Així és el JNIM, la nova amenaça terrorista al Sahel i el golf de Guinea

Vestit amb una túnica blava clara i un turbant negre, Iyad Ag Ghali es deixava veure a principis d’any envoltat per diversos líders de la regió est de Mali, fronterera amb el Níger. És una de les últimes aparicions públiques del líder del JNIM (Front de Suport per a l’Islam i els Musulmans), un grup terrorista i criminal que opera al Sahel i el golf de Guinea sota la bandera d’Al-Qaida. Amb aquesta imatge, difosa per un canal propagandístic de l’organització, pretenien mostrar que compten amb el suport de diversos grups tuaregs de la regió de Ménaka. Iyad Ag Ghali és un dels terroristes més buscats del món i el diari francès Le Monde el considera l’enemic número u de França al Sahel. L’organització que lidera va néixer el 2017 i és un compendi d’aliances de diversos grups salafistes que operaven a la regió des de fa anys (Ansar Dine, Al-Qaida al Magrib Islàmic al Sahel, la ‘katiba’ Macina i la ‘katiba’ Al-Murabitun). Aquesta organització ha aconseguit controlar una part important del nord de Mali, zones de vast desert amb poblacions disseminades que queden fora del control de les autoritats de Bamako. El JNIM i, especialment, el seu líder han sabut jugar amb el complex teixit d’aliances i disputes tribals i ètniques que hi ha a la zona amb l’objectiu de guanyar més adeptes i terreny. També s’intenten presentar com a garants de la seguretat i els recursos davant l’absència de l’Estat. Aquest grup terrorista va estar darrere un atemptat l’abril passat a l’aeroport de Sevaré on van morir 10 civils després de l’explosió de diversos vehicles carregats d’explosius. El mateix mes també van atacar un comboi de l’Exèrcit malià a la zona central del país, en què van morir 10 soldats. Rere aquests atemptats sota la bandera, suposadament, gihadista aquest grup terrorista intenta controlar el terreny amb l’objectiu de consolidar les activitats criminals amb què enriqueix les seves arques: el tràfic de drogues i els segrestos. Segons l’experta en el Sahel, Bea Mesa, les accions d’aquests grups estan motivades pels diners recaptats amb aquestes activitats il·lícites. L’expansió del JNIM Les extenses i poroses fronteres entre Mali, el Níger i Burkina Faso també han facilitat que aquest grup criminal cada cop mogui les seves xarxes més lluny i un dels objectius que persegueixen és estendre la seva influència cap als països del golf de Guinea, com Benín, on els últims anys ja han protagonitzat atacs i atemptats. «L’expansió de les branques territorials a l’Àfrica Occidental d’Estat Islàmic i Al-Qaida cap al golf de Guinea no deixa de ser un exemple més de com la inestabilitat i la inseguretat estan travessant fronteres per acabar contagiant uns països i altres a mesura que els grups terroristes estableixen ponts que permeten connectar els seus principals centres d’activitat», segons l’últim anuari de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre el Terrorisme. La disputa amb Estat Islàmic La disputa amb Estat IslàmicLa facció liderada per Iyad Ag Ghali pateix, des de fa anys, la competència de l’autoanomenat Estat Islàmic al Gran Sàhara (EIGS). Aquesta filial de l’organització, que va néixer al Pròxim Orient, és l’altra gran amenaça que assola la regió. Van començar a actuar en aquesta zona el 2015, tot i que el primer atemptat rellevant va ser, dos anys després, quan van matar al Níger 5 soldats locals i 4 de nord-americans. Aquest grup terrorista ha anat guanyant força a la regió i cada vegada ha atemptat a més països. Una expansió que ha provocat friccions amb l’altre gran grup criminal i terrorista. Tot i que en certs moments hi ha hagut acords de no agressió entre ells, aquests últims mesos el JNIM i l’EIGS han protagonitzat importants enfrontaments, que en ocasions s’han saldat amb desenes de baixes. Aquest repunt de violència entre ells respon a un augment de la presència de la filial d’Estat Islàmic en territoris antigament controlats pel JNIM. Els últims enfrontaments registrats van tenir lloc l’abril passat a Mali i Burkina Faso. En un d’aquests combats, van morir uns 20 terroristes i, segons la informació disponible, el detonant va ser que l’EIGS pretenia exercir el control sobre dues poblacions burkineses, segons recull l’Observatori Internacional d’Estudis sobre el Terrorisme.

El més llegit