Del portaavions al portadrons: Turquia mostra el camí a l’OTAN

Aeronaus no tripulades d’atac aire-aire i de bombardeig a terra que es combinen entre si i acudeixen a objectius que els assenyalen altres drons, caces i AWACS a gran altura. Apunten a radars, búnquers, sitges de munició, quarters, carros de combat, bateries de míssils, hangars d’aviació... I tot l’eixam parteix des d’un punt llunyà al mar, a 900 quilòmetres. En un futur que comença a ser avui, serà robòtic l’atac de pròleg a un desembarcament amfibi en una guerra. És el camí que obre per a l’OTAN l’última adquisició d’una de les marines aliades, en aquest cas, la turca, però amb un disseny de base espanyol. Es diu TCG Anadolu. Es va concebre per ser un barco multipropòsit de projecció estratègica, la nau capitana d’una potència mitjana, capaç de transportar caces lleugers i helicòpters d’atac per escortar i impulsar una onada d’infanteria de Marina i blindats que porta a la panxa. Però la conversió gradual de la guerra en un assumpte de robots ha anat transformant el projecte en la seva coberta superior: de portaavions a portadrons. La Marina turca va rebre el TCG Anadolu el 9 d’abril, després del seu acabament per les drassanes turques SEDEF. Durant aquest mes de maig ha completat la seva navegació d’estrena en aigües pròximes a la península que li dona nom. Ha influït en aquest nou concepte que incorpora l’OTAN al seu catàleg naval l’èxit acreditat en la guerra d’Ucraïna dels drons turcs Bayraktar, però també hi influeix la previsió, confirmada pel Govern turc, de l’inici, el 2024, de la producció en sèrie d’un nou dron de combat supersònic, el Kizilelma, al qual els seus fabricants –la mateixa firma Bayrak– no li diuen «dron», sinó «caça de combat no tripulat». L’aparell serà capaç de portar enganxada a les ales una tona i mitja de míssils de diferents tipus. Turquia té ara la capacitat de saturar un cel enemic amb aparells voladors no tripulats. Una combinació de fins a 60 drons de diversos tipus pot projectar la nova nau capitana de la Marina turca. L’adquisició ha sigut tan important que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va intentar fer-la coincidir amb la campanya electoral per a la seva reelecció. Participació espanyola El TCG Anadolu és en bona mesura un invent espanyol. És un barco de projecció estratègica igual que el Joan Carles I que l’Armada té basat a Rota i assignat al grup II de la Força d’Acció Naval. Tots dos han sigut ideats per la firma espanyola Navantia, si bé, en l’acord per a l’Anadolu, Turquia va imposar la condició que fos construït a les seves drassanes. L’Anadolu mesura 231 metres d’eslora i 32 metres de mànega (amplària). És capaç de desplaçar 26.000 tones amb una autonomia de 9.000 milles de distància. Fonts pròximes a la firma dissenyadora confirmen a aquest diari l’«interès renovat de diversos aliats» que suscita en l’Aliança Atlàntica la conversió turca del barco multipropòsit en un portadrons. Istanbul aposta per robots d’un màxim de 30 milions d’euros en comptes de per caces de 100 milions amb tripulacions humanes que s’han de formar durant cinc anys. Els drons turcs no seran presents en les maniobres Air Defender 23 que comencen aquest dilluns, l’exercici de guerra aèria més gran convocat per l’OTAN. De moment, els Estats Units i Alemanya, les potències directores d’aquest assaig dissenyat com a avís dissuasori per a Rússia, opten per provar junt amb els caces el dron Predator nord-americà, però fonts militars espanyoles no dubten que «en successives edicions» és «inevitable» la incorporació a les maniobres de drons «molt similars» als que està manejant –i exportant– Turquia. Barco d’abastament sense mariners La del portadrons naval, en qualsevol cas, no és una innovació turca, sinó xinesa. El 20 de maig, el South China Morning Post va avançar que el ministeri xinès de Ciència havia provat ja el Zhu Hai Yun, primer barco robot portadrons. El barco, de 88 metres d’eslora, està ideat com una nau d’abastament autònoma, sense éssers humans a bord, de la qual podran partir aeronaus, llanxes i submergibles... Saturar amb drons el cel del contrari és per a la marina usuària una manera d’aconseguir dos objectius: destruir infraestructures més enllà de la platja en què es projecta el desembarcament i esgotar els míssils de defensa antiaèria del rival. A Espanya, confirmen fonts de l’Armada, encara s’està lluny d’aquest concepte. «Encara s’ha de demostrar la utilitat del portadrons, per innovador que sembli», comenta un alt oficial. Una institució tan castigada pressupostàriament com l’Armada espanyola encara ha d’estroncar les ferides patides per anys de retallades i, «prioritàriament, recuperar capacitats perdudes». No obstant, compta amb la seva incipient aplicació de drons navals, embarcacions i avions governats a distància que s’han provat aquesta setmana passada en les maniobres Flotex 23, en aigües de les Balears. De moment, el model aeri de robot espanyol és molt més incipient: el d’una esquadrilla de drons adherida a la FLOAM (Flotilla d’Aeronaus de l’Armada), amb uns aparells –molt més lleugers i menys ambiciosos que els turcs, ja que es dediquen a la patrulla i adquisició d’intel·ligència– que s’entreguen per dotar el barco d’acció marítima ‘Furor’ o el barco d’assalt amfibi ‘Castilla’. El grup de drons s’entrega en un contenidor amb el llançador i altres elements. Una vegada s’acaba la seva ocupació, el contenidor, els pilots, les bateries i la resta del material complementari tornen a posar-se a disposició de l’esquadrilla.

El més llegit