T’estan espiant: 10 anys després, les advertències de Snowden són més vigents que mai

«No tinc intenció d’ocultar qui soc perquè sé que no he fet res dolent». El 9 de juny del 2013, just fa 10 anys, Edward Snowden es va descobrir com a autor de la «filtració d’informació classificada més greu en la història de la comunitat d’intel·ligència dels Estats Units», segons van declarar llavors alts caps de la CIA. Quatre dies abans, ‘The Guardian’ i ‘The Washington Post’ van començar a publicar els documents secrets proporcionats per l’analista de 29 anys, fet que va desencadenar un escàndol global que va exposar al món els sistemes de vigilància massiva del Govern nord-americà. Amagat llavors a Hong Kong, Snowden va explicar a la premsa que va decidir arriscar la seva vida i treure a la llum els draps bruts del país més poderós del món després de veure com l’Agència Nacional de Seguretat (NSA, per la seva sigla en anglès) era capaç d’interceptar correus electrònics, trucades, targetes de crèdit i tot allò que fins aleshores els ciutadans consideraven part de la seva privacitat. Un ull omnipresent que tot ho veu i davant el qual no hi ha lloc on amagar-se. «No vull viure en una societat que faci aquest tipus de coses. No vull viure en un món on tot el que faig i dic quedi registrat. No estic disposat a recolzar-ho ni a viure-ho», va confessar. Una dècada després, les advertències de Snowden són més vigents que mai. I no precisament perquè aconseguissin posar fi a l’espionatge contra els ciutadans. «La tecnologia s’ha convertit en una cosa enormement influent. Si pensem en el que vam veure el 2013 i en les capacitats dels governs actuals, el 2013 sembla un joc de nens», ha explicat ara el rotatiu britànic. La vigilància continua La primera gran filtració de Snowden va revelar que l’NSA, l’agència d’intel·ligència més gran dels EUA, tenia accés directe als fluxos de dades de gegants d’internet com Google, Apple, Facebook, Microsoft o Youtube a través de l’anomenat programa PRISM. Deu anys més tard, la llei que permetia interceptar la comunicació dels estrangers sense permís legal –article 702 de la llei de vigilància d’intel·ligència exterior– continua vigent. Al desembre aquest permís expira i tant l’Administració Biden com part dels republicans el volen renovar perquè el seu poder de vigilància es mantingui intacte. Una dècada de desenvolupament tecnològic dona per a molt. Els tentacles de l’espionatge digital són ara molt més allargats i, més enllà del capitalisme de la vigilància, prenen forma amb els sistemes de reconeixement facial o l’expansió de programes informàtics maliciosos com Pegasus. «El Govern nord-americà continua espiant de maneres que en alguns casos són pitjors o més extremes que el que vam poder revelar en el reportatge de Snowden», ha explicat Glenn Greenwald, un dels periodistes que va destapar l’escàndol. Preocupat per aquesta realitat opressiva, Snowden ha desenvolupat eines perquè periodistes i activistes puguin esquivar la censura, especialment en règims totalitaris. El seu llegat Les revelacions també han produït canvis positius. Un dels principals llegats de l’ara activista digital és la normalització del xifratge d’extrem a extrem que protegeix les telecomunicacions. «Una enorme fracció del trànsit global d’internet viatjava electrònicament despullada [el 2013]. Ara, és una cosa rara de veure», ha explicat al periodista Ewen MacAskill. L’escàndol ha fet augmentar la conscienciació. Fins i tot la intel·ligència dels EUA i el Regne Unit han reconegut el benefici que les filtracions han suposat en el debat global sobre la privacitat. Aquestes mateixes agències han reiterat que la filtració de documents classificats va causar «danys», si bé no n’han aportat proves. Tot i així, els riscos de la vigilància no paren de créixer. «Hi haurem d’estar treballant la resta de les nostres vides i les dels nostres fills i més enllà», ha tornat a advertir. Exili a Rússia Snowden va optar per revelar la seva identitat tot i que sabia que això podria portar-lo a la presó, com va passar a Julian Assange i Chelsea Manning. «No et pots enfrontar a les agències d’intel·ligència més poderoses del món i no acceptar el risc. Si volen atrapar-te, amb el temps ho faran», va assenyalar. No va encertar amb aquesta predicció, tot i que si acabés sent capturat pels EUA es podria enfrontar a 30 anys entre reixes. Va dir: «No espero tornar a veure casa meva». Després de fugir de Hong Kong, es va refugiar a Rússia, on viu des d’aleshores, una opció que li ha valgut crítiques. En els últims anys, ha reduït les seves aparicions públiques per protegir la seva dona i els seus dos fills. La seva vida és molt més difícil que el 2013, quan treballava per a la intel·ligència nord-americana a Hawaii. Tot i així, Snowden ho té clar: «No em penedeixo de res».

El més llegit