L’avortament, tema clau en les eleccions presidencials dels EUA del 2024

Divendres, en la vigília del primer aniversari de la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units que va derogar la protecció constitucional del dret a l’avortament al país, el president Joe Biden va firmar una ordre executiva per ampliar l’accés als anticonceptius i a la planificació familiar. Era la tercera vegada que el demòcrata utilitzava el seu poder en 12 mesos per mirar de garantir proteccions federals a l’avortament que s’han erosionat l’últim any. I Biden, que va comparèixer a la Casa Blanca amb la vicepresidenta, Kamala Harris, va remarcar els «efectes devastadors» de la sentència, però també va alertar sobre els esforços dels conservadors per anar més enllà de la legislació estatal i buscar un veto a escala federal. «No es detindran»,va advertir Biden. Aquell mateix dia, el demòcrata podia anunciar el suport a la seva campanya de reelecció de tres importants organitzacions que treballen per garantir els drets reproductius. Era un pas esperat, però a l’arribar tan d’hora en la carrera per al 2024 reconfirma el paper central que l’avortament jugarà en les presidencials, i el lloc nuclear que els demòcrates volen donar-hi en aquestes eleccions. «No s’enganyin», deia també Biden en aquest acte, per replicar a continuació el missatge amb què va obrir el seu vídeo de llançament de campanya: «En aquesta elecció la llibertat és a les paperetes». Un nou país L’estratègia demòcrata té enorme sentit polític. En diverses ocasions ja l’últim any s’ha demostrat el poder de mobilització en les urnes que la decisió del Suprem ha tingut. Només un parell de mesos després de la sentència, en un estat conservador com Kansas els votants van aprovar incloure les proteccions a l’avortament en la constitució estatal. En les legislatives de novembre es va determinar que aquesta mobilització va ser determinant perquè els demòcrates retinguessin el control del Senat i limitessin les pèrdues a la Cambra de Representants. Triomfs similars s’han repetit en llocs com Michigan, on es va aprovar una esmena a la constitució estatal per incloure-hi la protecció; a Kentucky i Montana, estats també conservadors on van fracassar iniciatives per limitar l’accés a l’avortament, o a Wisconsin, on l’avortament va ser determinant per elegir a l’abril una jutge del Suprem estatal que va arrabassar la majoria als conservadors. Clarament la derogació de ‘Roe’ ha contribuït a provocar un contundent moviment sociològic. Segons un sondeig de Gallup, per primera vegada la majoria de nord-americans creuen que l’avortament és «moralment acceptable». I una altra enquesta del centre Pew calcula que ja aproximadament el 60% de la població recolza que sigui legal en tots o en la majoria dels casos. Si abans de la sentència el 31% dels habitants d’estats que han imposat restriccions volien que l’accés a l’avortament fos més fàcil, ara aquest percentatge s’ha elevat al 46%. Aquest moviment és també polític: ara un 33% dels votants registrats que recolzen garantir el dret asseguren que només votaran per un candidat que mantingui aquesta mateixa postura. En canvi, només per al 23% dels contraris a l’avortament serà fonamental que sigui la posició del seu candidat. I Steven Greene, un politòleg de la Universitat Estatal de Carolina del Nord, ha assegurat que la sentència «ha capgirat absolutament la política d’aquesta qüestió». Si durant les cinc dècades de vigència del ‘Roe’ l’avortament va servir com a element de mobilització en el camp republicà, ara tot apunta que aquesta energia és en el camp demòcrata. L’espectre republicà No vol dir que polítics i activistes conservadors hagin abandonat el seu afany. Líders i grups d’aquest moviment estan decidits a no desistir fins que hi hagi una abolició de l’avortament als 50 estats, fins que s’imposi un veto federal. Els aspirants republicans a enfrontar-se amb Biden el novembre de l’any vinent, no obstant, es mouen en un espectre de postures que evidencia els complicats càlculs polítics que la majoria estan fent i en què indubtablement prenen en consideració el que es va veure en les urnes en els últims 12 mesos. El més contundent en el seu posicionament contra l’avortament està sent l’exvicepresident Mike Pence, que ha posat l’oposició a l’avortament al centre de la seva campanya i ha demanat que el veto federal després de les 15 setmanes de gestació sigui l’«estàndard mínim nacional», i ha urgit els altres aspirants a posicionar-se igual. L’expresident i actual favorit en aquestes primàries, Donald Trump,ha evitat fins ara fer-ho, i s’ha centrat en canvi en el seu paper fonamental en la composició del Suprem que va derogar ‘Roe’. El segon millor posicionat en els sondejos, el governador Ron DeSantis, també ha eludit pronunciar-se amb claredat sobre una potencial llei federal i prefereix posar el focus en la política que ha adoptat a Florida, on ha firmat un draconià veto a l’avortament després de les sis setmanes de gestació que espera una decisió del Suprem estatal per entrar en vigor. Altres candidats, com Nikki Haley o Tim Scott, també solen recolzar-se en vaguetats per no comprometre’s amb una política a escala nacional.

El més llegit