de la russa. Aquesta regió russa és de les que més homes ha aportat al front, cosa que ha provocat protestes relativament insòlites al país, on fins i tot la policia es va veure obligada a disparar enlaire per dispersar les multituds. Durant el motí de Wagner a les xarxes van circular suposades imatges gravades a la regió en la qual algú pintava a la paret «Daguestan no és Rússia». El separatisme es castiga molt durament a Rússia, tant que ni tan sols hi ha cap partit regionalista al país. A tot el sud del Caucas hi ha diferents minories, majoritàriament musulmanes. Aquesta ha sigut històricament una regió inestable. En un altre acte recent també es va veure el mandatari lluint els seus «dots artístics», dibuixant un rostre simpàtic per mostrar el seu costat més amable. 🇷🇺 | VIDEO: Vladimir Putin muestra sus “dotes artísticas” en una pizarra digital. pic.twitter.com/0gelmMWuGs — UHN Plus (@UHN_Plus) 29 de junio de 2023 Sensacions a Rússia Mentrestant, per als russos la vida segueix. Sense novetats positives, la major part dels russos manté les seves tasques diàries afectades de manera indirecta en la major part dels casos, pel conflicte amb el país veí. «Al final, la gent el que vol és fer vida normal», explica una moscovita que no vol donar el seu nom. Durant la rebel·lió wagnerita va estar preocupada i no va voler sortir de casa durant el cap de setmana «per si de cas». El caràcter estoic dels russos, que «aguanten» el que els vingui, els fa tirar cap endavant, com van fer en els setges de Leningrad i Stalingrad o en els difícils anys 90. El ruble, que durant mesos va aguantar fort gràcies a les mesures de les autoritats russes, va perdre pistonada i va registrar dijous passat la seva pitjor marca des de l’inici de l’ofensiva russa. A més de perjudicar l’economia russa, això dificulta la vida als russos que viuen a l’estranger i als que es poden permetre viatjar més enllà de les fronteres russes. En el moment d’escriptura d’aquest article el canvi es fa a 100 rubles per cada euro. Abans de l’inici del conflicte russo-ucraïnès la divisa russa oscil·lava al voltant dels 80 rubles per euro. «Deixaré el tema de viatjar per més endavant, el preu de l’euro per a mi és molt car», explica l’Amina –nom fictici–, que té moltes ganes de viatjar per Europa tot i que econòmicament és complicat per a ella.

Banys de masses i ‘selfies’, el nou Putin en els 500 dies de l’ofensiva russa a Ucraïna

Després de l’intent de Wagner d’arribar en una caravana de vehicles militars fins a Moscou, la imatge de Putin va decaure i el Kremlin va posar fil a l’agulla per millorar-la

El més llegit