El fitxatge estrella de Pablo Iglesias per als seus mitjans, acusada de falsejar notícies quan treballava a la televisió russa

Max Golovànov, antic productor del canal governamental rus RT, ha denunciat a EL PERIÓDICO que Inna Afinogenova, exsubdirectora de la pàgina web en espanyol de l’esmentada cadena i en l’actualitat pròxima col·laboradora de Pablo Iglesias en els seus mitjans de comunicació a Espanya, falsejava notícies en favor del Kremlin mentre treballava per a aquesta televisió. RT, antiga Russia Today, assenyalada en multitud d’investigacions per haver difós notícies falses, va ser vetada a la UE per la Comissió Europea en l’inici de la invasió russa a Ucraïna, al·legant que constituïa un «instrument de desinformació» de Moscou per atiar l’agressió militar. La direcció del canal internacional del Kremlin ha establert un règim de sancions per als exempleats que revelin detalls del seu funcionament intern. «En presència meva, Inna va violar l’ètica periodística, ordenant publicar material fals deliberadament, contribuint al bel·licisme i a la propaganda de la violència a Rússia», afirma Golovànov en una carta. Contactada per EL PERIÓDICO, la comunicadora va rebutjar respondre a les acusacions concretes que se li plantejaven, va assegurar que no recordava converses que havia tingut «fa anys en un passadís» i va al·legar que «gran part» dels fets van passar abans d’ocupar el càrrec de subdirectora de la web d’RT. L’exempleat Golovànov, que va treballar a RT entre el 2009 i el 2013, any en què va dimitir després de comprovar «cap a on anava tot», cita una notícia del 24 de desembre de 2012 titulada «Els rebels sirians van utilitzar presumptament armes químiques contra l’Exèrcit». «Vam rebre una versió alternativa que no procedia ni del Kremlin ni del règim d’Al-Assad [aliat de Moscou] i Inna va donar l’ordre d’ignorar-la i només citar fonts oficials russes; li vaig dir que estàvem publicant una mentida», escriu. El 2019, un estudi del Global Public Policy Institute va identificar 336 atacs amb armes químiques durant la guerra a Síria, atribuint-ne el 98% al règim sirià i només un 2% a Estat Islàmic. La proclamació del denominat Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant a Síria, grup extremista que posteriorment va passar a dir-se Estat Islàmic a seques, es va produir a mitjans del 2013, mesos després de difondre’s la notícia. El segon exemple del «comportament no ètic» d’Inna que constata Golovànov es remunta al 15 d’abril del 2011. Sota el títol «El Silvio i jo estem més a prop que mai», la web d’RT va difondre una entrevista amb Raïsa Skorkina, que assegurava que era l’amant russa de l’ex primer ministre italià Silvio Bersluconi. «Estàvem fent el doblatge de la conversa i li vaig dir que la convidada no estava dient el que estàvem traduint a l’espanyol. Ella em va cridar: ‘Fes-ho com ordeno’ i ho va acabar ella», rememora. En l’entrevista, Skorkina presenta el magnat italià en termes positius, i nega que pagués per mantenir-hi sexe. Berlusconi està considerat un dels líders europeus més pròxims al president Vladímir Putin. Segons Golovànov, «en general», Inna, col·laboradora també de ‘Público’ en temes d’anàlisi sobre Rússia, «demanava eliminar o incloure elements a les notícies sempre a favor del Kremlin», com ara «no mostrar l’agressivitat de la policia durant les protestes de Maidan a Ucraïna» o incloure en els reportatges «imatges de gent aliena a les protestes amb esvàstiques feixistes». El testimoni assegura haver vist com Afinogenova, caracteritzada sempre per la seva «complicitat i lleialtat al règim» (de Putin), expressava «idees nacionalistes, homòfobes i racistes... especialment contra els ucraïnesos». D’acord amb Golovànov, membre de l’equip fundacional d’RT en espanyol, Inna va ascendir ràpidament a la cadena de comandament, i va ocupar aviat el càrrec de vipuskaiustxi redaktor, traduït al català com a ‘editor de posada en marxa’ i equivalent a Espanya a un responsable editorial de torn laboral. El febrer del 2018, segons ha confirmat ella mateixa en un tuit, ja exercia el càrrec de subdirectora de la pàgina web, i com també va reconèixer en un altre tuit més recent, entre les seves tasques s’incloïa escriure les correccions a notícies falses. Investigació de l’avió malaisi El març del 2018, amb Inna exercint el càrrec de subdirectora, una investigació de Radio Free Europe i RISE Project va desentranyar una de les notícies falses més greus atribuïdes a RT en espanyol: la difusió d’una entrevista amb un suposat controlador aeri a Kíiv de nacionalitat espanyola, que va dir en antena, sota la cobertura de l’anonimat i amb el rostre difuminat, que a prop del Boeing 777 de Malaysia Airlines abatut el juliol del 2014 sobre l’est d’Ucraïna volaven caces ucraïnesos, cosa que donava a entendre que Kíiv era el culpable d’una tragèdia en què van morir 298 passatgers i tripulants. Les seves tesis no només van ser àmpliament difoses per la cadena, sinó també recollides per TVE, ‘El Mundo’ i la COPE, i fins i tot Putin en va fer menció en un documental d’Oliver Stone. El treball periodístic de RFE i RISE Project va demostrar que l’individu era un estafador convicte a Espanya anomenat José Carlos Barrios Sánchez, de 44 anys. Ni era controlador, ni tampoc havia trepitjat Ucraïna. Abans d’esvair-se, en una conversa amb els periodistes autors de la informació, Carl Schreck i Ana Poienaru, Barrios Sánchez va admetre haver rebut de Rússia «48.000 dòlars», extrem negat per la cadena. L’única rectificació que va fer RT després de comprovar-se la falsedat de la notícia va ser un paràgraf a l’interior d’un text sobre la demolició de l’aparell en què lamentava no haver «verificat les credencials» de l’entrevistat i oferia la seva «sincera disculpa». Afinogenova no ha volgut respondre a una pregunta d’aquest diari, que li demanava la seva opinió sobre la rectificació escrita per RT i si era adequada a l’impacte que va tenir al seu dia la notícia. Ana Azurmendi, catedràtica de Dret Constitucional, i professora de Dret de la Comunicació a la Universitat de Navarra, recorda que el dret a rebre «una informació veraç, clau perquè les nostres decisions, opinions i accions en la vida social i política siguin de ciutadans lliures» està recollit a la mateixa Carta Magna espanyola, concretament en el seu article 20. I a la Guia Jurídica per als Professionals dels Mitjans elaborada per l’acadèmica, es recorda que és obligació «de l’informador un específic deure de diligència en la recerca de la veritat de la notícia i en la comprovació de la informació difosa, de tal manera que el que transmeti com fets o notícies hagi sigut objecte de previ contrast amb dades objectives o fonts informatives de solvència». EL PERIÓDICO no ha pogut certificar si Inna ocupava el càrrec de subdirectora a principis del 2017, data en què el Parlament rus va aprovar una proposta de la diputada ultraconservadora Elena Mizulina que despenalitzava les agressions familiars, si aquestes es produïen una sola vegada a l’any i no produïen lesions o sang, i les tipificava com faltes administratives punibles amb multa o treball social. A la web en espanyol, el març del 2017, es va publicar la notícia «Mites i realitats de la ‘llei de les bufetades», nom col·loquial amb què es denominava a Rússia l’esmentat text legal. En tot cas, Inna, que a Espanya defensa postures esquerranes, mai ha expressat públicament incomoditat davant notícies com aquesta, contemporitzadores amb la violència de gènere, difoses al seu mitjà. De fet, segons Golovànov, com a editora de torn, havia de donar el vistiplau al 50% del material.

El més llegit