Els cent dies, els ‘cent-jours’, eren fins ara a França el període comprès entre el 20 de març de 1815, quan Napoleó va tornar a París des de l’exili a Elba fins a l’1 de juliol d’aquell mateix any, quan es va restaurar Lluís XVIII, després de la derrota definitiva en la batalla de Waterloo. Però des del 17 d’abril també és el temps que s’ha donat el president Emmanuel Macron per apaivagar el país i rellançar el segon mandat, que al complir el primer any està seriosament tocat per la convulsió social i la crisi institucional que ha provocat la reforma de les pensions, que eleva l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys.
Entendre-hi més
Macron i el carrer: la bretxa s’eixampla
Les cassolades, nou símbol de les protestes a França
El Constitucional francès avala elevar l’edat de jubilació als 64 anys
El més llegit
- On va perdre el 50% l’independentisme
- 58 dels 73 barris de Barcelona són de color vermell, 12 més que el 2021
- L’ombra del sabotatge plana sobre Rodalies tot i que el Govern el descarta
- Puigdemont: "Puc articular una majoria més àmplia que la d’Illa"
- El PSC veu en la presidència del Parlament un ganxo per pactar