40 anys dels diaris de Hitler, precursor artesà de les ‘fake news’ d’avui

Els presumptes diaris d’Adolf Hitler quedaran custodiats a l’Arxiu Federal alemany com el que són: un monumental ‘fake’ que va enfonsar en el descrèdit ‘Stern’, el setmanari que els va llançar al mercat per marcar fites històriques o humanitzar el monstre. Així ho va anunciar el grup mediàtic Bertelsmann, després de tancar la investigació científica entorn d’un escàndol ocorregut fa 40 anys. Va ser el 25 d’abril de 1983. Aquell dia, el seu reporter estrella, Gerd Heidemann, va presentar davant una conferència de premsa plena de gom a gom els quaderns negres amb segell vermell adquirits a un col·leccionista anomenat Konrad Kujau. Eren els primers del total de 60 llibretes teòricament escrites pel Führer, reveladores de plans de guerra o fins i tot descomposicions intestinals. Heidemann feia dos anys que tenia tractes amb Kujau, al qual havia arribat a través de col·leccionistes de parafernàlia nazi i antiquaris. La sensació periodística va durar 10 dies. Fins i tot menys. En la mateixa conferència de premsa, i mentre el director de ‘Stern’, Peter Koch, afirmava que els diaris farien «reescriure» la història del Tercer Reich, hi va haver qui va formular dubtes sobre la seva autenticitat. Del qüestionament es va passar a una revisió de l’Arxiu Federal, juntament amb la Fiscalia alemanya i la Policia Criminal. Incongruències cronològiques Havien passat dècades des de la Capitulació del Tercer Reich, el 1945. Ningú de l’entorn del Führer, que van viure els seus últims dies tancat al búnquer berlinès o van prestar testimoni en els processos aliats de Nuremberg van parlar mai de l’existència d’uns diaris. La primera revisió va reflectir ja incongruències cronològiques i situacions que no casaven amb la història. ‘Stern’ no havia passat els quaderns adquirits per Heidemann per cap procés verificador. Ansiós de presentar al món el prodigi, va avançar la publicació dels avenços editorials a un dilluns, aquell 25 d’abril, en lloc de dijous, el dia en què habitualment arribava als quioscos. El 6 de maig, finalment, els tres estaments federals –Arxiu, Fiscalia i Policia– van desmantellar l’engany. Els 60 quaderns adquirits per ‘Stern’ no podien haver sigut escrits per Hitler. No només pels continguts, sinó perquè el paper, el fil de polièster per cosir els quaderns ni altres materials utilitzats existien en temps del Reich, sinó ja entrada la postguerra. Va ser un «voldria fondre’m» que encara avui pesa sobre ‘Stern’. El reporter Heidemann i el falsificador Kujau van acabar davant la justícia. El primer, per estafa, ja que mai es va saber el destí de part dels 4,7 milions de marcs que ‘Stern’ va pagar per l’exclusiva. El segon, condemnat a quatre anys i mig de presó per falsificació. La història dels falsos diaris va donar per a moltes portades, llibres, fins i tot una pel·lícula –‘Schtonk’– i successius reportatges. La televisió pública ARD va estrenar aquest dilluns el primer de tres capítols d’una sèrie. A més de recordar l’espifiada periodística, es conclou que el falsificador Kujau no va actuar únicament per fer negoci, sinó que estava més implicat en l’entorn neonazi del que es va creure. Havia començat a escriure els falsos diaris el 1978. «Escrivia orientat al que els seus lectors d’aquesta escena volien llegir de Hitler», assegura l’historiador Magnus Brechtken. Deliris La sèrie de l’ARD inclou fragments d’una entrevista de Kujau a la presó, així com Heidemann, amb 91 anys i submergit en deliris. Reconstrueix també l’entorn de ‘Stern’ i del seu fundador, Henri Nannen, al capdavant de la publicació entre 1948 i 1983. A aquell període es dedica l’estudi encarregat per Bertelsmann, incloent-hi els vincles de l’editor amb el nazisme. ‘Stern’ no és l’única gran revista alemanya que ha pagat amb esquerdes en la seva credibilitat al no haver verificat el que publicava. Fa quatre anys, ‘Der Spiegel’, setmanari polític de referència, va acomiadar el seu periodista estrella, Claas Relotius, després de revelar a un altre col·lega del mateix mitjà que es va inventar testimonis i reportatges considerats «d’investigació». La revisió ara dels diaris ‘fake’ de Hitler es produeix en un moment de debat entorn d’altres formes d’engany: els derivats de la intel·ligència artificial. El més gran escàndol va sorgir la setmana passada, arran d’una entrevista falsa generada per la IA a l’excampió mundial de Fórmula 1 Michael Schumacher, de qui no es té ni una imatge des que el 2013 va patir un accident d’esquí als Alps francesos. La seva família preserva gelosament la seva esfera privada. La directora de la ‘die Aktuelle’, Anne Hoffmann, va ser acomiadada diumenge pel grup editor, Funke, que va demanar perdó als lectors i a la família per un producte «que mai s’hauria d’haver publicat».

40 anys dels diaris de Hitler, precursor artesà de les ‘fake news’ d’avui

Trump torna a agitar el fantasma del fals frau electoral als Estats Units

El més llegit