Crònica des de Roma: la connexió sèrbia

Roma és una ciutat molt acostumada a parlar de si mateixa. L’entorn arqueològic ho justifica. L’urbs italiana és, literalment, un museu a l’aire lliure. La ciutat capital de l’antic imperi romà no ha desaparegut. La infinita llista de monuments i vestigis que l’habiten alimenten aquesta herència, inspiren infinits actes i manifestacions, nodreixen exhibicions, debats, espectacles. Sovint, això no ho inclou tot. El llegat dels que llavors estaven geogràficament lluny de la Ciutat Eterna, continua sent un passat que encara es desconeix molt, pel que es té cert desinterès. Aquesta realitat, és clar, té fissures. La més recent remet al mateix Parc Arqueològic del Colosseu i a l’Institut d’Arqueologia de Belgrad. Als dos organismes els correspon el mèrit d’haver organitzat una inèdita exhibició sobre la relació entre l’antiga Roma imperial i les seves províncies dedicada a Mèsia, situada en gran part a l’actual Sèrbia. La mostra estarà oberta fins al 17 de juliol en un lloc de gran simbolisme: la Cúria Júlia, l’antic Senat dels Fòrums Romans de la capital italiana. Aquí els visitants que aquests dies s’amunteguen al recinte ja no han d’anar a la imaginació per visualitzar com era Viminàcium, la capital de Mèsia. Un territori sorgit com un assentament militar de legions romanes que havien de protegir les fronteres de l’imperi contra les incursions germàniques, i que aviat no va parar de créixer. Emperadors serbis Una maqueta gegant de la gran urbs situada a la vora del Danubi a partir del segle I és una de les principals peces de l’exhibició. Al seu costat, diversos artefactes romans, com ara reproduccions de pintures, joies, ceràmiques i diversos objectes votius trobats a la necròpolis de Viminàcium, també escenifiquen un entorn tan exòtic com comú per a la quotidianitat dels antics romans. La dada política, no obstant, no només l’aporta tot això. Ho fan, en particular, els bustos dels 18 homes nascuts al territori de Mèsia que van ser emperadors del llavors potent Imperi de Roma. Entre aquestes figuren monarques que van tenir una vida breu en el ferotge període de l’existència de la Mèsia romana, fins al segle VII, com Licini, Gracià el Jove, Vetranió i el belgradenc Flavi Claudi Jovià. Però destaca sobretot el nom de Flavi Valeri Costantí I (el Gran), nascut el 272 a Niš i el primer emperador d’aturar les persecucions contra els cristians amb l’edicte de Milà (313), i el de Justinià I. Tot i que a aquest últim alguns l’exclouen de la llista, ja que va ser emperador de l’Imperi romà d’Orient i era macedoni. Terra europea La historiadora i experta en art Jelena Grašar Anđelkovi, responsable de la mostra, posa èmfasi en les matemàtiques. «Som el territori que més emperadors li va donar a l’Imperi després d’Itàlia», diu, a l’afegir que Roma també es va beneficiar sovint de les «molt bones tropes» que hi havia a la regió. «És un llegat que reflecteix clarament la connexió europea de Sèrbia i que ens recorda que ja llavors hi havia multiculturalisme i globalització», puntualitza Grašar, a l’afegir que al seu país l’interès per aquest passat ha començat a créixer només els últims 10-15 anys. Curiosament, la història mateixa de la gènesi del projecte remet d’alguna manera a una voluntat de recuperació d’un vincle una mica oblidat. «La idea va sorgir durant algunes trobades del projecte Trame, finançat per la Comissió Europea, i tenia el propòsit d’acostar els joves a aquestes traces de memòria de tradicions comunes que compartim a Europa», explica Francesca Boldrighini, responsable de la iniciativa per la part italiana. «També vam voler posar en evidència aquest nexe perquè és bastant desconegut», afegeix. Viminàcium, la capital de Mèsia, no va ser un cas aïllat en la llista d’assentaments romans on avui hi ha territori serbi. N’hi havia molts. Entre altres, Feliç Romuliana, Tabula Traiana, Naissus et Mediana, Sirmi (o Sírmium), Sarkamen i Iustiniana Prima. No obstant, la més rellevant va ser Singidunum, l’avui capital de Sèrbia, Belgrad. Allà també s’han trobat rastres de la devoció de la gent als déus romans Júpiter, Minerva i Juno. Belgrad, una altra ciutat romana Miguel Roán, escriptor i balcanòleg espanyol, ho recorda al seu últim llibre, Belgrado Brut, on també deixa entreveure els moments en què l’Imperi romà d’Occident arribava al final. Escriu Roán: «Singidunum era considerada una ciutat cosmopolita on hi havia molta població provinent d’Orient (...) la ciutat va ser arrasada pels gots el 378 i un altre cop el 441 pels huns, que van aconseguir esclavitzar tota la població. Bizanci la va tornar a conquistar». Per descomptat, tot això és avui d’un gran desconeixement per al ciutadà corrent del carrer, i fins i tot d’alguns treballadors del sector. I el misteri d’aquesta amnèsia no ha sigut completament aclarit. Però l’explicació potser remet al fet que els europeus, més bel·licistes que una altra cosa, s’han matat molt fins fa poc. Una qüestió a banda és que Mèsia també incloïa parts de Macedònia del nord i Bulgària. I que el seu nom procedeix dels mesis, una tribu dels tracis, un altre poble guerrer.

Crònica des de Roma: la connexió sèrbia

A l’antiga província de Mèsia van néixer 18 emperadors romans, un passat oblidat que ara vol sortir a la llum

Crònica des de Roma: desbordada per les masses

Crònica des de Roma: la pesta assassina

Crònica des de Roma: el soroll de Ciampino

El més llegit