Els atacs en territori rus es normalitzen en vigílies de la contraofensiva ucraïnesa

El terror quotidià que pateixen els ucraïnesos des de fa més d’un any ha començat a travessar la frontera amb persistent assiduïtat. Els atacs sobre territori rus i les regions ucraïneses ocupades per les seves tropes s’estan incrementant a mesura que Kíiv ultima els preparatius per a la seva esperada contraofensiva. Cap de tan agosarat com l’intent de la matinada passada per atacar el Kremlin amb drons, la primera vegada des de l’inici de la invasió que la guerra ha estat protagonista al cel de la capital russa. Moscou ha acusat Ucraïna de l’intent fallit, que suposadament intentava matar Vladímir Putin, una afirmació rebutjada taxativament per Kíiv. «Nosaltres no ataquem Putin o Moscou. Lluitem dins del nostre territori per defensar les nostres ciutats i pobles», ha dit el seu president, Volodímir Zelenski. Per regla general Ucraïna no confirma ni desmenteix els atacs en territori rus, una estratègia que utilitzen altres països, com Israel, cada vegada que llancen operacions militars fora de les seves fronteres. Aquest silenci ajuda a crear confusió, por i incertesa, elements essencials de la guerra psicològica en què Kíiv s’està recolzant per aplanar la seva contraofensiva, amb què pretén recuperar part del territori ocupat pels militars russos després de molts mesos d’estancament hivernal al front. Però el cert és que fa mesos que els atacs es produeixen, per més que rebin menys publicitat de la que es concedeix a les atrocitats russes a Ucraïna. D’acord amb una investigació de ‘Nóvaia Gazeta’, un diari independent rus que s’edita actualment des de Letònia, fins al mes de febrer passat es van produir 350 bombardejos sobre localitats russes amb artilleria, drons o míssils. La gran majoria, en pobles i ciutats de les regions frontereres amb Ucraïna que serveixen de base logística per als militars del Kremlin. Bélgorod va ser la més atacada, seguida per Kursk i Briansk. Segons el diari rus, aquests atacs haurien matat 168 civils i haurien causat danys a més d’un miler d’infraestructures civils. «En molts casos les Forces Armades ucraïneses bombardegen posicions militars, com s’ha demostrat en múltiples ocasions», va dir llavors a ‘Nóvaia Gazeta’ l’analista militar, David Sharp. «De vegades també ataquen nusos energètics en resposta a les accions del Kremlin. Els pobles russos resulten malmesos perquè estan situats als voltants». Tres atacs en un dia No només hi ha atacs, també sabotatges, dels quals han sigut responsabilitzats cèl·lules infiltrades de la intel·ligència ucraïnesa, partisans o simpatitzants russos de la causa ucraïnesa. Aquest mateix dimecres, mentre els bombardejos de l’artilleria russa sobre un supermercat a Kherson i altres punts de la mateixa capital del sud mataven 17 persones, es van registrar almenys tres incidents en territori rus i la Crimea annexionada il·legalment pel Kremlin. Al port de Taman, gairebé enganxat al pont de Kertx que uneix la península amb la província russa de Krasnodar, una explosió va volar diversos dipòsits de combustible i va provocar una columna de fum visible a diversos quilòmetres de distància. Lluny d’allà, a la regió de Briansk, enganxada al nord d’Ucraïna, cinc drons van planar sobre un aeròdrom militar i almenys dos van explotar a les instal·lacions, segons va informar el portal de notícies rus ‘Baza’. En un tercer incident, hi va haver una explosió al petit aeroport de Gostilitsi, situat a 60 quilòmetres de Sant Petersburg, molt lluny de les fronteres ucraïneses. Guerra psicològica Aquest tipus d’incidents s’han repetit en les últimes setmanes sense que se’n reivindiqués generalment l’autoria. Han sigut atacades bases militars, trens de mercaderies, línies elèctriques o dipòsits de combustible. Un patró que alguns interpreten com a part dels preparatius per a la contraofensiva ucraïnesa. «No hi ha dubte que els ucraïnesos estan perfilant el camp de batalla, no només atacant Crimea i el territori sobirà rus, sinó mitjançant operacions de guerra psicològica», ha dit al ‘Financial Times’ l’analista militar de Rochan Consulting, Konrad Muzyka. Fa temps que els Estats Units reiteren que s’oposa als atacs d’Ucraïna en territori rus, un dels motius pels quals s’ha negat fins ara a proporcionar míssils de llarg abast al seu aliat. «No permetem que Ucraïna ataqui fora de les seves fronteres ni els estem animant a fer-ho», va dir fa uns mesos el portaveu del Departament d’Estat Ned Price. Una postura que, si fos certa, estaria sent olímpicament ignorada.

Els atacs en territori rus es normalitzen en vigílies de la contraofensiva ucraïnesa

DIRECTE | Última hora de la guerra més d’un any després de la invasió de Putin

Rússia acusa Ucraïna de voler matar Putin llançant drons contra el Kremlin

Brussel·les proposa impulsar l’«economia de guerra» i produir més munició per a Kíiv

El més llegit