Inna Afinogenova, l’antiga estrella del canal de Putin en espanyol | Perfil

Inna Afinogenova (Daguestan, 1989) parla un castellà gairebé sense màcula, pràcticament com un nadiu. Una llengua que, segons assegura en la primera entrevista concedida després del seu fitxatge per La Base (el programa d’actualitat política que presentava Pablo Iglesias), va decidir estudiar als 11 anys després d’una nit en què va somiar estar amb la seva mare «en un lloc molt bonic» i que aquesta li expliqués que es tractava d’Espanya. Només en el seu compte de Twitter acumula més de 300.000 seguidors, molts d’ells probablement a Llatinoamèrica, on és molt popular. El fitxatge estrella de l’exlíder de Podem per als seus mitjans, acusada ara de falsejar notícies per afavorir el Kremlin, va ocupar càrrecs de responsabilitat a RT en espanyol fins a convertir-se en subdirectora de la pàgina web, tot i que el seu gran salt a la popularitat el va fer en els últims anys amb ‘Ahí les va’, una emissió en què no només comentava notícies nacionals i internacionals, des de l’arrencada de la vacuna russa a les denúncies d’ingerència russa en el procés independentista, sinó que aprofitava per fustigar en to sarcàstic la premsa estrangera per la seva cobertura sobre l’actualitat de Rússia, assenyalant amb nom i cognoms els autors d’articles que ella considerava que no s’ajustaven a la realitat del seu país. El mínim comú denominador de les seves intervencions era sempre una defensa a ultrança de les actuacions i posicions del Kremlin, una demonització radical d’Occident i per tant, els seus mitjans de comunicació, i un suport a governs d’ideologia esquerrana i populista a Llatinoamèrica, la majoria d’ells simpatitzants de Moscou. Premsa espanyola, objectiu La premsa espanyola acreditada a Rússia ha sigut un objectiu destacat dels seus atacs. ‘El Mundo’, per exemple, va ser durament acusat de manipular la realitat després de la dimissió del Govern rus dirigit per Dmitri Medvédev el gener del 2020 i l’anunci d’una reforma constitucional, de contingut encara difús, que seria sotmesa a votació posteriorment. En to irònic, d’Afinogenova es burlava que el corresponsal suggerís que el que buscava Putin era «perpetuar-se en el poder». El juny d’aquell any, van ser aprovades, després d’una consulta popular, les esmenes esmentades a la Carta Magna, que incloïen la possibilitat que el president Putin prolongués el seu mandat fins al 2036. L’agost del 2020, la comunicadora va carregar durament, entre altres mitjans internacionals, contra ‘El País’ i TVE, amb àudios i vídeos de les seves respectives corresponsals a Moscou, per qüestionar els procediments d’investigació russos en la seva cobertura sobre la vacuna Sputnik i la rapidesa de la certificació. Posteriorment es va demostrar que no només els mitjans o cercles científics occidentals es plantejaven preguntes, sinó també la mateixa ciutadania de Rússia, país on la vacunació va avançar a menor velocitat que a Occident. Procedent d’un càrrec de responsabilitat editorial a RT, un canal denunciat per airejar greus notícies falses com una entrevista a un impostat controlador aeri, que va resultar ser un estafador convicte a Espanya, intentant en antena desviar cap a Kíiv la responsabilitat de la demolició de l’avió malaisi sobre Ucraïna, Afinogenova va començar a col·laborar a La Base el juny de 2022, i va acceptar immediatament l’oferta de Pablo Iglesias d’escriure l’epíleg del llibre ‘Medios y cloacas: así conspira el Estado profundo contra la democracia’, en què precisament l’exlíder de Podem denuncia també una campanya de notícies falses, però en aquest cas en els mitjans de comunicació tradicionals espanyols contra la seva formació política. Una pacifista que tres mesos abans de la invasió russa d’Ucraïna s’alineava amb el Kremlin en la guerra de Txetxènia «Mai he estat d’acord amb cap guerra», proclamava Inna Afinogenova en el vídeo que anunciava la seva renúncia a RT, poques setmanes després de començar la invasió russa d’Ucraïna. En el seu discurs, va enumerar un bon nombre de conflictes armats en què participaven directament o indirectament els EUA i els seus aliats, –Iraq, Afganistan, Líbia, Iemen, Sudan i Palestina– tot i que en l’esmentada llista no estaven inclosos altres de recents en què Rússia sí que ha jugat un paper preponderant, com les guerres de Síria i Txetxènia. «Mai estaré amb una guerra que afecti la població civil», va prometre la comunicadora russa mentre es disposava a iniciar una nova etapa professional a Espanya. Precisament, respecte a la guerra de Txetxènia, Afinogenova va fer el novembre del 2021, tres mesos abans de la invasió d’Ucraïna, unes declaracions al portal CubaDebate en què qualificava els rebels de la república caucàsica de «terroristes», demostrant, amb l’ús de l’esmentat vocabulari, el seu total alineament amb les tesis de Vladímir Putin sobre el conflicte. «Els terroristes van arribar a un acord amb Borís Ieltsin, i es van retirar amb ostatges....», assegurava, referint-se probablement als acords de Jasaviurt, que van posar fi a la primera guerra txetxena el 1996. Tres anys més tard, Putin ja ocupava el càrrec de primer ministre, i va iniciar la segona guerra txetxena. I igual com ha fet ara amb el conflicte ucraïnès, ho va fer retorçant el vocabulari per evitar la paraula ‘guerra’. Si la invasió d’Ucraïna ha sigut batejada en l’argot oficial rus com a «operació militar especial», el conflicte de Txetxènia va ser tipificat llavors pel Kremlin com a «operació antiterrorista», exactament les mateixes paraules fetes servir per Afinogenova en la seva entrevista. Les oenagés de drets humans estimen que en les dues guerres txetxenes van morir entre 160.000 i 200.000 civils sobre una població d’1,5 milions, és a dir, el 10% dels habitants de la república.

El més llegit