Els cristians palestins de Jerusalem, en risc de desaparèixer per les polítiques d’Israel

Cada primavera es produeix un miracle a Terra Santa. L’Esperit Sant encén una espelma en una petita habitació de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem. Allà, l’acció divina encén un foc sobre el qual es creu que va ser la tomba de Jesús. El patriarca ortodox grec i el seu homòleg armeni comparteixen aquesta flama amb centenars d’espelmes i torxes que il·luminen l’església, arriben fins a altres capelles de Terra Santa i d’altres llars amb presència ortodoxa. Però aquest any, les restriccions de les autoritats israelianes han bufat amb tal força que han apagat la flama per a la comunitat cristiana palestina en els seus dies més sagrats. La celebració de la Pasqua ortodoxa s’ha vist entelada per l’estratègia de llarga data de les autoritats israelianes per expulsar els cristians de Jerusalem. Israel ja ho va anunciar: aquest any no serien 10.000 els fidels al Sant Sepulcre. L’assistència es va limitar a 1.800 persones dins i 1.200 més fora. Però aquestes limitacions no van impedir que durant el Dissabte Sant milers de persones intentessin entrar a la més sagrada de les esglésies. Els soldats israelians van respondre amb violència davant els cristians palestins i aquells vinguts d’altres llocs del món. A aquests últims, l’agressivitat els va agafar per sorpresa però, en canvi, els locals hi estan acostumats. D’una forma o altra, Israel vol limitar la presència dels cristians a la ciutat santa. A principis de segle, els cristians eren una quarta part de la població de Jerusalem. Ara, amb prou feines arriben al 2%. «Aquesta església és nostra» A finals de març, dos israelians van ingressar a l’Església de Getsemaní al Jerusalem Est ocupat i van atacar físicament un bisbe i dos sacerdots durant un servei religiós. «El Patriarcat [Ortodox de Jerusalem] emfatitza que els atacs terroristes, per part de grups israelians radicals, contra esglésies, cementiris i propietats cristianes, a més dels abusos físics i verbals contra el clergat cristià, s’han convertit gairebé en un fet quotidià que evidentment augmenta en intensitat durant les festivitats cristianes», afirmaven en un comunicat. Durant les últimes setmanes, Israel ha revocat els permisos de més de 700 cristians de Gaza per acudir a les celebracions a Jerusalem. El missatge està clar: els cristians no tenen lloc a la ciutat on va morir el fill del seu Déu. Molts dels cristians palestins s’han vist forçats a emigrar de la seva ciutat, on es queixen que són afectats de manera desproporcionada per les polítiques israelianes. Aquestes dificulten que els palestins de Jerusalem es casin amb els de Cisjordània ocupada i es mantinguin amb les seves famílies a la seva urbs natal. A aquestes dificultats se li suma la presència creixent d’assentaments il·legals en el si de la ciutat, habitades per colons jueus radicals. El Centre Intercultural de Jerusalem monitora els atacs contra el clergat cristià, la propietat, els pelegrins i els locals. This is why I've never celebrated Easter in Jerusalem even if I live in Bethlehem,only 15 mins away. Even IF I manage to get a permit& accept the humiliation (&danger) of crossing a checkpoint to go to my capital city, I know that this will happen. It's the yearly norm for Easter https://t.co/ndFbhjSAE7 — Dalia Qumsieh (@DaliaQumsieh) 15 de abril de 2023 «En els últims tres mesos, vam detectar dotzenes d’atacs i l’objectiu ara és utilitzar les dades per mostrar als legisladors que no es tracta d’actes individuals o aïllats», ha dit Daniel Hasson, director del centre, a la BBC. Entre les agressions, es compta la profanació de tombes per part de dos adolescents ultraortodoxos a la Muntanya Sió, on els cristians creuen que va tenir lloc l’Últim Sopar. Les càmeres de seguretat els van captar trencant creus i làpides. Després, una turba jueva extremista va llançar cadires i va danyar propietats en escenes violentes en un restaurant de propietat armènia a la Ciutat Vella, amb el crit de ‘Mort als àrabs, mort als cristians.’ Al mes següent, un turista nord-americà jueu religiós va destrossar una estàtua de Crist amb un martell a l’Església de la Flagel·lació al Camí de la Creu. Odi i fanatisme Al llarg dels anys, sacerdots i monges han sigut víctimes d’escopinades, insults i empentes a la Ciutat Vella. Però els líders de l’església afirmen que aquests atacs han anat en augment recentment. «Hi ha odi i fanatisme per la radicalització d’una part de la societat israeliana», diu el bisbe William Shomali del Patriarcat Llatí a la BBC. La presència de l’extrema dreta en el poder legitima les seves agressions que normalment queden impunes. A finals de març, dos polítics israelians van proposar una legislació que castigués el proselitisme cristià amb penes de presó per prohibir les pràctiques missioneres a Israel. It’s crazy there are so many Christians who don’t know what this is pic.twitter.com/Nns9jvWcFE — Jack Poso 🇺🇸 (@JackPosobiec) 17 de abril de 2023 Netanyahu va negar que aquesta idea es convertís en llei després que la comunitat cristiana als Estats Units s’aixequés en oposició. Però aquestes persones que venen fins a Terra Santa per propagar el missatge de Déu es queden en silenci quan són palestins que pateixen la violència. Cada Pasqua, la llum del miracle il·lumina la seva opressió davant el món durant uns dies, però quan els fidels abandonen Jerusalem, el seu patiment continua tot i que ja pocs el mirin de cara. Mentre es radicalitzen els discursos en les institucions israelianes, la seva causa s’aprofundeix en la foscor.

El més llegit