Què passa al Iemen: les claus de la pitjor crisi humanitària del món

Vuit anys es prolonga ja la guerra al Iemen. Un conflicte enquistat i oblidat per Occident que ha sumit el país en una de les crisis humanitàries més greus del món. Els iemenites passen gana mentre les dues parts en conflicte –el Govern avalat per l’Aràbia Saudita i els rebels houthis recolzats per l’Iran– s’han convertit en peces d’uns escacs geopolítics que van més enllà de les seves fronteres. A continuació, les claus de la guerra al país del Pròxim Orient. El germen del conflicte L’any 2011, el Iemen va viure la seva particular Primavera Àrab amb un aixecament popular que va obligar el seu president, el dictatorial Ali Abdullah Saleh, a cedir el poder al número dos, Abd Rabbuh Mansur Hadi. La debilitat del nou mandatari, apressat per una crisi econòmica i el flagell de l’islamisme radical, va ser aprofitat sense pensar-ho per la minoria rebel houthi. Formalment conegut com a Ansar Allah (Partidaris de Déu), el grup defensa la minoria musulmana xiïta zaidita del Iemen. A principis del 2014, els rebels van aconseguir el control de la província de Saada, al nord del país, i posteriorment van prendre la capital, Sanà, i vanobligar el president Hadi a fugir a l’estranger el març del 2015. Però la veïna Aràbia Saudita no va trigar a alarmar-se per l’empoderament dels rebels, avalats per l’Iran, el seu etern rival. En aquest punt és quan el conflicte supera les fronteres del país per prendre un caire d’estratègia geopolítica. L’Aràbia Saudita encapçala una coalició, integrada pels EUA, el Regne Unit i França, per colpejar els rebels i, en última instància, restituir al president Hadi. Aràbia Saudita versus l’Iran L’agost del 2015, les tropes terrestres de la coalició van desembarcar a la ciutat portuària d’Aden i van expulsar els houthis del sud del Iemen. Però, no van poder desallotjar-los de Sanà, la capital, ni del nord del país. El govern oficial del Iemen es va establir la ciutat iemenita d’Aden, mentre que el president Hadi fugit es mantenia a l’Aràbia Saudita. Els houthis es van aliar amb l’anterior president, Ali Abdullah Saleh, per formar governar la zona sota el seu control. No obstant, el desembre del 2017, Saleh, que va trencar amb els houthis i va cridar els seus seguidors a combatre’ls, va ser assassinati els rebels van derrotar les seves forces. El 2018, els lleials a Saleh es van unir a la coalició liderada per l’Aràbia Saudita. Junts, van llançar una gran ofensiva contra els houthis per recuperar la ciutat d’Hodeida, al mar Roig. El port d’aquesta ciutat és la principal via de subsistència per a milions de iemenites en risc de fam. Després de sis mesos d’acarnissats combats, les dues parts van acordar una treva a la ciutat. Els combats s’han anat intensificant gradualment, i han obligat milers de persones a fugir de les seves llars. Els houthis han atacat objectius a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units amb míssils balístics i avions no tripulats (drons), buscant retallar infraestructures com instal·lacions petrolíferes però causant danys als civils. Funcionaris saudites i nord-americans han acusat a l’Iran de contraban d’armes, com avions no tripulats, als houthis violant un embargament d’armes de l’ONU tot i que Teheran sempre ha negat l’acusació. Les Nacions Unides assegura que hi ha indicis que les dues parts en conflicte han comès crims contra la humanitat. Tímids acostaments L’abril del 2022, l’ONU va negociar un alto el foc entre la coalició liderada per l’Aràbia Saudita i els rebels houthis, tot i que les parts no van aconseguir renovar-lo sis mesos després. No obstant, recentment van acordar intercanviar uns 900 presoners com a mesura de confiança que s’espera pugui conduir a un alto el foc permanent. Cinc avions amb aproximadament 200 presoners dels dos bàndols es van enlairar de la capital, Sanà, en mans dels insurgents des del 2014 i de Màrib, l’últim bastió governamental al nord del país. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va indicar que l’intercanvi dels presos es va produir gràcies a un acord arribat el març a Suïssa. La pitjor crisi humanitària del món Les Nacions Unides no ha dubtat a qualificar la crisi humanitària que afecta el Iemen com la pitjor del món. Les xifres donen compte d’això: 4,5 milions de persones, una de cada set, han sigut desplaçades de les seves llars com a conseqüència del conflicte mentre que 24,1 milions de persones, el 80% de la població, necessiten ajuda humanitària internacional. Uns sis milions de persones al Iemen viuenal caire de la fam. A principis del 2022, segons càlculs portats a terme per l’ONU, el conflicte al Iemen havia causat més de 377.000 morts, de les quals el 60% eren conseqüència de la gana, la falta d’atenció sanitària i l’aigua insalubra. Especialment dramàtica és la situació que pateixen els menors d’edat: almenys 11.000 nens han mort o han resultat ferits com a conseqüència directa dels combats. El Iemen també ha patit un dels brots de còlera més grans mai registrats, amb 2,5 milions de casos sospitosos i unes 4.000 morts vinculades a aquesta malaltia des del 2016.

El més llegit