¿Està Trump «acabat»? Les claus de la imputació federal pels documents classificats

«Hem d’esperar i veure què diu la defensa i què es demostra que sigui cert, però fins i tot si la meitat és cert, està acabat. És un plec d’imputació molt detallat i és molt, molt incriminatori». La reacció, un cop el Departament de Justícia va fer públic divendres el document de 49 pàgines que recull els 37 càrrecs federals amb què aquest dimarts és imputat a Miami Donald Trump en el cas dels documents classificats, és de William Barr. Ell va ser fiscal general a l’Administració del republicà i va actuar com el seu fidel escuder fins que Trump va començar a mirar de revertir els resultats legals de les eleccions presidencials del 2020 que va perdre davant Joe Biden. Barr ha quedat «sorprès» pels detalls que ha revelat el plec de càrrecs, i per la gravetat del contingut. No ha sigut l’únic. El consens entre analistes legals és que el fiscal especial Jack Smith ha preparat una imputació contundent. L’expresident manté la seva línia de parlar d’una «caça de bruixes polititzada», continua esgrimint la idea qüestionada que tenia dret a emportar-se documents quan va abandonar el Despatx Oval per la Llei de Registres Presidencials i defensa, així mateix, que podia desclassificar-ho tot fins i tot «automàticament només de pensar-ho» (malgrat que en el mateix document de la seva imputació es constata a través de la transcripció d’una gravació que sabia que no hi tenia autoritat). Aquestes són les claus d’una imputació històrica, la primera amb càrrecs federals per a un expresident del país. Els càrrecs Trump s’enfronta a 37 càrrecs. 31 són per retenció intencionada, no negligent, de documents classificats d’alt secret, secret o confidencial i que contenien informació de seguretat nacional, una violació de la llei d’espionatge de 1917 que pot comportar una pena de fins a 10 anys de presó per cadascuna de les ofenses. Tot i que Trump es va emportar «centenars» de documents, l’acusació s’ha centrat en aquests 31, entre els quals hi havia secrets nuclears, documents sobre capacitats militars i d’intel·ligència tant dels Estats Units com d’altres països així com plans militars per respondre a un atac estranger. N’hi ha també un de «comunicacions amb un líder estranger». I la imputació assegura que Trump va posar en «risc la política exterior i la seguretat nacional i de les Forces Armades i les seves fonts d’informació». Cinc càrrecs més, en què estan imputats tant Trump com el seu assistent, Waltine Nauta, estan relacionats amb ocultar la possessió de documents classificats. Un d’aquests càrrecs al·lega una conspiració per obstruir la justícia, delicte que pot ser condemnat amb fins a 20 anys de presó per ofensa. L’últim càrrec contra Trump és per fals testimoni (que també val un càrrec separat per a Nauta), i pot ser castigat amb fins a cinc anys a la presó. Els detalls El document preparat per Smith i el seu equip està ple de detalls i compta amb fotografies i descripció d’imatges de vídeo de les càmeres de seguretat que mostren, per exemple, Nauta movent caixes després de rebre instruccions de Trump, que va ordenar moure’n 64 abans de rebre la visita d’un dels seus propis advocats que s’anava a reunir amb representants del Departament de Justícia i l’FBI per respondre a una ordre d’entrega del material, que no es va completar com va demostrar després la troballa de centenars de documents més en el registre d’agost del 2022 a Mar-a-Lago. El document inclou també transcripcions de comunicacions i fins i tot la d’una gravació que incrimina Trump al mostrar que sabia que documents que es va guardar estaven classificats i no tenia ja autoritat per canviar-ho. «Com a president hauria pogut desclassificar, ara no puc», va dir el juliol del 2021 en una entrevista amb els autors d’un llibre davant el que va exhibir un d’aquests documents. El plec de càrrecs relata (i mostra) com es van emmagatzemar i van moure caixes de documents entre diverses habitacions de Mar-a-Lago, incloent-hi un lavabo, l’escenari d’un saló de ball, un despatx, una oficina i un magatzem. «Queda una mica d’espai a la dutxa, on hi ha les seves altres coses», deia un dels missatges entre empleats. Una altra imatge presa el 2021 mostra documents que tenien marques de seguretat que representava que només podien ser vistos per personal amb autorització dels EUA i quatre països aliats escampats d’una caixa que havia caigut i estava oberta en un magatzem, al qual s’assegura que tenien accés molts dels empleats de Mar-a-Lago. En un moment del document s’assegura també que l’exprimera dama, Melania Trump, va escriure a Nauta dient-li que no tindrien lloc per emportar-se caixes a l’avió privat amb què havien d’anar de Mar-a-Lago a la seva residència a Nova Jersey, i l’assistent va respondre amb un missatge que incloïa una «emoticona de cara somrient». L’obstrucció i el fals testimoni Els fiscals han recopilat proves que mostren que Trump no només va ignorar les peticions i citacions perquè entregués als Arxius Nacionals el material, sinó també que va fer passos extraordinaris per ocultar-lo, fins i tot als seus propis advocats, i també per obstruir les indagacions de l’FBI i el gran jurat. «No vull que ningú miri les meves caixes, realment no ho vull», li va dir segons l’escrit a un dels seus advocats Trump, que va suggerir que els documents fossin amagats o destruïts. «¿Què passa si no responem a la citació?», «¿No seria millor si els diguéssim que no tenim res aquí?», va preguntar també Trump després de rebre el maig del 2022 una ordre que l’instava a entregar tot el material que tenia encara al seu poder. En aquella reunió, segons la imputació, també va parlar d’un ajudant de Hillary Clinton que va esborrar ‘e-mails’ del polèmic servidor privat que va fer servir l’antiga exsecretària d’Estat. El mes següent, i després d’haver donat 38 de les caixes a un advocat perquè les entregués a la justícia, va suggerir que el lletrat se n’emportés algunes a la seva habitació d’hotel per revisar-les i tragués el que hi hagués potencialment nociu per a ell abans d’entregar-les. Les seves pròpies paraules Una cosa que ha fet Smith és incloure en el document d’imputació paraules que el mateix Trump va utilitzar en diverses ocasions per parlar de la importància del sistema de classificació de secrets. Hi ha declaracions, per exemple, que va fer el 2016 per atacar la seva rival de llavops, Clinton, pel cas del servidor. Després d’exposar els dos casos en què l’expresident va mostrar documents secrets, Smith col·loca estratègicament una altra cita del mateix Trump, en què es qüestionava críticament que la premsa obtingui accés a informació classificada. «És un procés il·legal», va dir el 2017. «La gent que va donar informació a la premsa hauria d’avergonyir-se de si mateixa».

El més llegit