De la presa de Kherson a la central de Zaporíjia: ¿Està Ucraïna a punt d’un nou desastre humanitari?

«¡Merda, és un cas greu!», crida un bussejador groc que transporta el cos de l’ambulància a la llitera. Amb uns segons n’hi ha prou per treure-li la roba i començar a desinfectar el seu tors despullat. El control radiomètric revela que es tracta d’un pacient delicat. Per això els liquidadors fumiguen sense reserva aquest veí de Zaporíjia que va decidir no fugir dels voltants de la central nuclear d’Energodar. El mateix passa amb conductors i personal mèdic, que porten vestits NBQ i màscares antigàs, als quals passen un raspall en una dutxa al costat de l’hospital de campanya. També ho fan amb altres civils de gravetat lleu que baixen dels autobusos d’evacuació pel seu propi peu. El procés es repeteix durant us minuts davant l’atenta mirada d’infermeres, metges, rescatistes i policies. A algun se li escapa el riure. Qui sap, potser aquest sigui l’últim assaig abans d’una nova tragèdia nuclear a Ucraïna. «Si vols pau has d’estar preparat per a la guerra. Espero que els russos no s’atreveixin. ¡Reso perquè no passi! Però qui sap...», esbufega la Svetlana a l’interior d’un autobús. Protegida amb una mascareta FFP2, aquesta professora d’escola bressol és una civil al simulacre preparat pel Govern de Zaporíjia. L’objectiu: formar els treballadors públics davant els temors que un sabotatge rus a la central nuclear –a només 50 quilòmetres de distància– acabi en una nova crisi humanitària. Pla «redactat i aprovat» La por no és infundada. En les últimes setmanes, Kíiv acusa el Kremlin de tenir un pla «redactat i aprovat» per volar la planta més gran d’Europa, ocupada per Rússia des de l’inici de la invasió. Segons Kirilo Budànov, cap de la intel·ligència militar ucraïnesa, l’estany de refrigeració de la central ha sigut minat per les tropes de la Z i diversos vehicles amb explosius s’haurien col·locat en quatre dels sis reactors nuclears. Volodímir Zelenski va assegurar la setmana passada que la situació «mai ha sigut tan greu com en aquests moments». Visió compartida pel director general de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), que, després de la seva visita a la central, va confirmar que s’enfrontaven a una situació «extremadament fràgil». I, tot i que Rafael Grossi va negar haver vist explosius, l’AIEA sí que reconeix tenir constància d’una col·locació prèvia en altres zones de la planta. Un risc que no espanta dones com la Svetlana, nascuda i criada aquí. Tampoc importa que míssils S-300 i drons Shahed entrin gairebé cada nit a la fosca Zaporíjia, ni que el principal esforç de l’ofensiva ucraïnesa es produeixi a una desena de quilòmetres de casa seva. Ella no pensa abandonar la ciutat. –¿Per què? –Mai m’he plantejat aquesta pregunta. Si es produeix una desgràcia, la gent s’hauria de quedar per ajudar. Sistema d’alerta i guia d’actuació En cas de desastre nuclear, totes les mans seran poques en aquesta ciutat de més de mig milió d’habitants que acull, a més, desenes de milers de desplaçats per la guerra. Però no tots opinen com la Svetlana. L’Oleg, policia local present en la formació, no té clar si agafaria el cotxe i marxaria a Dnipró per fugir del perill. Potser ho diu perquè fa cinc hores que està embotit en un vestit i unes ulleres especials que el fan suar. O simplement perquè pensa que els seus companys no entendran el seu anglès. –Som policies. ¿Com no ens hauríem de quedar?– li retreu la Ludmila, la seva companya, que li dona un cop a l’espatlla. –Bé, no passarà res –recula l’Oleg, traient ferro a les seves paraules–, no tenim per què preocupar-nos. Dubtes entre una població que rep missatges als mòbils per provar un nou sistema d’alerta. Notificacions que sonen, vibren i bloquegen el mòbil perquè tothom les vegi. També es comparteixen guies d’actuació. Consells sobre com envasar la roba al buit, on guardar el menjar, quin tipus de casa és més segura –la pedra redueix el risc cinc vegades més en comparació amb la fusta, per exemple– i la dosi recomanada de iode per edats. El record de la presa El debat sanitari es transforma en geopolítica a l’altre costat de les fronteres ucraïneses i compta amb la incredulitat de gran part del món. ¿Com ha de fer volar Rússia la central si el més probable és que les seves tropes siguin les principals víctimes al sud? No obstant, la voladura de la presa de Nova Kakhovka planteja més preguntes que respostes. Fa tres setmanes, l’aigua va acabar inundant la vora oriental del Dniéper (a la Kherson ocupada) en comptes del territori controlat per Kíiv. I ara que l’Exèrcit ucraïnès ha creuat el riu amb unitats d’operacions especials obrint un nou front als russos, torna el temor. Tampoc hi ajuda que Ben Wallace, secretari de Defensa del Regne Unit, afirmés dimarts que Ucraïna ha reconquerit 300 quilòmetres quadrats des de l’inici de la contraofensiva. El doble del que reconeix l’Executiu de Zelenski. Avenços que estan llimant les peces d’artilleria, els radars i la força aèria russa, tot i que les noves brigades ucraïneses encara es trobin lluny de ciutats importants com Berdiansk, Mariúpol i Melitópol. Una campanya planificada des de fa mesos que avança per tota la línia del front. En cas que continuï així, Vladímir Putin haurà de decidir si dona l’ordre, en una elecció que el posaria davant el mirall d’una derrota doble: militar i històrica. I tot i que l’esgotament dels seus homes comença a entreveure’s a les trinxeres de Zaporíjia, encara pot fer molt mal. El Pavlo és un dels pocs que ho reconeix a l’interior de la formació. Conductor, assisteix a l’entrenament antinuclear organitzat al seu districte. «Aquí viuen més de 120.000 persones. ¿A quantes creus que poden atendre amb aquest dispositiu?», es pregunta, crític. «¿2.000 al dia? Potser ni això. Si s’han d’ocupar de tota la població, la gent entrarà en pànic. Serà un autèntic desastre».

El més llegit