Xile: cinc claus per entendre l’ascens de la ultradreta i com afectarà a Gabriel Boric

L’any que es commemoren els 50 anys del cop d’Estat contra Salvador Allende, consumat a sang i foc l’11 de setembre del 1973, un partit que es reivindica pinochetista i s’oposava a esfondrar la Constitució forjada durant la dictadura arrasa en l’elecció dels redactors de la nova Carta Magna. Els xilens oscil·len entre la perplexitat i la constatació d’una profecia autocomplerta. País bipolar La definició li pertany a l’acadèmic i psicoanalista Germán Silva Cuadra, que, en una columna publicada al portal El Mostrador va mirar d’explicar el present xilè. «Quan, amb el pas dels anys, s’analitzi el període polític entre el 2019 i el 2023, costarà entendre què va passar al nostre país». Va recordar en aquest sentit que, el 2020, un 80% de la població va votar per canviar la Constitució originada en dictadura. Després, tots els partits polítics existents van ser castigats en l’elecció de la Convenció, al punt que més del 60% dels 155 convencionals van ser independents. A continuació, va ser elegit president Gabriel Boric, un jove d’esquerres de 35 anys, però, després, el 2022, es va rebutjar en una consulta popular la proposta constitucional, «que aparentment reflectia un país progressista». La contundent victòria electoral del partit Republicà el capítol més sorprenent d’aquesta «veritable muntanya russa». El protagonisme Les històriques protestes de carrer d’octubre del 2019 havien obert les portes per pensar un país amb una Carta Magna basada en un «Estat social de dret», amb fort contingut ambiental i de gènere. Després de la derrota a les urnes d’aquesta Constitució, i sota els efectes residuals de la pandèmia, la pèrdua de llocs de treball i la inflació, aquests anhels van donar pas a una agenda que va posar en el centre de la discussió el tema de la inseguretat i el rebuig de la migració, en especial veneçolana. L’exdiputat José Antonio Kast, una mica més que un Jair Bolsonaro xilè, es va convertir en el portaveu dels reclams que els mitjans de comunicació van saber al seu torn amplificar. La seva figura no només tutelarà el procés constitucional. Es presenta des de la nit de diumenge com la carta presidencial de la ultradreta el 2025, convençut que no li passarà el mateix que en la segona volta del 2021, quan va ser vençut per Boric. Nous actors El republicà Luis Silva s’ha transformat en una de les estrelles de l’elecció. No només perquè ha sigut el conseller constitucional més votat sinó per la seva pròpia biografia i programa polític. Advocat i doctor en dret de 45 anys, Silva és numerari de l’Opus Dei, i va rebre el suport de les comunes més pròsperes de la capital. La seva victòria es va construir especialment a les xarxes socials, on va realitzar una veritable tasca pedagògica de la ultradreta. No per casualitat es va fer anomenar «el professor», i, a més, «l’elegit de les forces», en al·lusió a la saga cinematogràfica La guerra de les galàxies. Silva ja va avisar que vol erradicar tota temptativa de legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs i l’eutanàsia M’agrada una altra clàusula que diu que la família és el nucli fonamental de la societat. En el Consell Constitucional es desentramparà com el gran defensor de la família. Enuig i frustració Els resultats de l’elecció i l’emergència de nous i sorprenents rostres, donen compte del desencant amb un Govern d’esquerres que va néixer feble. Però el rebuig expressat a les urnes afecta també la política en general i la confiança en el sistema democràtic per solucionar els problemes de la societat. Un 4,52% dels electors van votar en blanc, mentre que un 16,68% va anul·lar el seu sufragi. «Que es morin tots», «No ho sé», «lladres socialistes», «mort a l’Estat», «Bastards», «no mereixem aquesta democràcia tutelada», van ser algunes de les frases deixades per impugnar el vot. Alguns analistes adverteixen que aquest profund desencant, sumat a l’ascens de sectors radicals de dreta, pot créixer i erosionar encara més un president que ni tan sols ha complert dos anys de gestió. L’ombra de la venjança política Boric i els seus aliats es troben davant un malson polític amb forma d’interrogant. ¿Com conviuran un Govern d’esquerres amb un Consell Constitucional inclinat cap a la ultradreta i un Congrés on l’oficialisme no té majoria? Després de conèixer-se l’escrutini, Boric es va referir preventivament als costos que provoca el «pèndol» de la història quan es mou «d’un extrem a l’altre incessantment» i va cridar els republicans a no ensopegar amb la mateixa pedra de l’esquerra en la Convenció Constitucional del 2021. En aquells dies d’eufòria, l’advocat Daniel Stingo, integrant del partit de Boric, va ser una de les veus dins de l’assemblea més proclius a no incloure la dreta en l’elaboració de la Carta Magna. «Com que anava pel rebuig ara té una minoria. Nosaltres posarem els grans temes perquè nosaltres representem la gent. Els que guanyem representem la gent». La Constitució no va prosperar, la «gent» va canviar d’opinions i ara és la ultradreta la que es troba en la posició dominant, i amb manifestos desitjos restauradors.

Xile: cinc claus per entendre l’ascens de la ultradreta i com afectarà a Gabriel Boric

L’extrema dreta xilena és la més votada en l’elecció de consellers constitucionals

El més llegit