Gràfic | ¿Què va poder passar amb el Titan? Les quatre principals hipòtesis de la implosió del submergible

Dijous a la tarda, hora espanyola, es van confirmar les teories que pesaven sobre l’estat dels cinc tripulants del Titan quan un robot explorador va trobar l’ogiva frontal del submergible a 600 metres de la proa del Titanic. Una implosió havia acabat amb la vida dels turistes submarins en qüestió de mil·lèsimes de segon. Aquests són les principals hipòtesis del que podria haver passat. Una esquerda a la carcassa La pressió a 3.800 metres de profunditat és de 380 vegades la de la superfície. La mínima fallada a aquesta profunditat implica una mort segura en qüestió de mil·lèsimes de segon. Una de les principals hipòtesis que s’estudia és que els materials amb què es va construir la càpsula submergible no hagin aguantat la pressió i va acabar implosionant. La càpsula, que no estava homologada, tenia un ull de bou, i els submergibles d’aquest tipus no acostumen a tenir finestres pel perill que això comporta. El Titan, estava fet de fibra de carboni i titani, i ja en anteriors ocasions el cofundador d’OceanGate va manifestar dubtes sobre la seva resistència però sempre van ser desestimades. Fallada elèctrica Una altra de les hipòtesis que s’estudia és que el Titan patís una fallada elèctrica que podria haver provocat o bé que fos arrossegat per corrents o bé que no aconseguís pujar. En els dos casos, la fallada ja s’hauria produït anteriorment i és que, segons registres de l’empresa, el Titan ja va haver d’emergir anteriorment amb ajuda externa a causa d’una fallada en el mecanisme elèctric d’alliberament de llast. En aquest cas, s’hauria perdut el control del submarí deixant-lo a mercè dels corrents, cosa que podria haver provocat algun cop que esquerdés la carcassa. Cop durant l’ascens o el descens També s’estudia la hipòtesi que durant l’ascens el submergible pogués haver col·lidit amb algun element, com una placa de gel, que trenqués la carcassa i la pressió provoqués una implosió. Tot i així, la hipòtesi està poc estudiada perquè les restes es van trobar al fons, el que indicaria que la col·lisió no devia tenir lloc gaire amunt perquè sinó s’hauria trobat més lluny de les restes del Titanic a causa dels corrents. Atrapats en les restes del Titanic Les dificilíssimes condicions de navegació en què es portava a terme el viatge el fan especialment propens als errors de càlcul. Un corrent massa fort, un error humà, o la falta de visió per estar enmig d’una foscor total podrien haver fet que el Titan encallés en algun moment entre les restes del Titanic i que amb això s’hagués deteriorat la carcassa i posteriorment hagués implosionat. La dificultat de control a aquestes profunditats fan que qualsevol imprevist sigui letal.

El més llegit