Inundada i atacada amb artilleria: el doble martiri de Kherson

Si la guerra és un escenari en el qual la ironia s’entremescla amb la tragèdia, Kherson n’és el teatre principal. Al mateix carrer en el qual les llanxes de rescat s’abandonen a la carrera per esquivar l’artilleria russa que ve de l’altra vora del riu, un canó soviètic commemora l’alliberament de la ciutat. De la derrota nazi han passat 79 anys, de l’última agressió russa amb prou feines uns minuts. Poc importa que l’ofensiva ucraïnesa es produeixi en un altre punt del front o que milers de civils estiguin atrapats a les seves cases per la inundació, després de la voladura de la presa de Nova Kakhovka. El Kremlin no perdona i fa dos dies que dispara a matar. «¡Putos russos! De vegades penso que aquesta guerra només pot acabar conquerint Moscou», crida el Dima, un soldat retirat de les Forces Armades ucraïneses que ha arribat aquesta setmana a Kherson. El seu pla: posar fora de perill els estris i records del seu apartament. A uns quants metres d’ell, dones com la Irina miren atentes cada bot, per si el següent rescatat fos familiar seu. Al voltant de600 quilòmetres quadrats (sis vegades la mida de Barcelona) s’han inundat als dos costats del riu Dniéper i s’estima que 40.000 persones se’n podrien veure afectades. D’especial gravetat són les informacions sobre el costat controlat per Moscou, on hi ha localitats senceres submergides sota l’aigua. Allà, els soldats de la ‘Z’ esperen als ‘check-points’, i impedeixen als rescatistes arribar a les zones més crítiques. «Tenen por dels sabotejadors. Sospiten de tothom», explica un voluntari de nom Yaroslav. Una cosa similar explicava el Ievhenii aquest dijous, després d’arribar des de Zaporíjia amb els seus amics i llançar-se amb diverses barques a ajudar. Ell va quedar atrapat entre l’aigua i l’espiell dels soldats russos. Donant les coordenades per telèfon, es va quedar sense connexió. «Ha sigut un fotut infern», confessaria hores després. No a l’ocupació, no a l’evacuació Si Kherson fos una pel·lícula, es diria ‘La inundació’. Però això no els importa a gaires veïns de la capital. L’aigua ha superat els cinc metres i mig d’alt, tot i que a poc a poc, comença a baixar. Aquí apareixen teulades, semàfors, bidons de gasolina i algun cartell. «M’hi vaig quedar durant l’ocupació, no m’espantaré per una mica d’aigua. Mentre em quedin conserves i pa, no em penso moure», crida una senyora des de la vora d’un bloc de vivendes construït sobre un turó. Tenen sort, perquè són dels pocs que poden baixar a una zona del pàrquing i caminar. Els seus veïns també somriuen i saluden els militars i voluntaris que naveguen per les avingudes de Kherson. «Aneu més cap allà, potser queda algú que es vulgui moure». Reaccions que contrasten amb la del Víctor, de 69 anys, emocionat al baixar en braços d’una llanxa de rescat, i la de la Valentina, de 90, que plorava desconsolada, per fi a terra. El seu gos va morir ofegat al pati del darrere de casa seva. ¿Qui va volar la presa? Sobre qui va destruir la presa, sí que hi ha consens a la ciutat de Kherson. I, tot i que no se n’ha trobat cap prova concloent, tots els indicis apunten a Moscou. Segons un informe publicat per Nosar, una fundació noruega que recopila informació sobre moviments sísmics, a les 02.54 de la matinada, hora local de dimarts, es va detectar una activitat que encaixaria amb els indicadors d’una explosió. El temps coincideix amb les primeres alertes sobre el col·lapse de la presa. Paral·lelament, mitjans ucraïnesos reporten que l’Exèrcit rus estaria demolint altres embassaments més petits a la regió de Zaporíjia. Feia mesos que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava d’un possible sabotatge rus i el cap del Consell de Seguretat Nacional i Defensa, Oleksí Danílov, també ha afirmat que membres la 205a Brigada Motoritzada de Fusellers de Rússia van ser els encarregats de minar l’embassament. Un moviment del qual hi ha dubtes sobre qui beneficia més. ¿Quedarà Crimea sense accés a aigua? ¿Impedirà el nivell del riu els atacs ucraïnesos a través del Dniéper? ¿Permetrà als russos alliberar tropes durant un temps per centrar-se en el front sud? Aquestes i moltes altres consideracions geopolítiques estan molt allunyades dels carrers de Kherson. Especialment, a les vores per a l’evacuació. «Encara bo que no hi ha hagut tempesta», esbufega el Darik, un dels molts voluntaris civils que s’ha acostat per ajudar. «En realitat», es corregeix, «encara bo que ha sigut a l’estiu. A l’hivern... tots morts. Congelats sota l’aigua». Ho diu després de saltar de l’embarcació amb què ha travessat la Kherson inundada, mentre l’artilleria castigava la ciutat. Ni tan sols la carrera per posar-se a cobert del foc rus li altera el to de veu. Són més de 15 mesos de guerra a l’única capital regional ucraïnesa que ha patit el trauma combinat de l’ocupació, la persecució, les tortures i els bombardejos. Si la guerra és un mirall, a Kherson s’hi veu el perquè del daltabaix rus. Passa en l’esport, en la vida i a Ucraïna. Les derrotes, tot i que es confirmen en l’últim minut, es produeixen molt abans de l’esclat final.

El més llegit