El règim d’Al-Assad es finança a través de la droga del captagon

Els atacs aeris jordans sobre Síria són estranys. Per això, quan dilluns va morir un dels traficants de drogues més coneguts del país a causa de la violència llançada des del cel, totes les mirades van apuntar al regne haiximita. Uns dies abans, Jordània va advertir que utilitzaria la força dins de Síria per eliminar el tràfic de drogues als seus territoris i d’allà a les nacions riques en petroli del golf Pèrsic. I és que hi ha una droga que arriba a tots els racons de la regió i arrasa milers de vides. Milions de pastilletes de captagon es colen entre les fronteres poroses del Pròxim Orient per al benefici de, sobretot, el règim de Bashar al-Assad aSíria i la milícia libanesa Hezbol·là. És ben conegut que Hezbol·là utilitza la indústria del narcotràfic com una de les seves principals fonts d’ingressos. Sota les ordres de l’Iran, la milícia libanesa ha jugat un paper important en aquest comerç il·legal, creant una xarxa de contraban i blanqueig de diners que s’estén des de l’Àfrica fins a Amèrica. Primer va ser el cànnabis, però ara el grup avalat per l’Iran s’està expandint cap a drogues més dures i addictives, com el captagon. A mesura que el conflicte a Síria continua, el país s’ha transformat en un narcoestat, generant a través d’aquestes pastilletes milers de milions de dòlars en ingressos per al president sirià i els seus socis. These reported strikes could serve as a message to Damascus... that Amman not only has accurate intelligence on the southern, pro-regime networks that are producing/trafficking #captagon, but that it has the capacity to eliminate them when prompted. — Caroline Rose (@CarolineRose8) 8 de mayo de 2023 «Síria és el principal centre de producció de captagon amb el nexe estatal més gran, atesa la profunda participació del règim d’Al-Assad en la producció i el contraban d’aquesta droga de mida industrial», explica Caroline Rose, directora del New Lines Institute, que investiga el comerç de captagon, la reducció militar i els reptes de seguretat. «És la llar de les fàbriques més grans de producció de captagon, la majoria en àrees controlades pel règim, i les forces de seguretat faciliten el tràfic des dels ports controlats pel règim i els encreuaments fronterers cap al Mediterrani i les fronteres jordana, libanesa, turca i iraquiana», explica l’autora de ‘La amenaza del captagon: un perfil del comercio ilícito, el consumo y las realidades regionales’ a aquest diari. Ajuda d’aliats Però el règim d’Al-Assad no podria liderar un imperi d’aquestes característiques sense l’ajuda dels seus amics. Hezbol·là ha comprat terres i propietats a la frontera est amb Síria, on estan situades la majoria de fàbriques de captagon. Declaren aquestes àrees com zones militars que no permeten l’accés de les autoritats libaneses ni de ningú que no estigui afiliat a Hezbol·là. Fa dues setmanes, el Departament del Tresor dels Estats Units va anunciar sancions a les persones implicades en la producció i el trànsit de captagon, incloent-hi els caps de la droga libanesos Nouh Zeaiter i Hassan Daqqou. Hezbol·là necessita els diners que provenen d’aquest comerç, ja que el seu principal finançador, l’Iran, s’ha vist greument afectat per les sancions occidentals. «El comerç d’haixix i captagon és una de les fonts de finançament més importants per a Hezbol·là sota la direcció de l’Iran», afirma Taim al-Hajj Hazza, periodista d’investigació sirià. «Hezbol·là i l’Iran van tenir el paper més important en l’establiment de la indústria de les drogues a Síria», declara a aquest diari. El captagon és el nom comercial del compost farmacològic clorhidrat de fenetilina que es va produir originalment a l’Alemanya Occidental als anys 60. Va ser creat com un tractament per al trastorn per dèficit d’atenció, la narcolèpsia i la depressió. «Perjudicial per a la població» A causa dels seus efectes addictius, va ser prohibit dues dècades després, però ja era massa tard per a l’Orient Mitjà, on una xarxa regional va començar a produir i traficar milions de pastilles. «La indústria i el comerç de drogues és perjudicial per a la població, ja que ha començat a corrompretota una generació que ha començat a consumir o vendre drogues», denuncia Al-Hajj Hazza. El consum de captagon va augmentar durant l’expansió d’Estat Islàmic a Síria, ja que els líders del grup terrorista repartien les pastilles entre els seus lluitadors abans de les batalles per donar-los més energia i concentració. Ara el consumidor més important de captagon sembla que és l’Aràbia Saudita, on els estudiants i la joventut l’utilitzen per suportar l’estrès dels exàmens i l’atur. Altres països del Golf estan rebent grans quantitats de pastilles que solen arribar a través d’estats fronterers amb Síria. A mesura que els països àrabs reprenen les seves relacions amb Damasc, han inclòs a la taula de negociacions la indústria de drogues il·lícites de Síria, tot i que el règim d’Al-Assad ha negat les acusacions. «La permissibilitat d’aquest comerç brut es limita a les butxaques dels senyors de la guerra del règim del president sirià», remarca Al-Hajj Hazza, autor d’investigacions i anàlisis relacionades amb el tema.

El més llegit