Ievgueni Prigojin, el líder del grup de mercenaris Wagner, ja va trencar obertament una de les normes no escrites a Rússia, la de no criticar obertament homes forts del règim. Fins i tot ha protagonitzat més d’un vídeo amb cadàvers al fons, en què interpel·la obertament a noms importants per al Kremlin com ara Valeri Gueràssimov, el cap d’Estat Major, i Serguei Xoigú, el ministre de Defensa. En les seves últimes aparicions públiques va fer conats de voler retirar els seus homes del front. Va ser també notòria la seva petició formal al Ministeri de Defensa, al qual va sol·licitar que Xoigú aparegués en la batalla perquè necessitaven algú «experimentat», un dard carregat de sarcasme perquè és vox populi que el titular de la cartera no té cap experiència en combat. Prigojin, com a representant de l’ala dura del putinisme, s’ha avingut molt amb el governador de Txetxènia, Ramzan Kadírov, i els seus homes, els anomenats ‘Kadírovtsi’. Tenia emparaulat amb ell que els txetxens ocupessin les seves posicions a Bakhmut si finalment es produïa tal retirada. Argumenta l’analista de risc de S&P Global Alex Koktxarov que totes aquestes crítiques i disputes «realment beneficien Putin, ja que li permeten mostrar-se com un àrbitre suprem per sobre del sistema polític rus».