Pocs personatges del segle XX, per no dir cap, han tingut la influència de Henry Kissinger (Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923) en la política internacional, en els moviments decisius de la diplomàcia de la guerra freda, en la gestió de grans crisis –singularment, la guerra del Vietnam– i també en l’exercici d’una realpolitik que, com a Llatinoamèrica, va adquirir el perfil ominós de la repressió sense treva. Des de la publicació d’‘Un mundo restaurado’ (1957) fins a ‘Liderazgo’, la versió en espanyol del qual és d’aquest any, la seva cabalosa i sovint polèmica bibliografia ha tingut un gran impacte en l’anàlisi de riscos a escala mundial per la seva convicció que només l’equilibri estratègic pot evitar l’Harmagedon.