Grup Wagner: un futur incert després de la insurrecció fallida contra Putin

El futur del Wagner es vaticina incert després del motí fallit de dissabte passat, 24 de juny. El que el grup de mercenaris ja no pot, en teoria, és operar lliurement a Rússia com se li ha permès fer durant anys. Però, d’acord amb declaracions i informacions publicades durant aquest setmana, sembla que no desapareixerà ni canviarà els seus mètodes. Aleksandr Lukaixenko, el president bielorús, es va presentar com a mediador en el conflicte Kremlin-Wagner i va aconseguir que els mercenaris abandonessin el seu intent d’arribar fins a Moscou, a més d’oferir-los una nova llar. Així es va evitar un «vessament de sang», segons paraules del mateix Ievgueni Prigojin, el líder de la milícia. En l’acord amb el Kremlin, el també conegut com a ‘cuiner de Putin’ va aconseguir deslliurar-se dels càrrecs que se li van imputar. També va obtenir un nou lloc on podrà fer creu i ratlla. Putin va anunciar dilluns que els altres homes de Wagner poden triar entre seguir els passos del seu líder i anar-se’n a Bielorússia o integrar-se a l’Exèrcit rus i acceptar els contractes del Ministeri de Defensa. Lukaixenko ja va declarar dimarts passat que ha cedit una antiga base militar als wagnerites, a 120 quilòmetres de la capital del país. Des d’aquesta base, el grup podria reconstruir la seva estructura. El canvi de domicili dels mercenaris ha despertat la preocupació de països fronterers amb Bielorússia, com Polònia o Lituània. Mantenir l’activitat Segons ha pogut confirmar el mitjà britànic BBC, els «músics» continuen reclutant voluntaris al voltant de Rússia. En diferents punts del país, des de Krasnodar, al sud, fins a Múrmansk, en ple Àrtic, sembla que estan acceptant sol·licituds d’homes que volen «defensar la pàtria». I això que, en teoria, han cessat la sevaactivitat a Rússia des de dissabte. Les tropes especials russes van entrar aquell dia fatídic a la seu de Wagner a Sant Petersburg i a les ciutats russes es van retirar les pancartes de reclutament que es podien veure als carrers. Des que el grup va admetre la seva existència en públic, es va esforçar a atraure homes de tot el país per créixer i va comptar amb el beneplàcit del Govern per reclutar membres entre la població carcerària. Els homes de Prigojin van ser vitals per conquerir algunes ciutats del Donbass, en especial la disputada Bakhmut. Fins i tot abans de l’inici de l’ofensiva el grup ja va recolzar prèviament les milícies de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk. No obstant, tal com va apuntar el cap del comitè de defensa de la Duma, Andrei Kartapolov, ja no tornaran a lluitar a Ucraïna sota la bandera de Wagner. Els mercenaris que vulguin continuar formant part de l’«operació militar especial» de Moscou hauran de formar part de l’Exèrcit o de qualsevol altra unitat militar supeditada directament al Ministeri de Defensa. Al voltant del món La temuda calavera de Wagner ha donat la volta al món. Recolzant Rússia on aquesta no podia intervenir. L’Orient Mitjà i l’Àfrica han sigut les principals regions on han actuat els mercenaris. Moscou ja va tranquil·litzar els seus socis africans afirmant que els wagnerites no abandonaran l’Àfrica. Aprofitant el desprestigi de les antigues potències colonials, en especial França, Wagner ha aconseguit refermar-se al continent. L’exemple més clar i conegut és a la República Centreafricana, on han recolzat militarment el Govern oficialista en la guerra civil que pateix el país. Allà se’ls acusa d’haver matat civils, i periodistes russos que es van desplaçar per investigar-ho van ser assassinats en un incident encara per aclarir. A Moçambic van entrenar tropes locals i van plantar cara a la insurgència islamista, una cosa que va ser engrandida en pel·lícules propagandístiques com ‘Granit’. A Síria també han sigut un actor important, recolzant Bashar al-Assad en la guerra civil que ha devastat el país. Això li ha permès tenir una base logística a mig camí entre Rússia i l’Àfrica gràcies a la base aèria de Khmeimim, a més de controlar camps petrolífers que li permeten finançar-se. La UE els acusa de saquejar recursos als països on tenen presència, on presumptament extreuen i venen metalls, hidrocarburs i fusta, entre altres matèries primeres. En aquest mateix país van reclutar antics rebels, que van portar a la seva missió a Líbia. Malgrat el secretisme que regeix l’organització, se sap que ha estat en alguns països més, com Veneçuela, on van entrenar militars; el Sudan, on van recolzar les Rapid Support Forces, un grup paramilitar, o Mali, on van contribuir en la lluita del Govern contra la insurgència islamista. A més, en altres països se sospita que han actuat, tot i que és difícil de confirmar. Entre aquests altres països hi ha Madagascar, la República Democràtica del Congo, Angola i el Camerun. A més d’entrenar tropes, lluitar contra insurgents i protegir instal·lacions, també s’apunta que han contribuït a la desestabilització política de països on tenen presència.

El més llegit