Sabia que era un gest «bespolezno» (sense esperança), però encara així va seguir endavant. A mitjans de setembre del 2021, és a dir, a penes cinc mesos abans de l’arrencada de la invasió d’Ucraïna, Vladímir Karà-Murzà va acudir al Tribunal del Districte de Jamovniki, a l’oest de Moscou, a presentar una demanda contra el Comitè d’Investigació, òrgan equivalent a la Fiscalia General a Espanya, per negar-se a iniciar indagacions criminals en les dues temptatives d’assassinat per enverinament que va patir el 2015 i el 2017. Dues publicacions –‘Bellingcat’ i ‘The Insider’– havien identificat els responsables de la intoxicació, quatre funcionaris de l’FSB, però la justícia de Rússia no tenia cap intenció d’indagar en aquest crim. Com era d’esperar, el tribunal va desestimar el cas, i després d’aquesta resolució, en un cafè pròxim, sota l’atenta mirada de dos foscos individus, va conversar amb EL PERIÓDICO sobre el que significava haver sigut enverinat, i sobre la deriva tirànica que estava experimentant el país.
Guerra d’Ucraïna
Vladímir Karà-Murzà, la dissidència ferma i serena a Rússia | Perfil
L’opositor condemnat a un quart de segle de presó denuncia que Putin ha instaurat un «estalinisme postmodern» i rebutja qualsevol forma de col·laboració amb el règim
Vladimir Kara-Murza, opositor de Putin
Temes:
El més llegit
- Sancionada una treballadora per fingir que era muda i cobrar durant 16 anys una pensió
- Professors de ciències amenacen amb no corregir els exàmens de la Selectivitat si Educació no rectifica la fusió de matèries
- Guillermo Mattioli, degà del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya: "El missatge de Marian Rojas Estapé és fals i cruel"
- Laporta i el seu soci moldau activen "una mina d’or"
- Transports certifica 13 viatges oficials d’Ábalos amb Jésica Rodríguez