Les reticències de la UE per sancionar el gas compliquen la sortida de les energètiques de Rússia

La invasió russa d’Ucraïna ha suposat un enorme maldecap per a dotzenes de companyies energètiques occidentals que s’han vist obligades a triar entre mantenir-se a Rússia, amb els riscos que això comporta per a la reputació de la seva marca, o abandonar a la carrera les seves inversions en un dels països amb més reserves de combustibles fòssils del món, sovint assumint pèrdues multimilionàries. Les circumstàncies de cada companyia han sigut determinants. Però el que està clar, en el cas de les gasístiques europees, és que Brussel·les no els ho ha posat fàcil. D’una banda, no ha deixat de demanar que es redueixin les importacions, però de l’altra s’ha resistit a sancionar el gas rus. Una circumstància que deixa les energètiques sense una causa de «força major» per renegar dels seus contractes, cosa que es pot traduir en penalitzacions multimilionàries. En aquests últims mesos, unes quantes gasístiques han iniciat la seva sortida de Rússia –no necessàriament consumada– o han aconseguit rescindir els seus contractes, però moltes d’altres segueixen al país. «Algunes han marxat perquè estaven exposades a una pressió social més forta, però n’han pagat un cost molt elevat, tant respecte als seus beneficis com al valor dels seus actius», diu l’analista del Baker Institute, Anna Mikulska. Els contractes de les energètiques espanyoles Tant Repsol com Naturgy mantenen actives les relacions comercials que van entaular amb gasístiques russes abans que el Kremlin ataqués Ucraïna. La primera, un contracte a 15 anys amb Novatek per rebre una tona de gas natural liquat (GNL) a l’any. Repsol afirma que aquest gas no arriba de Rússia, sinó des dels Estats Units l’últim any, on Novatek l’estaria comprant també per subministrar-lo als seus clients. En el cas de Naturgy, que també va firmar molt abans de la invasió, el seu contracte és vigent fins al 2041 i contempla la importació a Espanya d’uns 3 bilions de metres cúbics anuals de GNL, una quantitat que l’any passat va representar el 14% del subministrament global de Naturgy, segons consta en la seva memòria anual. «El contracte té unes clàusules de compliment i, mentre no hi hagi un imperatiu legal, hem de complir-lo. Si no, ens enfrontem a un litigi internacional», assegura a aquest diari una de les portaveus de l’energètica espanyola. Trencar un contracte abans del seu venciment és, com a mínim, arriscat i sol acabar als tribunals d’arbitratge. «Tot depèn dels motius. Però llevat que invoquis una de les clàusules estipulades al contracte a llarg termini per renunciar al gas, hauràs de pagar penalitzacions», diu Anne-Sophie Corbeau des del Center on Energy Studies. Causes de «força major» Aquestes clàusules de «força major» poden ser sancions, però també desastres naturals, una guerra o la modificació unilateral dels termes del contracte. «Bàsicament quedes a mercè del tribunal i probablement quedaràs empantanegat durant anys en un procés de costosíssim que no saps com acabarà», afegeix Corbeau. I perdre aquests litigis pot ser extraordinàriament onerós. Al desembre, la francesa Total Energy va assegurar que, malgrat iniciar la seva marxa de Rússia amb la renúncia a alguns projectes o la seva sortida del consell de Novatek, continuarà subministrant gas rus mentre la Unió Europea no imposi sancions al gas i atorgui a les companyies del continent una causa de força major per renegar dels seus contractes. D’una altra manera, va explicar el seu conseller delegat, Patrick Pouyanné, la ruptura unilateral del contracte «obligaria a pagar entre 40.000 i 50.000 milions en penalitzacions».

Les reticències de la UE per sancionar el gas compliquen la sortida de les energètiques de Rússia

La ruptura unilateral dels contractes sense una causa de «força major» pot traduir-se en penalitzacions multimilionàries

El més llegit