Ron DeSantis, preparat per entrar al cos a cos contra Trump

Aquesta setmana, finalment, el governador de Florida, el republicà Ron DeSantis, presentarà oficialment la seva candidatura per buscar la presidència dels Estats Units el 2024 amb la presentació de documentació davant la Comissió Federal Electoral, avançada per diverses fonts a mitjans nord-americans. El mateix DeSantis pràcticament va confirmar el pas en una trucada que va tenir dijous amb donants. I el combatiu conservador donarà així el tret de sortida formal a una carrera en què, en realitat, ja fa mesos que està ficat. Aquest pas, que segons diverses informacions podria arribar acompanyat de la publicació d’un vídeo i al qual podria seguir un acte públic de llançament de campanya la setmana següent, promet sacsejar la vida política nord-americana en els mesos vinents. Perquè permet anticipar una intensa guerra intestina en el Partit Republicà que amenaça de fer empal·lidir la que es va lliurar el 2015 i el 2016. I en cap cas s’augura aquesta lluita més cruenta que en l’enfrontament entre DeSantis i l’expresident Donald Trump. Primers atacs directes Amb el clar objectiu de no alienar les fidels bases de Trump, clar favorit per a la nominació dels conservadors i amb 30 punts d’avantatge a les enquestes, el governador fins ara ha estat evitant, gairebé sempre, respondre a les provocacions i atacs llançats contra ell per l’expresident, i ser especialment dur amb ell. Però a poc a poc ha començat a donar senyals d’estar preparat per entrar al cos a cos. En un viatge recent a Iowa, primera cita de caucus i primàries per als republicans, va enviar un dard a Trump per haver cancel·lat un viatge davant l’amenaça de tornado anant molt a prop d’on hauria d’haver sigut l’expresident. També va assegurar que «governar no va de construir una marca i parlar en xarxes socials, sinó de guanyar i produir resultats», una altra indirecta enverinada. I en la trucada d’aquest dijous va qüestionar múltiples fronts i de manera directa Trump. Li va criticar, per exemple, des de per recaptar fons només per a ell i no per al partit fins per no haver complert promeses i per no haver-se centrat a aconseguir retallades de despesa durant el seu mandat. «Bàsicament hi ha tres persones en això que en aquest moment són creïbles: [el president i candidat demòcrata, Joe] Biden, Trump i jo. I d’aquests tres, dos tenen opció de ser elegits president, Biden i jo, basant-nos en totes les dades als estats fronterers, que no són bons per a l’expresident i que són possiblement insuperables perquè la gent no canviarà la seva opinió sobre ell», deia també DeSantis als donants, davant els quals va assegurar que «massa votants no veuen Trump com un vehicle per deixar enrere Biden». Carrera superpoblada Observadors i analistes desaconsellen minimitzar com fa DeSantis les possibilitats, i sobre tot l’impacte, que poden tenir en la carrera altres candidats ja en disputa, com l’exgovernadora de Carolina del Sud i exambaixadora davant l’ONU Nikki Haley, l’emprenedor Vivek Ramaswamy, l’exgovernador d’Arkansas Asa Hutchinson i el senador negre de Carolina del Sud Rick Scott, que va oficialitzar candidatura aquest divendres, als quals a més en les setmanes vinents es dona per assegurat que se sumarà l’exvicepresident Mike Pence. Perquè la superpoblació d’aspirants al camp republicà ja va afavorir Trump en les últimes primàries presidencials. I tot i que aquesta vegada el factor sorpresa que va ser llavors Trump ha desaparegut, la divisió continua afavorint l’expresident, que a més ara compta amb una base lleial infrangible. DeSantis mirarà de guanyar-los amb la promesa de portar a tots els EUA l’agenda radicalment ultraconservadora i ‘antiwoke’ que ha aconseguit implementar a Florida, on ha estampat la seva firma en 80 lleis que van des de la prohibició de l’avortament més enllà de les sis setmanes de gestació fins a la relaxació de lleis de control d’armes, el veto a mandats de vacunes i màscares i les limitacions a l’ensenyament sobre raça i qüestions de gènere i orientació sexual. Ha estat escalfant motors les últimes setmanes, amb actes de firma de legislació pràcticament cada dia. És una oferta amb una efectivitat molt més qüestionable si es converteix en candidat i ha de buscar vots independents i moderats en la pugna nacional amb Biden. I de moment ja ha fet dubtar potencials donants, especialment pel creixent enfrontament amb Disney, que trenca la tradicional aliança republicana amb el món corporatiu i que aquesta setmana es tornava a evidenciar amb la suspensió d’un projecte de 1.000 milions de dòlars que hauria creat 2.000 llocs de treball a Florida. D’altres, no obstant, esperen a la barrera, i el llançament formal de la campanya demostrarà el potencial de DeSantis per mobilitzar-los. De dimecres a divendres té convocada a Miami una reunió amb donants, a qui una vegada oficialitzada la candidatura podrà sol·licitar fons directament. I podrà reforçar la seva ja fenomenal situació en el terreny econòmic: el Supercomitè d’Acció Política que el recolza, ‘Never back down’ (alguna cosa així com «Ni un pas enrere»), ja té a les seves arques 30 milions de dòlars, als quals a més podrà transferir 80 milions més de la campanya estatal. La segura cobertura mediàtica, i una gira prevista per estats rellevants per a les primàries, es dona per fet que permetran a DeSantis recuperar una mica de l’impuls que ha perdut els últims mesos, quan s’ha frenat l’estel·lar ascens que li havia donat la seva contundent reelecció. El que s’ha de veure és si aquest impuls serà suficient per fer front a un rival com Trump. Perquè l’expresident, malgrat els problemes legals, continua sent un rival formidable. I com va recordar en la polèmica aparició a la CNN, disposat a baixar al fang, un lloc on continua aclamat i aplaudit pels seus fidels.

El més llegit