El rescat del Titan i la tragèdia migratòria a Grècia treuen a la superfície la doble manera d’actuar d’Occident

D’una banda, un submergible anomenat ‘Titan’ perdut a gairebé 4.000 metres de profunditat amb cinc milionaris tripulants que estaven fent ‘turisme’ submarí. De l’altra, una embarcació anomenada ‘Adriana’, més de 700 migrants que van partir amb el que portaven posat des de Líbia en un gran barco amb destí a la Costa italiana que va naufragar davant la costa grega. Van morir almenys 81 dels seus ocupants i prop de 500 més es mantenen desapareguts. Els mitjans de comunicació Al primer cas, els mitjans de comunicació hi han dedicat hores d’atenció mediàtica i en l’operació de recerca hi participen agències nord-americanes i canadenques, armades i empreses comercials d’alta mar, totes col·laborant en l’operació de rescat, que s’està coordinant des de Boston (Massachusetts). En el cas del segon, l’atenció s’ha brindat tan sols quan han començat a emergir cossos sense vida després del naufragi i les tasques de salvament s’han portat a terme amb la participació d’una fragata de la marina, tres barcos i un helicòpter. Dos escenaris completament oposats que han tret a la superfície la doble manera d’actuar d’Occident envers els rescats marítims. Possibilitats de seguir amb vida A bord del ‘Titan’, les possibilitats de ser rescatats amb vida s’han esvaït a les 13.08 hores d’aquest dijous quan, segons els pronòstics, s’acabaven les reserves d’aire del submarí. Les dels tripulants de l’‘Adriana’ ja són nul·les després d’una setmana a la deriva al mar. Tot just 104 persones van ser rescatades després del naufragi ocorregut dimecres, la majoria de Síria, Egipte i el Pakistan. En el ‘Titan’ hi viatjaven dos dels homes més rics del Pakistan: l’empresari Shahzada Dawood (48 anys), establert a Londres i amic del rei d’Anglaterra, i el seu fill Suleman (19). En l’‘Adriana’, prop de la meitat dels tripulants eren també pakistanesos, però amb condicions econòmiques antagòniques. Petició d’ajuda i rescat Les autoritats de Grècia sostenen que el vaixell va rebutjar qualsevol tipus d’ajuda i afirmava que no estava en risc fins poc abans de bolcar, però les dades analitzades per la cadena britànica BBC a partir del portal MarineTraffic semblen revelar problemes de navegació, enmig de les creixents crítiques a la Guàrdia Costanera per la seva actitud durant el sinistre. Segons recullen les primeres investigacions, el primer avís de perill es va emetre a les 10 del matí i va ser rebut per guardacostes grecs i Frontex, l’agència de seguretat fronterera marítima europea. A partir de llavors, es desconeix com va anar desenvolupant-se la relació entre els serveis de salvament i la barcassa, perquè les versions són contradictòries. Segons les autoritats gregues, els migrants van rebutjar l’ajuda i no va ser fins a les 00.40 h del 14 de juny que oficialment es va demanar ajuda, però va ser massa tard i, en qüestió de minuts, el barco es va enfonsar. La versió grega ha sigut contestada per alguns supervivents i per investigacions periodístiques. En canvi, en el rescat del Titan, segons els guardacostes nord-americans, es va perdre el contacte amb el submergible al cap d’una hora i 45 minuts d’immersió, amb cinc persones a bord. El Titan va iniciar el descens al fons marí a les 14.00 i l’embarcació va ser reportada com a perduda a les 9.13 PM hora local del diumenge 18 de juny, tan sols 13 minuts després de l’hora en què suposadament hauria d’haver emergit. A les 23.40, la Guàrdia Costanera del Canadà va rebre l’alerta i va iniciar les tasques de rescat. Al dispositiu s’hi han anat sumant mitjans de vigilància aèria amb avions C-130 o P3 i vaixells equipats amb robots submarins, vaixells militars i d’empreses privades. Els mitjans desplegats pels exèrcits nord-americà i canadenc continuen arribant al lloc on és estacionat el ‘Polar Prince’, el vaixell del qual va partir el submergible ‘Titan’. Un vaixell canadenc amb personal mèdic i una càmera de descompressió van arribar també als voltants. Responsabilitat Quant a les responsabilitats, en el cas del naufragi a Grècia, el dia 16 de juny van ser arrestades diverses persones. Nou al país hel·lè i deu al Pakistan acusats de trànsit de persones. En el cas del Titan, en canvi, ha transcendit que l’any 2018, un antic director de l’empresa, David Lochridge, va ser acomiadat després de plantejar seriosos dubtes sobre la seguretat del submergible. Encara no s’han pres mesures, però és sabut que l’empresa propietària havia sigut advertida en diverses ocasions de la temeritat de les seves expedicions turístiques al ‘Titanic’. Els motius del viatge Mentre que els passatgers de l’‘Adriana’ buscaven una manera d’escapar-se de la guerra i les penúries i pretenien arribar a Itàlia per començar una nova vida en millors condicions, els tripulants del ‘Titan’ es trobaven d’exclusiva expedició turística per visitar les restes del Titanic, el vaixell que es va enfonsar el 1912 a les aigües de Terranova amb 2.500 persones a bord. A Síria, Egipte i el Pakistan, els tres principals països d’on procedien els migrants del naufragi, la situació socioeconòmica no és bona, i la majoria van emprendre el viatge a la recerca d’un futur per a ells i les seves famílies. En el cas del ‘Titan’, la intenció era visitar el ‘Titanic’, les restes es troben a uns 600 quilòmetres de la costa de Terranova, al Canadà, a una profunditat de 3.800 metres sota la superfície marina i en ocasions s’havia parlat de la complicació de l’operació. El seu naufragi es va produir el 1912 i es va saldar amb més de 1.500 morts, i les restes no van ser localitzades fins al 1985. Per emprendre aquest viatge, els turistes submarins van firmar un document d’exempció de responsabilitat en cas d’accident.

El més llegit