El camp espanyol afronta dividit l’entrada de gra ucraïnès lliure d’aranzels

La indignació que recorre els camps de l’Europa de l’Est, i que ha fet que els governs de Polònia, Hongria i Eslovàquia vetessin l’entrada de gra ucraïnès als seus mercats, ha obert un conflicte en el si de la Unió Europea i amenaça d’esquerdar el sòlid suport a Kíiv dels Vint-i-set. El detonant no és cap altre que l’exempció aranzelària que la UE va concedir l’estiu passat als cereals ucraïnesos per recolzar la seva malmesa economia en plena agressió militar russa i que, segons els agricultors de l’Europa Oriental, està ara rebentant els preus. A Espanya la situació és menys apressant. El camp necessita aquestes importacions per satisfer la demanda, però preocupa l’efecte de l’arribada descontrolada del gra ucraïnès en els preus del cereal, segons les fonts consultades. Espanya és després de la Xina el país que més cereals ha importat d’Ucraïna des que va començar la guerra. O per ser més exactes, des que les Nacions Unides i Turquia van arribar, el juliol passat, a un acord amb Rússia per permetre l’accés del cereal ucraïnès als mercats internacionals a través d’un corredor segur pel mar Negre, una entesa assolida amb la intenció de pal·liar la crisi alimentària d’abast global provocada pel conflicte. Des d’aleshores Espanya ha importat 4,9 milions de tones de cereal, tant blat, blat de moro i ordi com oli de gira-sol, seguit a llarga distància per Turquia, amb 3 milions de tones. «A Espanya no l’està perjudicant l’arribada de cereal ucraïnès perquè no en tenim prou per proveir el nostre mercat. Però alhora no és just que arribi lliure d’aranzels, perquè empeny a la baixa els preus dels nostres productors», assegura José Roales, responsable nacional de cultius herbacis de COAG, la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders. En un any normal, el mercat espanyol importa aproximadament la meitat dels cereals que consumeix, dedicats tant a la producció alimentària com al pinso de la ramaderia. En els últims mesos els preus s’han moderat i han tornat en gran manera als nivells previs a la guerra. Impacte en el preu del cereal espanyol Com a país importador que és, Espanya no marca els preus dels cereals, un mercat tradicionalment exposat als vaivens de l’especulació. «Si el gra ucraïnès val 200 euros, no pots vendre l’espanyol a 205. L’has de vendre al mateix preu», assegura José Manuel Álvarez, secretari general d’ACCOE, l’Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses, que representa els comerciants del sector. Influeixen molts factors en la seva cotització, però també des de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) s’aprecia un impacte en els preus del cereal espanyol arran del tracte preferent concedit al gra ucraïnès a Brussel·les. «Evidentment s’està notant. El preu a les llotges on cotitzen els cereals està baixant significativament i està portant a una situació preocupant», afirma José Manuel Roche, secretari de Relacions Internacionals de la UPA. «Estem plenament d’acord que es recolzi Ucraïna, però no pot ser que els seus cereals inundin els nostres mercats sense els mateixos aranzels i requisits que s’exigeixen a altres països de fora de la UE», afegeix en una conversa telefònica. L’efecte de la sequera No obstant, en el sector no sembla haver-hi unitat respecte a la qüestió. Per començar perquè difereixen els interessos dels productors de cereal, que busquen preus elevats, i els ramaders, que persegueixen el contrari per no incrementar el cost que suposa alimentar les seves cabanyes. I si bé, quan baixa el preu del gra, ho sol fer també el del pinso, l’especulació impedeix de vegades que l’efecte sigui correlatiu, segons les fonts consultades. «A nosaltres ens passa el contrari que a Polònia. Si entra l’aranzel ucraïnès lliure d’aranzels molt millor», diu Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA a Catalunya, l’Associació Agrària de Joves Agricultors, la més important de la Península. «Estem molt preocupats perquè s’està produint una situació molt estranya. La sequera és horrible i ara només ens faltava que alguns països s’oposin a l’entrada del gra ucraïnès». Pruna no exagera. Un informe recent de la COAG afirma que la sequera asfixia el 60% del camp espanyol i produirà «perdudes irreversibles» en 3,5 milions d’hectàrees de cereals de secà. A Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia es donen ja per perdudes les collites de blat i ordi, així com a les zones més àrides de Catalunya, Aragó i Castella i Lleó, segons la mateixa organització. «Catalunya no recollirà ni la meitat del que solia recollir i això farà que s’hagi de matar molts animals, perquè el cost de l’alimentació serà molt alt. Això es traslladarà al consumidor», afegeix Pruna des d’ASAJA. Si bé el sector no sembla haver consensuat una postura per traslladar-la en aquests moments al Govern, insisteix que continua sent una prioritat per al camp peninsular disposar del gra ucraïnès. «Espanya no es pot permetre anar contra l’entrada de gra ucraïnès lliure d’aranzels. Seria un suïcidi. Necessita que continuï arribant el cereal», afirma Álvarez des d’ACCOE. De moment, la UE afirma que el veto a les importacions ucraïneses aplicat per Polònia o Hongria és «inacceptable», mentre que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va dir dimarts que espera que Brussel·les respongui a les necessitats dels agricultors de l’Europa de l’Est sense que s’impedeixi la sortida del gra ucraïnès a través de les seves respectives fronteres.

El camp espanyol afronta dividit l’entrada de gra ucraïnès lliure d’aranzels

El camp polonès va en contra de la UE i col·lapsa el cereal ucraïnès

El més llegit