Sense temps per celebrar, Rússia mira més enllà de Bakhmut

Després de nou llargs mesos, la premsa oficialista russa ha tingut aquesta setmana una victòria per presentar: la conquista de la ciutat d’Artiomovsk –així es coneix Bakhmut a Rússia– al Donbass. Ha sigut una de les notícies que obria els informatius i diaris, una cosa que feia temps que s’esperava al Kremlin tenint en compte que l’ofensiva en aquesta petita localitat (en temps de pau hi vivien prop de 77.000 persones) de l’est d’Ucraïna va començar l’1 d’agost passat. Però tal com apunta l’expert militar Vassili Dandikin en el mitjà rus ‘Izvestia’, va ser una «victòria moral» contra el mite propagandístic de la «fortalesa de Bakhmut». Segons aquest analista, Rússia surt més forta d’aquests nou mesos d’intensos combats, en els quals la localitat va quedar arrasada, tot i que apunta que l’important és que l’Exèrcit fortifiqui aquesta posició i resolgui el problema «amb Adviika i Marinka perquè no hi hagi bombardejos de l’artilleria a Donetsk i altres grans ciutats». Ciutats més importants com Mariúpol –conquistada després de gairebé tres mesos– o Kherson –presa en només sis dies, tot i que Kíiv la va recuperar– van trigar menys temps a ser ocupades per les forces armades russes. Per als dos costats aquesta lluita per Bakhmut ha sigut un desgast militar important. Dandikin remarca que en un dia «100 militars i mercenaris ucraïnesos, un tanc, un vehicle de combat d’infanteria, cinc camionetes, una muntura d’artilleria autopropulsada Krab de fabricació polonesa i una muntura d’artilleria autopropulsada Gvozdika van ser destruïdes». Per als russos la victòria tampoc va ser sense cap cost. L’analista militar francès Denis Kolesnyk apunta a EL PERIÓDICO que «els russos han deixat el seu poder ofensiu totalment exhaust i és molt improbable que busquin atacar a l’àrea en el futur més pròxim». Detalla que per a ells el més clau era «tenir un punt de suport» a la ciutat. Una victòria pírrica La batalla de Bakhmut ha sigut una de les més destacades del conflicte rusucraïnès. Aquesta urbs «ha aconseguit una mena de significat simbòlic tant per als ucraïnesos com per als russos», assenyala Kolesnyk. «Per a Moscou, calia prendre la ciutat fos com fos, per obtenir almenys una petita victòria sobre els ucraïnesos, tot i que la importància de la localitat i del que queda d’ella és negligible» afegeix. En els mitjans russos s’ha amplificat la importància d’aquesta captura, com fa Dadykin a ‘Izvestia’, on diu que «ara aquesta artèria de transport –Bakhmut– s’ha tallat per complet, cosa que dificultarà el trasllat de tropes, l’entrega de municions i altres béns materials. «Fins i tot per aquesta raó, l’enemic es va aferrar a Artiomovsk amb les dents», remarca. Kolesnyk per la seva banda creu que la posició de Bakhmut era clau «a l’inici de la invasió, era important perquè l’Exèrcit ucraïnès aguantés la ciutat pels avantatges defensius que ofereix, una cosa que va permetre preparar també els assentaments més pròxims». En el dia d’avui tant Kíiv com Moscou encara brandeixen les seves espases i no semblen disposats a capitular. Pràcticament el mateix dia en què Moscou celebrava el seu triomf, va veure com al seu propi territori, el reconegut internacionalment, van ser ocupades unes quantes localitats a la regió de Bélgorod, a la mateixa frontera ucraïnesa. A més qui va prendre aquest territori van ser ni més ni menys que voluntaris russos que lluiten al costat de Kíiv, una cosa més que simbòlica. Afirma l’assessor gal que després de la celebració per la captura de Bakhmut, «la incursió ucraïnesa» ha aigualit la festa a l’Exèrcit rus, que ha vist que ha de desplegar efectius dins del seu propi territori. Així ho ha plasmat en una altra publicació de l’establishment rus, ‘Komsomolskaya Pravda’, el periodista Aleksánder Grishin. Firma un article titulat «Per què Ucraïna va enviar els seus terroristes a la regió de Bélgorod: el pla inhumà de Zelenski», en el qual apunta la suposada poca disciplina d’aquests milicians i que estan sent «eliminats» per l’Exèrcit rus. El mateix autor va afirmar en un altre article que la raó d’aquest atac es deu a la necessitat ucraïnesa «de compensar d’alguna manera l’amargor de la derrota». En el dia d’avui, «el final de la guerra no està a la cantonada», sentencia l’analista francès Kolesnyk. Creu que per a Moscou és impossible arribar a una acord que es pugui «vendre com una victòria» i acabar amb la seva ofensiva a Ucraïna, només quan «les elits entenguin que la guerra està perduda i que haurien d’abandonar-la» es podrà firmar la pau.

Sense temps per celebrar, Rússia mira més enllà de Bakhmut

Lukaixenko anuncia el trasllat d’armes tàctiques nuclears russes a Bielorússia

El més llegit