¿Què està passant a França? 3 claus per entendre els disturbis

La mort d’un jove de 17 anys pels trets d’un policia ha causat indignació a les ‘banlieues’, els suburbis francesos. Des de dimarts s’han succeït disturbis, enfrontaments violents amb la policia i vandalisme als voltants de París i cada vegada en més ciutats de França. La mort de Nahel M. Dimarts, l’adolescent Nahel M., de 17 anys, va rebre un tret mortal a boca de canó per part d’un policia després d’intentar escapar-se d’un control policial. En un primer moment, la versió oficial va afirmar que el noi havia intentat saltar-se el control i envestir els agents i que el policia havia actuat en legítima defensa, però més tard la viralització d’un vídeo dels fets va obligar la prefectura de policia a fer marxa enrere i desmentir aquesta versió. A les imatges es veu com el policia dispara a l’adolescent des de la finestra oberta del cotxe. Prèviament es veu com els dos agents estan inclinats sobre un Mercedes AMG groc. Quan el vehicle avança uns centímetres, disparen a boca de canó al conductor, que va morir menys d’una hora després a causa de la ferida de bala a prop del cor. En aquest vídeo, fet amb un mòbil, també se sent com l’agent amenaça el jove conductor abans de disparar-li: «Acabaràs amb una bala al cap». I l’altre li diu: «Dispara-li». Dies després del succés, l’agent que va disparar ha sigut detingut i es troba en presó preventiva mentre s’investiguen els fets. La problemàtica de les ‘banlieues’ Les ‘banlieues’ són els suburbis parisencs on hi ha un elevat percentatge de població d’origen estranger. Tradicionalment, aquests barris han sigut focus de pobresa i desestructuració social abandonats pels Governs francesos en els quals s’han produït habitualment situacions problemàtiques i on gradualment ha augmentat la criminalitat i la violència policial. A principis del 2017, en plena onada d’atemptats gihadistes, el Parlament francès va aprovar una llei que ampliava el ventall de circumstàncies en què els agents poden disparar. Des d’aleshores van augmentar en un 50% els casos en què les forces de seguretat van recórrer a les armes de focs, segons dades de la Inspecció General. Des de la revolta dels armilles grogues, a finals del 2018, sufocada per una mà dura policial inèdita en dècades a França (va morir una persona, prop de 30 manifestants van perdre un ull i cinc es van quedar sense una mà), el manteniment de l’ordre divideix la societat francesa. Els habitants de la ‘banlieue’, els militants de moviments socials i les noves generacions solen mostrar-se especialment crítiques amb la policia, mentre que les classes acomodades es declaren incondicionals de les forces de seguretat davant un suposat augment de la delinqüència, desmentit per les dades oficials. D’altra banda, la mort per trets en mans de la policia han augmentat notablement a França en els últims anys. Almenys així ho reflecteixen les dades: 26 persones han mort en mans de la policia francesa en els últims cinc anys després d’intentar escapar amb el vehicle, mentre que entre 2002 i 2017 hi va haver 17 persones abatudes en situacions d’aquest estil. L’equidistància de Macron El president francès Emmanuel Macron ha adoptat una postura d’equilibrista en aquest conflicte que no convenç els ciutadans. Després d’haver assegurat en un primer moment que la mort del jove de 17 anys era injustificable, va afirmar poc després que res justifica la violència exercida a conseqüència dels fets en els disturbis nocturns que s’han produït als suburbis francesos. Aquesta resposta del líder centrista no ha satisfet cap dels bàndols del conflicte.

El més llegit