Les xarxes socials, origen i amplificador de la revolta de les ‘banlieues’ a França

Les xarxes socials han tingut un rol clau en l’onada de ràbia i violència urbana de l’última setmana a les ‘banlieues’ de França. Tant per al millor com per al pitjor. La mort de l’adolescent Nahel M., de 17 anys, a qui un agent de policia va disparar a boca de canó dins el seu vehicle, ha provocat la revolta més important des del 2005 dels joves de districtes i localitats de la perifèria amb un elevat percentatge de població d’origen estranger. Probablement, res de tot això hauria passat sense les xarxes. Inicialment, les forces de seguretat van assegurar que van disparar al jove per no haver acatat una ordre policial i perquè amb el seu vehicle representava un perill per als dos agents, que abans de disparar-li també l’havien colpejat dues vegades a la cara. No obstant, el vídeo de la mort de Nahel, gravat amb telèfons mòbils, va desmentir aquesta versió. Mostrava com el van disparar sense que representés cap perill per als policies, que eren a la part lateral del cotxe. Aquestes imatges van circular com l’espuma per plataformes com Twitter, però també en les més utilitzades pels joves: TikTok, Snapchat i Instagram. Fins al punt que futbolistes com Kylian Mbappé i Jules Koundé van reaccionar abans que el mateix president francès, Emmanuel Macron, sobre aquest tràgic fet. El millor i el pitjor El millor i el pitjorLes xarxes van salvar l’honor de Nahel. També van evitar una probable impunitat de l’agent responsable de la seva mort. La justícia el va imputar dijous per «homicidi voluntari» i es troba empresonat de manera preventiva. Aquesta va ser la cara positiva de les xarxes socials. La negativa ha sigut que van servir com un espai d’organització i envalentiment d’una violència de carrer amb una intensitat superior al que s’ha viscut fins ara al bulliciós país veí en aquest segle XXI, tant el 2018 amb la revolta dels ‘armilles grogues’ com el 2005 amb la històrica revolta de les ‘banlieues’, que va durar tres setmanes. Més de 5.000 cotxes i 1.000 edificis incendiats i 250 atacs contra comissaries. Almenys un mort relacionat amb els disturbis a la Guaiana, un territori d’ultramar francès situat a Sud-amèrica. Les dades són impactants. Una de les novetats respecte a la revolta de fa 18 anys ha sigut que les protestes violentes es van disseminar ràpidament més enllà de la regió de París. Fins i tot es van reproduir en altres països, com Bèlgica i Suïssa. Això es va veure afavorit pel malestar acumulat en aquests districtes perifèrics, on els abusos policials representen un problema enquistat. Però també per les xarxes socials. «Rebentarem els comptes de Snapchat» «Rebentarem els comptes de Snapchat»«El 2005, no hi havia les xarxes socials. Avui tot va molt ràpid», reconeixia Mohamed Mechmache, fundador del col·lectiu veïnal Aclefeu a la ‘banlieue’ nord de París, en declaracions a l’emissora de ràdio France Inter. Els adolescents i joves –la mitjana d’edat dels que provoquen els disturbis és de 17 anys– s’organitzen a través de Snapchat, TikTok i Telegram. Com ja va passar amb una altra setmana de protestes espontànies i incendis de mobiliari urbà a mitjans de març –llavors, contra la reforma de les pensions i protagonitzada per una joventut d’origen francès–, ho fan a través de canals de conversa privats. I això dificulta la intervenció de les forces de seguretat. També utilitzen aquestes xarxes per envalentir-se entre ells. Han creat com una espècie de competició per veure qui la fa més grossa o comet l’acte vandàlic més greu. Viuen els disturbis amb una dimensió lúdica. «Tenim la sensació que alguns d’ells viuen al carrer els videojocs que els han intoxicat», va afirmar Macron. Unes declaracions que van generar polèmica –diversos coneguts ‘influencers’ francesos les van criticar– al sonar més aviat arcaiques, ja que diversos estudis científics han demostrat que no hi ha cap vincle entre jugar amb videojocs i comportar-se de manera violenta. El Govern ja s’ha reunit amb les plataformes perquè eliminin aquelles escenes de violència més xocants, així com els comptes utilitzats per organitzar les protestes. També vol investigar els propietaris d’aquests comptes, sovint amb pseudònims. «Rebentarem els comptes de Snapchat», va advertir el ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti. Tot i que l’Executiu centrista aposta per la mà dura amb les xarxes socials –amb el risc de limitar en excés la llibertat d’expressió i de reunió–, no és cert que hagi limitat les connexions a internet en aquests barris populars, com apuntava una falsa circular del Ministeri de l’Interior compartida per internautes. De fet, estan circulant nombroses notícies falses en relació amb l’actual revolta de les ‘banlieues’.

El més llegit