La situació a la frontera amb Mèxic, una bomba política per a Biden

Queden encara 18 mesos per a les eleccions presidencials dels Estats Units, però en les opcions de Joe Biden de renovar mandat llavors, aquest divendres quedarà com un moment determinant. La sempre elevada pressió política per la immigració entra en un punt àlgid. I una situació més complicada i potencialment caòtica que la dels últims anys a la frontera amenaça no només amb una crisi humanitària, sinó de convertir-se en una bomba política que pot esclatar-li a Biden. Un minut abans que comenci la jornada la seva Administració haurà posat fi a l’emergència sanitària per covid i, amb això, a l’ús del polèmic Títol 42. Aquesta és una norma que va començar a aplicar Donald Trump i va mantenir Biden per la qual amb l’excusa de la pandèmia s’ha estat expulsant de forma expedita migrants interceptats a la frontera. Tot i que el govern de Biden ha preparat mesures per a la transició, ha endurit el seu missatge i els elements legals de càstig als encreuaments il·legals i, no sense polèmica, ha restringit l’accés a l’asil, es viuen moments de tensió i incertesa davant la possibilitat d’un augment disparat d’arribada d’éssers humans desesperats o decidits a entrar des de Mèxic al nord. De fet, ja fa dies que aquestes arribades es produeixen, i cada dia baten la marca de l’anterior. Es tem que la marea sobrepassi les capacitats de les autoritats i del país, especialment en les comunitats frontereres, però també a grans urbs a les quals estan arribant molts dels migrants. I poques coses podien ser pitjor políticament per a Biden que el caos que ell mateix ha anticipat possible «per un temps», o la propagació d’imatges i notícies que ho reflecteixin. Segons confirmen els sondejos, ja només un de cada quatre nord-americans aprova la seva gestió de la immigració. I s’enfronta no només a la critica, la denúncia i l’oposició ferotge i interessada dels republicans, sinó també a un dilema personal i un duel polític que tira des de dos extrems oposats de la corda demòcrata en matèria d’immigració. Evolució A la campanya del 2020 Biden, un home catòlic, d’arrels irlandeses i que havia triomfat aixecat per una coalició de votants que incloïa joves progressistes, va prometre aplicar una política migratòria que trenqués amb elements cruels de la del seu predecessor, Donald Trump, que el 2016 havia guanyat per la seva banda prometent mà de ferro. El primer dia a la Casa Blanca va posar sobre la taula una proposta per reformar les lleis migratòries i crear una via legal per als 11 milions de persones indocumentades als EUA. Era el Biden que prometia fer responsable l’agència federal ICE pel tractament inhumà en presons i centres de detenció, acabar amb la separació de famílies i amb restriccions a la frontera, aturar la construcció del mur que va rellançar Trump i fer permanent el programa de regularització dels anomenats Dreamers. Era també el Biden que parlava de restaurar el prestigi «moral» dels EUA i el seu «paper històric com a refugi segur per a refugiats i els que busquen asil». El nombre creixent de migrants que arribaven per la frontera sud, les divisions internes al seu equip, els tribunals i la paràlisi del Congrés, a més de càlculs polítics, el van portar a anar allunyant-se de les promeses. I ara ha fet a la seva política el gir en què molts veuen ecos trumpistes amb què mira de contenir no només l’arribada massiva de migrants, sinó també les reclamacions tant de les bases com dels polítics demòcrates més moderats i conservadors, especialment de zones frontereres que seran clau el 2024, com Arizona. Acontentar tots és missió impossible. I la immigració és, com li deia a ‘The Washington Post’ l’exdirector de la CIA i ara assessor del Departament de Seguretat Nacional Leon Panetta, «un d’aquests temes explosius on facis el que facis et culparan». Republicans Culpar és, sens dubte, el que estan fent els republicans, fins i tot quan amb les seves mesures Biden ha endurit alguns dels requisits per entrar als EUA o els càstigs per fer-ho de forma il·legal. I aquests dies tornen els missatges que l’acusen d’aplicar una política de «fronteres obertes» però també els que llancen un missatge xenòfob, com va fer dimecres Trump a la CNN. Els conservadors han aconseguit també fer coincidir amb aquest moment clau la votació a la Cambra Baixa de la proposta de llei «Assegura la frontera», una iniciativa en la qual plantegen reiniciar la construcció del mur, col·locar més agents de fronteres i millor pagats i reformar el sistema d’asil per acabar amb l’actual model, en el qual un migrant que demana asil es queda anys al país mentre l’encallat sistema judicial processa la seva petició. No tenien ni tan sols consens intern per diferències entre l’ala ultraradical i la conservadora. Però en els últims dies, i conscients que la llei no té pràcticament opcions al Senat, s’han unit. Perquè era important per a ells llançar el simbòlic gest aquest dia explosiu per a Biden.

La situació a la frontera amb Mèxic, una bomba política per a Biden

Caos a la frontera dels EUA amb Mèxic davant el final de les mesures anticovid

El més llegit