Rússia, al pati del darrere nord-americà

Moscou sempre ha volgut comptar amb aliats al continent americà, a les portes dels EUA. Per a Washington, la doctrina Monroe –Amèrica per als americans– ha sigut la màxima que ha guiat la política exterior al seu continent, una cosa que, des dels temps soviètics, el Kremlin ha intentat contrarestar establint aliances amb diferents països de la zona, tant del Carib com a Sud-amèrica. Una estratègia que, avui dia, segueix el Kremlin fil per randa. Per apuntalar la relació que manté Moscou a l’anomenat pati del darrere nord-americà, el ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va començar aquesta setmana una gira pels països més pròxims als seus postulats, és a dir, el Brasil, Veneçuela, Nicaragua i Cuba. Sobre Llatinoamèrica en general, el cap de la diplomàcia russa va afirmar que considera «normal» que molts països entenguin que la dependència dels Estats Units «no porta res bo», i vulguin escapar-se de la influència d’Occident Actualment, Veneçuela s’ha erigit en un país de gran rellevància per a Rússia, sobretot pel seu posicionament en contra dels EUA i per la seva enorme producció de petroli. Aquest país sud-americà va constituir la segona escala del viatge de Lavrov, aquest dimecres. Allà es va reunir amb la vicepresidenta, Delcy Rodríguez, i amb el president Nicolás Maduro. Sobre aquest diàleg, mitjans russos com l’agència Tass preveien que el tema de més protagonisme fos la cooperació en el sector energètic. La part russa va manifestar el seu interès a augmentar la producció de petroli a través de cinc projectes en curs amb l’Estat veneçolà, així com ampliar la cooperació en el sector del gas. Recentment, el president rus Vladímir Putin va apuntar que Caracas era un «un soci estratègic i un aliat fiable a l’Amèrica Llatina i el món en general», amb qui Rússia vol ampliar la cooperació en tots els àmbits, «inclosos els de l’energia, la indústria, les infraestructures, el transport i la indústria farmacèutica». La següent parada de la llista de Lavrov és Nicaragua, un país històricament relacionat amb Rússia des dels anys 80. Al país centreamericà, es preveu que el mandatari rus abordi el desenvolupament de les relacions bilaterals, projectes econòmics i la cooperació en organitzacions internacionals. Cuba, conegut soci de Rússia, serà l’última escala del dirigent abans de tornar a Rússia. Aquesta illa és, des dels anys 60, el principal aliat més de Rússia a la regió. El país es troba en una difícil situació, fins i tot amb problemes per garantir el seu propi subministrament de menjar i energia, i en un moment com aquest necessita el suport d’aliats importants com Rússia. El novembre passat, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va viatjar a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg Putin. BRICS, l’altre pol La visita al Brasil, la primera de les parades de la gira llatinomericana de Lavrov, va ser sense cap dubte l’escala de més rellevància. El país integra, amb Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, l’anomenat bloc dels BRICS, països d’economia emergent, i els seus membres estudien la creació d’una divisa comuna. Una de les seves màximes és també fomentar el món multipolar, és a dir, amb diferents potències globals i no amb un únic referent com els EUA. Brasília destaca per ser, a més del soci econòmic més potent de Rússia, l’únic aliat considerat com una «democràcia» d’acord amb rànquings com el de la revista ‘The Economist’. Recentment el president brasiler Lula da Silva va criticar els EUA per «revifar» el conflicte a Ucraïna, i va demanar avançar cap a «una solució pacífica». Ha proposat un pla de pau, tal com ja va fer la Xina anteriorment, tot i que el Kremlin no s’ha pronunciat al respecte. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s’ha limitat a assegurar que era «massa aviat per fer valoracions» i que abans era necessari «obtenir informació, conèixer els matisos». Sobre la proposta, va apuntar que «qualsevol idea que tingui en compte els interessos de Rússia» mereix atenció. A més d’inclinar-se per Rússia, Lula també va suggerir que, des del seu punt de vista, Moscou es convertís en «el garant de la pau mundial», mentre va mostrar repetidament el seu interès a mediar en les converses directes entre els presidents dels dos bàndols bel·ligerants. Les sancions contra Rússia, una altra de les mesures de represàlies per la invasió del país veí, tampoc agraden al líder brasiler, que considera que més enllà de l’Estat agressor, «tenen conseqüències negatives per a les economies de tot el món, especialment per als països en vies de desenvolupament». Lula va ser convidat per Putin al fòrum econòmic de Sant Petersburg, una cosa que transmet la bona sintonia entre Brasília i Moscou.

Rússia, al pati del darrere nord-americà

El camp espanyol afronta dividit l’entrada de gra ucraïnès lliure d’aranzels (elperiodico.com)

El més llegit