L’avortament, la nova frontera que divideix els EUA

El juny ha tornat a ser el mes dedicat oficialment a la celebració de l’orgull de la comunitat LGTBQ als Estats Units. Si fos per alguns líders del moviment contra l’avortament, passaria a ser celebrat com «el mes de la vida». Amb l’impuls que els activistes conservadors busquen a la nova denominació intenten marcar el moment en què, fa un any, sis dels nou jutges del Tribunal Suprem van derogar la protecció constitucional que des del gener de 1973 havia tingut el dret a l’avortament al país, una decisió que està transformant els EUA i creant una nova frontera, física però també social. Els EUA posteriors a Dobbs vs. Jackson Women’s Health Organization, la sentència del 24 de juny del 2022 que va derogar Roe vs. Wade i va tornar la legislació als estats, són un país més fragmentat i difícil de navegar per a les dones que necessiten interrompre el seu embaràs. I en aquesta fractura es tornen a obrir falles en què es veuen més afectades de forma negativa les dones amb menys ingressos i de minories racials. El nou mapa Tretze estats, la majoria al sud, tenen en vigor prohibicions totals, o gairebé, des de la concepció, en la majoria dels supòsits també sense excepcions per a casos com la violació o l’incest. Geòrgia l’ha vetat més enllà de les sis setmanes de gestació, un moment en què moltes dones ni tan sols saben que estan embarassades. Vuit més han aprovat dures restriccions que o encara no han entrat en vigor o estan de moment paralitzades per batalles en els tribunals. I cap serà més determinant que la de Florida, el tercer estat més poblat del país i on ara acudeixen moltes de les dones afectades pels vetos del sud: d’una decisió del Suprem estatal depèn el futur d’un veto a partir de les sis setmanes. Alhora, 17 estats i el Districte de Colúmbia han aprovat o reforçat normes per garantir l’accés a l’avortament fins al moment de viabilitat del fetus, que es calcula al voltant de les 24 setmanes de gestació, així com per protegir proveïdors mèdics, les dones i qui les assisteix. I també 6 governs estatals i 15 de municipals, segons dades de l’Institut Nacional de Seguretat Reproductiva, han apujat fins als 208 milions de dòlars els fons per finançar mètodes anticonceptius o recolzar la gent que necessita ajuda econòmica. Un cop desigual Tot i que les xifres totals varien segons qui faci els càlculs, s’estima que entre 22 i 25 milions de dones en edat fèrtil als EUA viuen en estats amb vetos. I en els nou primers mesos des de la sentència, segons dades d’una enquesta que manté la Societat de Planificació Familiar (i en què no es comptabilitzen les interrupcions de l’embaràs amb fàrmacs demanats a l’estranger), el nombre d’avortaments als EUA va caure aproximadament el 3% respecte a l’any anterior, amb 24.290 menys. Aquest descens s’ha produït especialment en els estats on són més accentuades les desigualtats estructurals i socials en qüestions com la mortalitat maternal i la pobresa. I el cop de Dobbs no es distribueix igualitàriament en aquests EUA trencats, on els defensors del dret a l’avortament també contenen la respiració per la possibilitat que prosperi en els tribunals un intent de prohibir o limitar l’accés a la mifespristona, un dels dos fàrmacs clau per als avortaments químics. Com ha recordat Caitlin Myers, una professora d’econòmiques del Middlebury College de Vermont que estudia l’avortament i manté una base de dades sobre l’impacte de la decisió del Suprem, en un país on tres quarts de les pacients d’avortament viuen amb baixos ingressos i gairebé un 50% ho fan sota el nivell federal de la pobresa, les més impactades han sigut dones de color o amb dificultats econòmiques. I són dones negres, indígenes i d’altres de no caucàsiques les que ara necessiten fer desplaçaments més llargs. En aquest nou mapa de retalls, un 23% de les dones han vist augmentar el temps que necessiten dedicar per arribar fins a un proveïdor mèdic, i ara de mitjana estan a uns 480 quilòmetres del més pròxim. I si fins al juny del 2022 la distància mitjana general d’un proveïdor era de 40 quilòmetres, l’abril d’aquest any s’havia apujat a 137. Impacte més enllà L’últim any han tancat més de 61 clíniques, instal·lacions de Planned Parenthood i consultes mèdiques, la meitat de les quals aproximadament han passat a dedicar-se a qüestions com el control de natalitat o cura prenatal, i 16 han obert en estats on és legal. Però segons ha denunciat Kelly Baden, del Guttmacher Institute, «els estats que han prohibit l’avortament amenacen també la salut i el benestar de gent amb embarassos volguts que enfronten una emergència. Els metges i hospitals no saben com operar, o estan operant sota un fosquíssim núvol de sospita i hostilitat», ha dit. Part del problema és la vaguetat de la redacció d’algunes de les lleis restrictives, que estan sembrant «caos» i «confusió», segons paraules que repeteixen especialistes en obstetrícia i ginecologia. Els dubtes legals han fet que sigui més difícil atraure especialistes a estats amb vetos o restriccions. I en un estudi entre professionals fet per la Kaiser Family Foundation, prop del 40% van assegurar haver patit limitacions per donar cures en avortaments espontanis i d’altres emergències relacionades amb embarassos i el 61% van dir que, quan prenen les seves decisions sobre la cura a les seves pacients, ho fan preocupats pels riscos legals que podrien haver d’enfrontar.

El més llegit