Sèrbia i Kosovo, al laberint ucraïnès

Els violents disturbis al nord de Kosovo, el balanç del qual aquest dimarts sumava més de 50 civils i 30 militars de l’OTAN ferits, no han deixat un panorama clar per a la regió. Després d’un nou tens gir de retòriques bel·licistes dels dirigents de Sèrbia i Kosovo, cada vegada més veus consideren que l’escalada corre el risc de ser permanent. I això just quan l’OTAN, els Estats Units i la Unió Europea (UE) busquen apagar tot foc amb rapidesa a causa del conflicte a Ucraïna. Albin Kurti i Aleksandar Vučić, respectivament primer ministre kosovar i president serbi, tenien aquest dimecres l’oportunitat d’apaivagar els ànims. La UE havia posat sobre la taula la possibilitat d’una reunió entre tots dos a Bratislava perquè abordessin les seves diferències i tornessin a centrar-se en el pla europeu de normalització de les relacions que es discuteix des de l’any passat. Però la reunió no es portarà a terme. «El seu viatge (de Vučić) a Bratislava ha sigut cancel·lat per la situació i la reunió ni es va plantejar», va informar una portaveu del Govern serbi a EL PERIÓDICO. La realitat és que, en la crisi de Kosovo, territori anteriorment vinculat a Sèrbia (i la independència del qual no és reconeguda per Belgrad), se sobreposen avui múltiples crisis i fallades geoestratègiques de vell i nou encuny. Alguns tenen un caràcter global; d’altres, regional. Per exemple, el pols entre els dos líders nacionalistes, Vučić i Kurti, la determinació dels quals els ha portat recentment a intervenir en el nord de Kosovo gairebé sense consultar els seus aliats. Però, al costat d’això, també hi ha el nerviosisme del líder serbi, que està patint continuades protestes en contra seu al seu propi país. Un moment de fragilitat que Kurti no va desaprofitar per intentar imposar per la força els alcaldes albanesos elegits en uns controvertits comicis i que els serbokosovars rebutgen (només va votar el 3%), cosa que va ser el detonant dels disturbis i de la condemna occidental de la seva iniciativa. Moviments tectònics L’exministre d’Afers Exteriors de Kosovo Petrit Selimi ho considera el resultat dels «moviments tectònics» que està suposant la guerra d’Ucraïna. «La prioritat avui d’Occident és que els Balcans es mantinguin estables fins que l’amenaça existencial estigui a Ucraïna», afirma Selimi. Els reiterats missatges, de to molt dur, enviats pels EUA, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, i la UE, un grup de països que en el passat ha recolzat àmpliament Kosovo, van en aquesta direcció. Tant que van arribar a avisar que tota «nova acció unilateral» tindrà un «impacte negatiu» en la relació amb ells. Recents documents filtrats del Pentàgon nord-americà, així com diverses fonts independents, també han posat en evidència que l’element subjacent és la guerra russoucraïnesa. «Van revelar que Sèrbia, un país en el qual la societat és encara majoritàriament prorussa, ha començat a vendre armes i municions a Ucraïna», argumenta Selimi, a l’insistir que això, no obstant, coincideix amb la posició ambigua que Belgrad manté respecte a Rússia. Efectius addicionals Assumpte a part és el dia a dia al terreny, que pateix la comunitat sèrbia que viu al nord de Kosovo. Allà la sensació de gran part la població és una vegada més de ser víctimes dels jocs entre Belgrad, Pristina i la comunitat internacional. «¿Si de veritat (els EUA i la UE) volen resoldre aquest conflicte, per què no els castiguen traient-los fons i ajuda quan incompleixen els acords o es neguen a negociar?», es queixa Miograd Milicević, analista del centre Aktiv, amb seu a Mitrovica. Més encara, Milicević també assenyala el seu malestar per l’actitud de LlistaSrpska, partit polític serbokosovar (pròxim a Belgrad) que segons ell podia aturar les violències i no ho va fer. «Sé els seus noms i cognoms», explica. En aquest incendiari clima, l’OTAN s’ha decantat per una mostra de força. Després d’anunciar dilluns un increment de la seva presència als carrers de diverses localitats del nord, aquest dimarts l’organització va comunicar que desplegarà efectius addicionals de les Forces de Reserva Operativa (ORF), a causa dels recents disturbis. Aquests militars, va afegir l’OTAN, seran uns 700 i poden ser al terreny en menys de set dies. «És una mesura prudent per garantir que la KFOR (la missió a Kosovo) tingui les capacitats que necessita», va explicar l’organització. Per la seva banda, els EUA han decidit castigar Kosovo cancel·lant la seva participació en l’exercitació militar Defender 23.

Sèrbia i Kosovo, al laberint ucraïnès

Desenes de ferits en protestes violentes al nord de Kosovo

El més llegit