L’OTAN activa les maniobres aèries més importants de la seva història per avisar Rússia

L’amenaça de Rússia sobre un país de l’est d’Europa membre de l’OTAN acaba convertint-se en realitat i es materialitza en una invasió. El país atacat activa l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord. A partir d’aquest moment, la velocitat de reacció és crucial. Aquest és el plantejament de partida de les maniobres Air Defender 23, l’exercici aeri més important de l’OTAN en la seva història. A partir d’aquest dilluns l’Aliança posarà en vol 220 aeronaus militars de 25 banderes, sense comptar els drons Predator, que també es preveu utilitzar al llarg de fictícies missions de guerra. Air Defender durarà fins al 23 de juny. Seran 11 dies de missatge de dissuasió a Rússia, i el seu sorollós enviament pot coincidir amb el desenvolupament de l’esperada contraofensiva ucraïnesa. Hi ha altres elements en el marc temporal d’aquestes maniobres: una enorme presa ucraïnesa, Nova Kakhovka, destruïda precisament per falta de defensa aèria i un anunci del Kremlin –un més– que desplegarà armes nuclears a Bielorússia d’aquí un mes. Els Estats Units, a través de la seva Guàrdia Nacional, aporten 100 de les 220 aeronaus implicades. Alemanya activa 16 caces Tornado i 30 caces Eurofighter, els més potents del seu arsenal aeri. Els Estats Units portaran els sigil·losos F35, el caça més avançat del món. Turquia posa 3 F-16, el Regne Unit 4 Eurofighter i Finlàndia 4 F-18. Espanya aporta 3 caces Eurofighter de l’ala més moderna i operativa de l’Exèrcit de l’Aire. Els números Els númerosTres xifres resumeixen Air Defender 23: les 220 aeronaus, els 25 països participants i un total de 10.000 militars mobilitzats. Aquest nombre de soldats suposa el desplegament d’aviadors més important en un exercici OTAN. No tots són tripulació, és clar: per exemple, ja fa dues setmanes que part d’aquest desplegament, la dels equips de seguretat de les bases, està activat. La resta són tècnics de les torres de control, radars i comunicacions i soldats de suport a les bases per a l’aprovisionament i la mecànica. I no tots els pilots són de països de l’Aliança. Està convidat el Japó, que aporta observadors i el seu avió de càrrega més modern, el Kawasaky C-2. I també hi participa Suècia, amb una entrada a l’OTAN que encara es tramita, però que posarà en l’aire els seus caces Jas 39 Gripen de disseny i fabricació totalment escandinaus. Els caces seran l’estrella de l’exercici. A més dels Eurofighter i l’avió de la Saab sueca, estan allistats els americans F-15, F-16, F-18 Hornet, Tornado i el ja citat F35. Aquests avions desenvoluparan maniobres pròpies, majoritàriament de la guerra en l’aire. Per a l’atac a terra hi ha un convidat provat amb letal dramatisme a l’Iraq: l’A10 Thuderbolt, que la premsa americana va batejar «matatancs» durant la guerra del Golf. Els blindats que va destruir, per cert, eren d’origen soviètic. Els Estats Units desplegaran 18 unitats en dues bases alemanyes. A tota la maniobra donaran servei els gegants de la càrrega militar aèria –l’Airbus A400M, l’Hèrcules C130J, l’espanyol –de disseny– C295M, el japonès Kawasaki C-2 i un italià Alenia C27J Spartan– i del proveïment en vol, com el KC 135 Stratotanker. Defensa i atac Defensa i atacEn el plantejament d’Air Defender 23 hi ha «una renovació dels conceptes de combat aeri combinat», explica una font militar espanyola. Els caces participants, tot i que no siguin de la V generació a què pertany l’F35, s’han d’adaptar a una demanda polivalent: no seran activats només per enfrontar-se «cos a cos» o a distància –on no arriba la vista– contra altres caces, sinó també per donar «cobertura aèria pròxima» a tropes que l’OTAN desplegaria sobre el terreny. La missió general és, primer, provar-se i provar la coordinació entre sistemes diferents i, en segon lloc, enviar un missatge de decisió a Rússia; però és en un tercer nivell on és l’objectiu específic amb què s’edifica aquest missatge: consecució de la supremacia aèria en l’escenari. Això exigeix als caces accions de denegació de l’espai aeri al presumpte enemic, missions de bombardeig per eliminar les defenses aèries del contrari, patrulles de vigilància, l’obtenció d’intel·ligència des de l’aire i, és clar, la «interdicció» o combat contra altres caces. Cor d’Europa Cor d’EuropaEl llistat de països que aporten forces a aquest assaig de guerra aèria està integrat per Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Hongria, Grècia, Itàlia, el Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Eslovènia, el Regne Unit i Turquia. La llista inclou, doncs, aliats no sempre fermament alineats amb Washington. La participació alemanya en el desplegament humà i tècnic d’aquests exercicis és la més rellevant d’Europa. Al cap i a la fi les maniobres es desenvoluparan sobre el seu espai aeri. Però no serà així perquè el comandament aeri de l’Aliança Atlàntica es plantegi en el joc de guerra que fos Alemanya el país envaït, sinó perquè les bases aèries alemanyes formen en conjunt la gran base aèria de l’OTAN a Europa, al mig del continent i pràcticament equidistant de les dues àrees que sí que es plantegen com a objectius d’un suposat atac rus: les tres repúbliques bàltiques i Romania. Impacte civil Impacte civilHi ha una derivada civil no menor d’Air Defender 23: suposarà restriccions de vol a avions comercials en ple cor d’Europa, a què les autoritats alemanyes han tret importància. No només l’espai aeri alemany està compromès, ja que hi ha vols previstos a i des de Romania i Estònia, i enlairaments i aterratges també des de les bases de Caslav (Txèquia) i Volkel (Països Baixos) i una extensió d’operacions en l’espai aeri de Polònia. A Alemanya, les bases més afectades són les de Jagel/Hohn (Schleswig-Holstein), Wunstorf (Baixa Saxònia), Lechfeld (Baviera) i Spangdahlem (Renània-Palatinat). A la pàgina web de Bundeswehr, el Ministeri de Defensa alemany anuncia des de fa tres setmanes que «s’estan optimitzant els processos i procediments per minimitzar en la mesura que sigui possible els efectes sobre el trànsit aeri civil». Però aquesta minimització no podrà ser notable en l’eix que va des del Bàltic a l’altura de Tallinn fins a Berlín, passant per Brandenburg. En alguns exercicis dins les maniobres, al Bàltic per exemple, es preveuen simulacions de combats per sota de la franja dels 3.000 metres d’alçada. Hi haurà no pocs moments d’aquestes maniobres en què 100 avions militars estaran volant alhora.

El més llegit